Rotes de Can Sales

Unes imatges de la ruta que vaig fer fa devers 20 dies amb un company de feina.

La ruta va ésser pel camí de les rotes de Can Sales, les Planes, coll des Tords, puig de la Pinya (cotes 482 i 479 de l´alpina), torrentera (sense nom), font de Llinàs i camí de Llinàs.

PAS DES SINEUER

Salvo que llueva o amenace lluvia, creo que el próximo domingo se va a materializar el proyecto de equipar el PAS DES SINEUER, en ese lugar tan remoto e inaccesible de nuestra querida Serra de Tramuntana.

Realmente, nosotros queremos que la Serra se mantenga lo más intacta posible, evitando al máximo hacer nada que denote la acción humana; pero en esta ocasión haremos una excepción, pues tenemos que dejar puesto un “seguro” para transitar con un mínimo de seguridad por ese lugar, realmente peligroso. Me sorprende que algún “escalador” ha criticado lo que vamos a hacer (poner 4 ó 5 parabolts), cuando ellos están “cosiendo las paredes con cientos de parabolts” en lugares muy visibles desde la carretera (pues no les gusta andar).

Ya tenemos el taladro-percutor, las baterías, la broca, los parabolts, chapas, cuerdas, etc.
Será todo un espectáculo, que filmaremos para nuestro recuerdo.

El domingo a las 8,30 en el OCIMAX nos vemos.
Aforo limitado.

Vall d'Orient

RAQUETAS DE FOC III

Los dos grupos con sus guias respectivos (6+1 y 2+1 ).

Mientras que para algunos se hace difícil manejar las raquetas...

Para otros, no tienen misterio... y otros incluso ni las necesitan ..."ta chupao"

Escaleras al coll de Contraix.

RAQUETAS DE FOC II

Precioso camino entre pi negre, llegando a mallafré, con los encantats al fondo.

Cima del Portarró 2733 m...(guapeton tambe hi era...of course... el camera-man)

Estany Llong desde la cima del Portarró

Subiendo al collado de Contraix... se ven las zzzzz del camino al fondo.

Comenzamos a emplear l´equipament (raquetas, crampones, piolet, arva, pala, bastones...), mare meva!

RAQUETAS DE FOC

Unas primeras imagenes

EQUIPAMIENTO PAS SINEUER

El domingo próximo está previsto equipar el “pas del sinover” ubicado en un punto complejo y remoto de la Serra de Tramuntana.

Pero el material (parabolts + cable) no es gratis. En la primera fase, se estiman 150 euros, que habrá que pagar el próximo viernes, si se recogen fondos.

Si se quiere hacer bien, habrá una segunda fase, pues en realidad son dos pasos a equipar; por tanto, otros 150 euros.

Se va a consultar a la Federació Balear de Muntanya si puede subvencionar de alguna forma esto. En este momento se desconoce.

Por tanto, los que queráis participar, por favor, indicarlo mediante un COMENTARIO.
A más voluntarios, menor cuota. Si no logramos un mínimo de aportaciones, el proyecto se anula y dejaremos el paso para futuras generaciones.

Orient-Alfabia-Cami d'es Metro-Soller

El pasado domingo .....guiados por nuestro amigo Jopela

Interesante la visita a la "cova d'els estudiants",habra q volver equipado de flash

Salut i força

LA CORONA

Los pocos asistentes a la cita de este sábado hemos quedado gratamente sorprendidos por el regreso de Ana, nuestra buena compañera y amiga. Sabemos que lo ha pasado muy mal tras su “traspiés en el bancal”, que han sido largos meses de dolor y recuperación. Enhorabuena por tu reincorporación.

La salida de hoy -pocs però ben avinguts- pretendía ser un “escaneo” en una zona que está fuera de todas las rutas de la Serra, una zona que no tiene ni nombres topográficos en los mapas de que disponemos. Para ubicarnos podríamos trazar un triángulo imaginario entre el “pas de sa Roca Llisa”, el “Rafal d’Ariant” y “el Pou de La Malé”, zonas que este grupo conoce bien. En realidad nuestro objetivo era llegar desde “La Malé” hasta el acantilado existente justo sobre la vertical de la “font de La Caleta”, cerca de “la Caleta d’Ariant”, frente a la “Cova de ses Bruixes”. A toda esa zona algunos le llamamos desde hace tiempo “LA CORONA” y seguiremos llamándolo así, a falta de mejor nombre. Lo de la corona viene por la forma que tiene un pico, que nos recordaba a una “corona” y que cada vez que vamos a “La Malé” lo vemos desde lejos.

