 |
| Paw presidint la Vall den Marc |
Convidats
per la crònica del mestre Emilio Alonso sortim a la cerca de Es Clot de Déu.
Arribats a les portes de Son Melcion remuntem el Torrent de Muntanya fins
arribar a la esquerra de Sa Vela Llarga. Com no disposem de indicacions clares,
decidim tirar pel dret i desgastar les soles en la travessia de Es Rellar de
Son Marc. Quantes vegades haurem manifestat les ganes de fer-la. Avui tocarà,
idó ! Primer aprofitem un tirany ben empedrat que enllaça un olivar amb un
altre fins esvair-se enmig d’un roquissar a la dreta de Sa Rota den Petero. A
partir d’ara just ens queda progressar a la mala, anant amunt i avall, a un
costat i l’altra, cercant la millor forma de seguir la carena. Un grup de
cabres es veu sorprès per la nostra presència en llocs inversemblants. A la nostra esquena la Vall den Marc sembla un
gegantí tauler d’escacs amb les separacions d’horts, rotes i finques.
 |
| La Cova-Tub damunt Clot de Déu |
La cresta
es feresta i plena de encletxes traïdores i ganivets de pedra. La roba, les
mans i tota zona exposada pateixen les conseqüències. Alguns abandonats colls de
tords son la única evidencia de presencia humana quan ens atraquen a un punt
que identifiquem com Es Més Alt del Pi.
 |
Collada Previa al Clot de Deu, als
peus carena Rellar de Son Marc |
 |
| Baixant cap Clot de Déu |
A l’esquerra s’albira una alzina de
grans dimensions aïllada enmig d’un comellar que sembla més practicable i cap
allà que ens dirigim. Una mica de senderoi que sembla venir de Es Racó Fred ens
mena cap a un coll de tords a veïnat des Coll dels Moixerrins, un topònim
certament curiós. Ara tenim ocasió de veure un gegantí sentinella a la esquerra
mirant al Tomir amb un collet cap el que ens dirigim. Arribats al mateix en Pau
localitza una cova que amb forma de tub comunica les dues vessants. En tant
alguns immortalitzen el lloc, altres albiren una paret a traves del següent
coll. La direcció es bona per anar a Es Clot de Déu i ens decidim a deixar de
banda la carena per anar a cercar aquesta construcció. Arribats a la mateixa
observem a l’esquerra l’alzinar de Els Travessos i una línea de fites que travessen
la paret en direcció cap a un collada a la dreta en la direcció de Es Coll de
les Questions (una altre topònim eixerit, he dit!). Girem cap a la esquerra i comencem
a descendir cap a ses rotes que composen Es Clot de Déu, encara que algun mapes
(IDEIB, per exemple) les denomina com Les Pedrisses. Aquest que escriu feia
estona que no tenia ocasió de gaudir d’un espectacle semblant. Amb les parets
del Tomir a l’ombra i la estreta canal del Pas del Diable clarament visible com
a paisatge de fons, anem descendint enllaçant margets envaïts per carritxeres
que amaguen les soques de oliveres, algun garrover i quatre aladerns joves mals
contats en direcció cap a una petita construcció que ja fa estona ha perdut el
capell. Es tracta d’un circ tancat a la dreta per les punxegudes puntes de la
Penya del Corb, darrere les que trobaríem els camps de conreu de Muntanya.
 |
| Final Rellar Son Marc sobre Les Trevesses |
Un
petit torrentet encaixat que creua en diagonal la part més plana es el darrer
obstacle abans d’arribar a les cases. Aquestes estan rodejades per mates velles
i càrritx jove. El mur que mirava a la sortida del sol ha caigut i les
separacions ens indiquen la existència d’algunes cambres de us no gaire clar.
Una finestreta que mira a ponent encara conserva el porticó i avui roman oberta
de pinta en ample per deixar entrar l’aire i la claror. Es destrien
instal·lacions pels animals i els homes i les diferents etapes constructives en
la qualitat i la forma d’emprar els materials. Una ma generosa ha arraconat
algunes teules, per lliurar-les de les escomeses de les cabres i preservar-les.
