Cinglera Superior Rellar de Son Marc

Font dels Xiprers

La diàspora raconera d’avui ha estat d’allò de pixar i no mollar ni gota. Uns per Planícia, els altres al Torrent dels Picarols, uns tercers a per algun pas per el Puig Caragoli... i nosaltres que hem decidit venir a Mortitx per donar-li, literalment, la esquena.

En moltes ocasions hem comentat la magnificència i majestuositat del conjunt del conjunt que coneixem amb el nom de Rellar de Son Marc, a l’ombra del Puig Tomir. La temporada passada ja vàrem trescar en varies ocasions la zona per gaudir dels paisatges i indrets salvatges de la contrada. Però encara quedava més i nosaltres en volíem. I tant.

Sitja sense emprar

Esglaons al Rellar den Marc

A pocs metres més enllà del camí de les vinyes de Mortitx, sortim per la esquerra en direcció al fons de la vall. Seguim un conjunt de canals que en menen per la dreta del Clot den Vives en direcció cap el Torrent de Mortitxet, al que interceptem una mica més amunt de S’Hort de Mossa(un topònim estrany, Mossa esta a un parell mallorquí de kilòmetres de la posició). Abans de començar hem fixat com a punt de inici del recorregut un conjunt de xiprers que es clarament visible als peus del cingles que conformen el límit nord de la cinglera des Rellar. Quan arribem a una paret veiem que una paret ens mena cap a la dreta en direcció a on s’escolta l’aigua brollar de la terra. Ens atraquem i gaudim de la bonica Font dels Xiprers (gràcies Fonts de Tramuntana!). Aquesta font regava unes marjades situades més avall, encara que avui en dia just algunes figueres palesen aquesta dedicació. Un cirerer encletxat sobre la font marca la seva ubicació amb un verd brillant a les fulles.  Des de la font tirem per amunt anant superar algunes quers fins topar amb la paret de pedra dels penya-segats. Hem decidit tombar a la dreta, en direcció oest, per anar explorant les possibles vies per superar el desnivell. Algunes possibilitats es presenten però semblen excessivament tècniques per aquesta primera descoberta. En un moment determinat en veiem obligats a baixar cap a un petit bosquet de alzines del que surt un tirany que supera un portell. Un coster ple de càrritx s’obri al davant. La carretera MA-710 ens fa notar la seva presencia amb episòdics sorolls de motors altament revolucionats. Passat el portell, tirem de nou cap a la esquerra per anar a cerca la part inferior de la murada rocosa i en dirigim cap a un collet a on es veuen un bon conjunt de alzines.  En arribar al coll, un poc abans de Es més Alt des Pujol, un grup de someres es conviden a sortir per la esquerra superant un conjunt de marges clarament visibles al costat d’una pista de terra. Son a veïnat de la espectacular Cova Mala, un dels millor conjunts de la contrada, amb un notable conjunt de formacions típiques espeleològiques en les seves extenses sales. Seguim per unes desenes de metres la pista i sortim a la primera corba per tirar aferrats al precipici. La vista sobre les muntanyes des de el Puig Caragoli, Pedruixella i Pa de Figa son espectaculars. Al costat dret, el tancat de Sa Plana composa una imatge bucòlica i encisadora amb els seu verd motejat amb el blanc de les ovelles, i les parets gegantines del Tomir, el pare Tomir, al fons. Tirem en direcció cap a la Badia de Pollença, amb la intenció d’arribar al Coll dels Moixerrins. Aprofitem la canalització de desguàs de Sa Plana per agafar una pisteta que mena cap el Coll de les Qüestions (quin excepcional topònim!) En arribar a una esbucada caseta situada a l’esquerra, sortim de la malmenada cinta de terra i comença’m a trescar fora camí. Un terreny exigent en suau descens. Una sitja sense emprar, encara amb l pedra punxeguda que marca el seu centre es una pista interesant. D’allà intuïm més que veiem una mica de senderó.

Fontinyol dels Moixerrins

Murada al Coll

 Som al damunt de les pedres càrstiques que conformen el circ que rodeja el Clot de Dèu. No veiem una forma fàcil de baixar i decidim sortir per la esquerra per un terreny pla en direcció a un conjunt de alzines. Allà uns esglaons obrats curosament en la pedra ens dirigeixen per un camí que corre entre pedres fins arribar a un marge de partió. Al cap de pocs metres veiem un coster a la dreta que te mitja dotzena de fites de bona mida en direcció al Clot. Decidim seguir en sentit contrari per desembocar en un torrentet que comença a baixar enmig de un conjunt de bancals abandonats. La il·lusió per trobar un pas desapareix ben aviat. El torrent s’estimba per les parets i no es veu manera de baixar sense entrebancs. Passem per damunt de una paret que corre al costat del torrentet en direcció al Coll de Moixerrins. Terreny complicat, que hem de negociar amb precaució. Encletxes, rosts, pendents, agafades justetes, ... un vertader terreny per gaudir a les totes de la les habilitats de tants d’anys de tresques amunt i avall. En arribar al cap cucurull ja veiem les parets gegantines que son al costat del Coll i cap allà que anem. Un poc abans del coll, en una zona que mira a la vall, al costat d’una ampla zona de roques planes localitzem un senzill fontinyol que surt davall d’unes roques, alimentant un petit coconet encerclat de pedres per emmagatzemar la poca aigua que surt. Un vertader tresor per a qualsevol persona de l’antigor.

Murades, detall

Interior de les Murades

Arribats al Coll en dirigim cap als dos bocins de murada que es veuen. El camí puja pel costat dret. Cada petjada ens atraca a les enormes roques que la formen. Un espectacle impressionant. Al darrera, unes murades de més de quatre metres d’alçada i tres metres de gruixa un replà en el que es distingeixen restes de dues construccions de forma vagament ovalada. El lloc es ampla i ben defensat. Les referencies als seus orígens son dispars. Alguns el remunten a epoca talaiòtica, altres als primers temps de l’ocupació romana, als anys obscurs de les invasions barbares o les incursions normandes. A qui li importa? Es de justícia admirar la feina, esment i dedicació dels desconeguts constructors i desitjar que els gruixats paredats els faren servei.

Descendim del Coll fent una mica de ziga-zaga i deixant al costat dret Es Raco Fred. La Roca del Tamboret, al costat dret de les cases de Mortitxet, brilla amb llum vermella del horabaixa. Al fons de la vall resseguim el torrent per desfer camí.

Baixant cap al Torrent de Mortitxet

Ampla Murada

Per el camí, mira per on, devers cinc quilos del preuat bolet anomenat com cantharellus cibarius (picornell o rossignol) s’enfilen de forma misteriosa a les nostres motxilles. Quin mal de cap! Arà el haurem de triar, netejar i, Mare de Dèu, menjar-los! Quina corema!

La llum retalla el perfil de Na Bauçana, al costat esquerra del Galatzó mentre un vehicle devora quilometres desfent camí cap a la ciutat que encen els primers llums. Bona jornada que deixa un bon regust de boca. Terreny no explorat. Ni una passa hem fet per lloc abans visitat per nosaltres. Possibilitats a balquena. Vistes i racons més que destacables i, sobre tot, unes ganes tremendes de tornar-hi.

Una musica sincopada i rítmica surt dels altaveus. Un mica d’atenció a la lletra. Vaja mira per on!

Zippin' up my boots

goin' back to my roots.

To the place of my birth

back down to earth
I'm homeward bound
got my head turned around

Odyssey - Goin' Back To My Roots Lyrics