El inicio, desde las casas de Mortix, sin problemas hasta “el pou de La Malé”, y luego, desde allí, como si fuéramos en dirección al “pas de sa roca llisa”, abandonamos el sendero (si se le puede llamar sendero) y cambiamos la dirección, un poco hacia el suroeste, por un pequeño torrente, dando tumbos por terreno del “malo” (carritx, pendiente hacia abajo, huecos y grandes piedras escondidas), vemos alguna fita y finalmente llegamos a la zona de nuestro objetivo (siendo las 12,30 horas aproximadamente).

El grupo se dividió durante unas 40 minutos, tiempo que “trepador” acompañado de un cámara de vídeo (“correcamins”) subieron al piquito que hemos llamado “La Corona”, no sin antes “trepar a gusto” (lo hemos filmado bien) por un rincón de los que dudo que a nadie se le haya ocurrido pasar en alguna ocasión. Tras la buena panorámica, fotos y vídeos, nos reencontramos con los otros compañeros cerca del acantilado, sobre la vertical de la “font de la Caleta”, que está unos 300 metros más abajo.
Curioso lo que vemos en ese punto, pues existe una enorme y profunda grieta, a modo de “avenc alargado”, de unos 50 metros de profundidad (o muchos más) y unos 200 metros de largo. Se trata, según nos comenta Sebastià, de la rotura literalmente de la montaña. Esta grieta está paralela al acantilado y es como si se fuera a “abrir la montaña”, lo que esperemos que –caso de ocurrir- no nos pille allí, lo cual suponemos que no nos ocurrirá, pues igual faltan varios milenios aún.

Siendo las 13,30 horas, el grupo vuelve a separarse, pues los dos trepadores quieren escanear el acantilado en busca de un posible paso hasta la “font de la Caleta”. Lo cual pronto se comprueba que es imposible, pues estamos ante un gran acantilado. Eso sí, las vistas al “musclo de ses cordes” y a la “cova de ses bruixes”, desde esta insólita posición, es fantástica y bien ha valido la excursión de hoy. Des d’aquí, en Joan i jo recordem aquella curta però intensa i emocionant devallada que férem des del cim del “musclo de ses cordes” fins a la part superior de la cova de “ses bruixes”, just fins al límit, on els nostres caps es reflectien damunt les aigües blaves, 100 metres més abaix (la fotografia inferior és d'aquell dia).

Finalmente, bajamos al “Rafal de Ariant” por la ladera sur de la zona que estamos. Esta bajada contrasta con los acantilados que hemos dejado hace unos momentos, pues es muy factible, está fitada y nos deja directamente en el “Rafal de Ariant”. Dado que no es un camino de rosas, empleamos unos 40 minutos en la bajada.

El “Rafal d’Ariant” está documentado desde el año 1267, vinculado a la “malesa” o “malea” –terre sense conrar-, que perteneció al linaje Esteve en los siglos XIII y XIV. En el mapa de Mascaró Passarius, figura con el nombre de “Es Rafal de Mortitx” y también como “Es Rafal de ses Maleses”. Actualmente el edificio presenta muy mal estado, a pesar de que las paredes se ven en un sólido estado. Tras recoger agua de la “font des rafal”, algunos hacen una pequeña siesta, otros, los recién llegados recuperan fuerzas con sus reglamentarios bocadillos. Son las 15,00 horas y el sol de un invierno en Mallorca calienta dulcemente. Sólo el sonido de algunos pájaros que no vemos, rompe la paz y el silencio de este hermoso lugar.
Siendo las 15,30 horas, tomamos el camino clásico, por “ses Voltes de s’Ullastre”, conocido y más normal para regresar, empleando justo 60 minutos desde el “Rafal d’Ariant” hasta la carretera.

P.D.: Nos acordamos de nuestros compañeros que están estos días haciendo un trecking con nieve por el Parc Nacional de Aigües Tortes.