A pocs metres hi ha un rotllo de sitja que escollim com a lloc arrecerat per
gaudir del primer àpat raconer del any. Formatge, embotits assortits, pa pagès
i una bona selecció de dolços combinen amb l’entorn i l’ambient. Un luxe, de
debò.
 |
| Cases Clot de Déu |
En
tornar a caminar anem cap a una collada amb un gran pi en direcció SE. Unes
figueres i alguns garrovers indiquen que segurament formaven part de la horta
de les cases. Al collet localitzem unes fites que ens envien per avall tot
seguint indicis d’un camí mig esvaït. Just al inici, a ma dreta hi ha una escletxeta
que dona pas a un replà sota l’ombra d’una alzines. Un gruixat cable enganxat
amb una cadena de vaixell a la roca inicia el seu camí per damunt la vall sobre
el torrent de Muntanya fins arribar al altra costat. Al seu costat, una
instal·lació més senzilla i més antiga, feta de filferro rovellat ens indica
que l’activitat que va donar origen a aquest enginy ja ve d’antic. La fixació
de la cadena a la roca es fa mitjançant una biga d’acer i un conjunt de perns
enormes i d’aparença clarament moderna. No acabem d’endevinar per que s’emprava
aquest aparell, per lo que agrairem als lector qualsevol indicació o pista amb
sentit. Gracies a la avançada.
 |
| Corriola sobre Torrent Muntanya |
Encara
impressionats per la magnitud de les maromes metàl·liques, una raconera endevina
un tiranyet mig esvaït que parteix del coll i va en direcció SW com anant a les
cases de Muntanya. El seguim i cada vegada torna més evident, passant al costat
d’un garrover de bona mida. Algunes restes d’alfàbies es veuen aquí i allà.
Anem enllaçant collets fins arribar a un a on es destrien al fons unes paret
travesseres, que podrien formar part de S’Hort Nou. A la esquerra apareix
insospitadament un camí en descens de més de dos metres d’ample. Bona
descoberta ! Els marges de sosteniment
son clars indicadors de la importància d’aquesta via. L’anem seguint fins
arribar a una zona més planera en la que fem una travessia en horitzontal per
arribar a una zona d’alzines a on una enorme sitja ens rebrà. D’aquí surt un
clar camí de carboners que va baixant enllaçant un ranxo amb un altre fins
arribar a la llera del Torrent de Muntanya, a veïnat d’un portell que permet
sortir del mateix per anar a cercar el camí de L’Alzinar gran que constitueix
un dels més destacats exemples d’aquest tipus de bosc de Mallorca. Nosaltres
decidim baixar una miqueta per dins el Torrent fins arribar a un punt a on es
necessari la utilització de mitjans del que no disposem, moment en el que
agafem el camí en descens cap a les cases de Son Melcion. Unes clares
indicacions que prohibeixen el pas al senderistes, es menen fins a la llera del
Torrent i entre gorgs, bots i formes esculpides per l’aigua anem superant
obstacles i barreres fins arribar al punt d’inici.
 |
| Cami de Baixada cap a Torrent de Muntanya |
L’horabaixa
cobreix de llum taronja els pics de Gironella i la vall de Son Marc en la retirada.
Les imatges del que hem vist al Clot de Déu estiren molt bons records. Segur
que lo que hem vist es una primera mostra, el preludi de més coses; Sa Cova
Mala, el Talaiot damunt Es Rellar den Marc, ... i altres descobertes que ni
sospitem. Hi tornarem. I ben acompanyats !
 |
| Puig de Gironella |
 |
| Sitja sobre Camí des Garrover |
 |
| Corriola sobre Torrent de Muntanya |
 |
| Cadenes, calabrots, bigues... tot se val ! |
 |
| Enllaçant amb el Torrent de Muntanya |
Després de fer cim, baixada a la casa de Miner Gran, on gaudírem d’un dinar al voltant del foc, amb la companyia del propietari, en Joan, qui amablement ens va atendre. Si bé al principi no li va agradar massa la nostra pressència, però primer el Senyor de Sa Torre i després tots els altres el varem guanyar poc-a-poc, fent-lo partícep dels nostres aliments i begudes, rialles i del bon estar de gent correcta i respectuosa, com som tots. Bon ambient i tots amics al final, amb l’acord de poder tornar.
