Serra de Son Cotoner i Pas de Sa Ventalla

Vila de Puigpunyent des de Es Garrover des Xibiu

Una agradable conversa amb l’amo de Sa Taverna marca el inici d’aquest darrer recorregut d’un hivern que no ben bé no ha arribat quan ja esta a punt de partir. Proveïts de les sucoses taronges de S’Hort de Can Falet agafem el carrer situat una mica més amunt de la Plaça de l’Esglesia, anomenat Carrer de la Vila i en el que es situava el antic ajuntament de aquesta vila. El asfalt pica per amunt i aviat es converteix en una empinada costa sota Es Garrover des Xibiu guanyant alçada damunt el poble i donant algunes de les primeres vistes del macís Galatzó i la serpentejant Riera. La pista acaba de forma sobtada davant del portal d’una propietat privada. Encapçalats per en Sebastià, el generós guia d’avui, sortim per la dreta resseguint la paret fins arribar a una altre. La superem i tot d’una girem cap a l’esquerra seguint un tiranyet que a estones esdevé camí enmig d’un conjunt de marjades esdevingudes garriga en el lloc conegut com Es Pins Vers.

Estepa

 Aviat peguem a una pista que seguim per la dreta, cap a Ponent. Ara recorrerem els terres de Es Revellar i veurem un munt de petites construccions creades a partir de la parcel·lació de les terres de Conques. Al proper desviament, girem cap a l’esquerra. En la propera cruïlla agafem a la dreta i ben aviat podrem veure un exemplar extraordinari (més de 600 anys) d’olivera. Aquests olivars avui abandonats es coneixem amb el nom de Pla des Ossos. La pista desemboca en una nova cruïlla que hem d’agafar a l’esquerra, a prop des Pla de Ses Casetes. A uns centenars de metres l’asfalt desapareix a peus d’una barrera que deixa passar pels costats als senderistes acollint-los sota l’ombra de pins i alzines.

Bassa del Bosc de Conques

Interior Bassa

 Ara seguirem amb una paret de partió de excel·lent fabrica a la dreta fins arribar a un portell obert en la pedra. El superem i a pocs metres a l’esquerra agafarem un sender poc marcat, que, al cap d’una estona ens portarà al davant de una bassa amb volta  que mereix una estona de visita. Som al ben mig del Bosc de Conques, un extens bosc de alzines objecte de la industria dels calciners i els carboners. En continuar tornem a pegar a una ample pista per desembocar finalment al Pou des Bosc, una excel·lent mostra de l’arquitectura rural avui en dia encara en us. Una berenada ràpida i partim per un camí mig esvaït darrera es Pou. Tira de forma contundent fins arribar al peu dels cingles, a on es veu una canal oberta en la paret blanca. Hem arribat al Pas de Sa Ventalla (visera), que ens permetrà superar sense problemes el desnivell per arribar a la part superior de la carena que comença a la Mola de Son Cotoner a Ponent per morir al Penyal de S’Oronella a Llevant.

Pou des Bosc

Girarem a la esquerra per anar a la mala per un terreny esquerp i rocallós, carst en estat pur. Amb l’oposició d’una paret de partió entrem a la finca de Es Burotell, al indret anomenat com a Rota d’en Batle. Una altre paret de partió, ara la de Son Cotoner de Dalt, ens dona accés al Penyal de S’Oronella.

Ara descendim per la dreta en direcció cap a la carena que ens marca la direcció de la Mola de Valldurgent. En la línia entre els pins i les mates anem progressant amb els cingles a l’esquerra i tot Valldurgent a la dreta, amb la mar i Els Malgrats com a punt més dominants. Arribat al esperó que marca la prominència de la Mola deixem que els ulls es regalin amb la bellesa de la contrada. La llunyana torre del Far de Cala Figuera, el inici de la Serra de Na Burguesa, Cabrera Gran i Cabrera Petita, els casals de la possessió de Valldurgent, les instal·lacions de la granja-escola de Es Burotell. Desfem camí fins al Penyal i allà trobem restes d’un caminet que ens mena cap a Ponent en direcció al Pou des Bosc. Allà de nou ens enfilem cap el Pas de Sa Ventalla per, una vegada allà, baixar una miqueta en direcció sud i, tot seguint fites i camins marcats, girar a la dreta en demanda del Puig de Na Bauçana.

Sota la protecció de Sa Mola de Son Cotoner per la dreta anem caminant enllaçant suaus desnivells fins arribar a un lloc a on un camí per la esquerra, molt perdut i brut, ens menaria per Sa Coma dels Serradors cap a ses cases de Es Burotell. Seguin pel dret i ben aviat arribem a unes petites construccions a veïnat d’un portell anomenades Corrals dels Porcs, propietat de Son Cortei, una de les finques emblemàtiques de Puigpunyent. A pocs metres del portell, a la dreta, veiem la figura del Pou de Sa Plana cap al que ens dirigirem per enganxar una pista una mica més amunt d’aquesta construcció hidràulica. En la pista, marcada amb fites, veurem el tirany que aviat torna camí marcat que puja fins al cap cucurull de Na Bauçana. Es costerut i exigent encara que sense dificultats tècniques. La visió des de aquest cim de poc més de 600 metres sorprèn; de Galilea al arxipèlag de Cabrera es domina tota la costa sud alhora que el tram més a migjorn de la Serra.

Des de Rota den Batle cap a Son Puig

Valldurgent i Costa Sud

Queviures a compartir per recuperar forces gaudint del sol que ens escalfa i conforta. A la hora de reprendre camí, baixem per on hem vingut descendint del puig. A la pista, cap a la dreta seguint el Cami de Sa Roca de Sa Bruixa, que ens proporciona vistes sobre la població de Galilea, un temps modest habitatge dels treballadors de Son Cortei i avui farcida de residencies de luxe. El camí passa per darrera les cases senyorials i surt a la carretera vora el Coll des Moli de Vent. Just queda desfer camí, ara per camí, ara per l’asfalt, fins a la vila de Puigpunyent admirant les terres de l’antiga possessió de Conques sota la protecció de Na Bauçana.

Pas de Sa Ventalla

Na Bauçana

Al refrescador la conversa va i ve mentre gaudim d’una mica de descans. Avui hem gaudit del privilegi de trescar per un territori proper a la gran ciutat i enfora de les gran elevacions de Tramuntana Central. Dels petits cims i les carenes amagades que proporcionen experiències i visions diferents i noves als nostres ulls.