MIRADOR

Encuentre las 7 diferencias entre las dos imagenes

Planicia:quatre municipis i un bon caminar

Recorregut
Son Vic de Superna-Can Pastis-Can Poma-Hort de Sa Mata (Rodalies Son Balaguer)-Coll de Sa Senyora-Coma den Batle-Es Aljubets-Pas de la Mola-Cases de Planicia-Cases Es Salt des Fonollar-Mirador Es Putxet-Penyal de Son Llarg-Font de Son Jover-Coll d’Estallencs-Cami de S’Ermita-Font de Son Na Jaume (Rodalies Sa Campaneta)-Coll des Grau

Iniciem la jornada a Esporles, just davant el Portal de Son Vic de Superna, per travessar el Torrent de Sant Pere i, per un camí vorera el seu recorregut, passar discretament ben davant les cases. La pista es ample i ben traçada i es perllonga per 25 minuts fins que es perd en arribar a un camp obert. A la seva esquerra es veuen les cases de Can Pastis, amb una tafona equipada amb el seu trull de pedra i la premsa de biga, en un procés accelerat de degradació. Al seu darrera, un petit safareig d’on s’agafava l’aigua necessària per el procés d’extracció de l’oli. A pocs metres, l’arreglat conjunt de Can Poma, on aturem al seu asolellat pati davanter per fer una mos. Tornem al campet i prenem la direcció del collet a on es troba l’antiga era de les cases. Podem destriar les cases de Can Balaguer d’es Racó i observar el treball sorollós d’unes màquines fent moviment de terres. Acompanyats per el renou, baixem fins arribar a la pista que ens conduiria a la finca, deixant a mà esquerra l’Hort de Sa Mata, a on mitja dotzena d’ases ens veuen passar. Seguim el renovat camí, fins que, a uns 200 metres de un canvi de direcció cap a l’esquerra l’abandonem per la dreta i anem a cercar per entre garriga i pinars espessos una paret de partió que seguirem per la dreta. En aquest punt Es Senyor de Sa Torre cedeix als seus instints més bàsics i pren per amunt sense demanar res a ningú, seguit d’en Toni. Aviat arribem a una pista recentment renovada (es veuen els pins i les males herbes acabades de tallar) que ens conduirà fins al Coll de Sa Senyora, a on es situa un coll de tords. A n’aquest punt, fem un gir cap a l’esquerra per seguir la pista i a uns dos cents metres veurem la primera d’una fita i taques de pintura vermella i verda que ens indicaran el camí de Sa Coma den Batle. Es tracta d’un sender que comunica amb la part superior de la Mola de Planicia, i que, de mica en mica, pica per amunt amb força. Encapçala l’equip la doctora bones, a bon ritme, fins que fem una aturada per recuperar als dos perduts que pujaven a calçons desfets. Vint i cinc minuts desprès ja som a la sortida de la Coma, que ens indica un bonic i ben conservat forn de pa. Pocs minuts desprès arribem al caminoi que, a la dreta en portaria al Puig de Sa Mola i a l’esquerra als Puntals de Planicia. Agafant aquest darrer sentit, marxem per uns minuts fins arribar a una desviació cap a dreta, que ens portarà en quinze minuts als Aljubets un paradigma de construcció popular amb dues cavitats per emmagatzemar aigua per persones i bèsties. Baixem seguint el camí cap a les cases, i 10 minuts més tard arribem a un conjunt de construccions que exemplifiquen l’activitat carbonera tradicional. Un forn de pa, un aljub amb volta, una barraca de bones dimensions i un rotlo de sitja de bones dimensions. Un gran forn de calç, amb un pi al seu portell ens anuncia que uns 50 metres més enllà s’inicia a l’esquerra Es Pas de Sa Mola. Aquí ens adonem de que hem perdut tres efectius que, ben xalests ells, han agafat el Camí dels Puntals. Ja ens trobarem, germans. El descens es ràpid, a estones per una traçada ben marcada, a estones per petites rossegueres que ens portem fins a la pista que seguirem fins arribar, en només 15 minuts, a les Cases de Planicia. Una enorme alzina fa de llindar de un portell de ferro que ens separa de un hort de llimoners, tot emmarcant la mar. M’ha quedat un poc cursi, però així ho vaig veure.

Una vegada refet el grup, iniciem la baixada cap a l’entrada principal. Es Senyor de Sa Torre torna a fer de ses seves i ben decidit es presenta davant l’amo que, en aquell moment, atén a unes turistes despistades. Per una bona estona tenim una agradable conversació que finalitza quan es acompanya fins al portell de darrera i ens dona indicacions per arribar a Ses Cases des Salt des Fonollar. Es tracta de desfer el camí de baixada i seguir-lo en el punt a on trobarem una pista que s’estira cap a migjorn a veïnat d’una paret. L’excel·lent traçada ens permet travessar el Bosc de Planicia, un vertader goig botànic. A pas viu invertim uns 25 minuts en arribar a una paret que marca la separació entre Banyalbufar i Estallencs a on mor el camí. Darrera el mur s’inicia un caminoi que ens conduirà entre campets verds a les cases des Salt des Fonollar. Una visita al seu ben conservat aljub i una recerca infructuosa de la Font que l’alimenta fa que la gana revifi i iniciem una carrera fins al mirador des Putxet per dinar. Amb uns bancs coronats per marlets, ens regala la vista del Galatzo i S’Esclop presidint la vall a on es situa Estallencs. Ja hi som tots desprès de que els disidents hagin tornat per Es Pas de Sa Rata. Un bon menjar acompanyat de cafè i dolç revifa els ànims i iniciem els descens per camí situat a sota del Penyal de Son Llarg.
Entre renecs baixem mes del compte (a parer d’en Pep) i arribem a la aixuta Font de Son Jover, presidida per una figuera que ja mostra alguns brots primerencs. El camí que ve de Estellencs i que porta al Coll comença a pocs metres. A fort ritme i encapçalats per en Miquel i en Toni, pujem mesclant el traçat vell (amb el terra tapissat de pedra) i el nou. En 25 minuts som al Coll per abandonar Estallencs i entrar al terme de Puigpunyent. Un ben marcat recorregut en porta fins a una cruïlla amb dos indicadors. Hem d’agafar aquell que indica cap a l’esquerra, en direcció a Es Grau. En uns 20 minuts ja podem veure Sa Campaneta presidint els marges plens d’oliveres entre els que descendeix Es Torrent de Sa Coma. Per un camí flanquejat per parets seques arribem a la pista ben aviat. Una visita a la capella de la Font de So Na Jaume per refrescar-nos i conversar amb el pagès que rega una marjada de faves a veïnat d’un hort de llimoners, es el preludi de un descens vertiginós cap al Coll des Grau amb una aturada per gaudir de la Vall que domina Son Forteza i marcar futurs objectius a Sa Fita des Ram. Un curiós cartell de “Sa Comuna – Propietat Privada” ens acomiada.

En resum, un recorregut que ens permet transitar per les terres de quatre municipis, casi sempre per pista o camí (excepte si un segueix a N’en Victoriano, per suposat) i que ens permet disfrutar a les totes d’alguns dels racons mes emblemàtics ( i no per això, menys atractius) de Tramuntana.

Per cert, disfrutau de les fotografies den JMallorqui. Son Collonudes ¡¡¡¡

Algunes imatges mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20080216PlaniciaSaltdesFonollar/

Hora Inici = 09:00 Hora Final 16:10

Referències
Mascaro-Pasarius, làmines 15 i 16
Mapa Alpina Tramuntana S

Pas de sa Rata (Puntals de Planicia)

Planicia -Salt d'es Fonollar 2

Planicia -Salt d'es Fonollar

ANDAR POR LA MONTAÑA

En nuestros recorridos por la montaña, cuando hacemos paradas durante el itinerario para escuchar y observar, en silencio, toda la Vida que hierve a nuestro alrededor, y comparar nuestra respiración con la de ella - el sonido del agua, movimiento de las ramas, olores, viento, frutos que caen del árbol, el lenguaje de la vegetación – se abrirá en nuestro cuerpo y mente la puerta que permite adentrarnos en las sensaciones más primarias de nuestro ser y descubrir que nosotros también formamos parte del latido inconmensurable del Universo (extraído de un artículo sobre senderismo de la zona del Pallars - Lleida).

Foto de ayer sábado en Planícia.

PLANICIA-SALT DES FONOLLAR

La montaña es mi reino !

Casas des Fonollar

Casas de Planici

Unas primeras imagenes de la excursion de hoy

Rutes Amagades de Mallorca, numero 84, Edició Especial

Recorregut
Monestir de Lluc-Es Camell-Sa Cometa dels Morts-Font dels Pixarells-Sa Terra de Ses Olles-Torrent de Menut o Binifaldó-Torrent d’Alqueda-Son Llobera-Bosc de Ca S’Escriva-Torrent de Lluc-Pas de Sa Mata-Son Colom-Son Colomí-Ses Tosses-Aubarca-Monestir de Lluc

Desprès d’un parell de sortides de pinyol vermell, una encertada reflexió ens convida a fer una descoberta pausada per les terres properes a Lluc. Per el Camí que ens portaria cap a Binifaldó visitem Es Camell (amb grimpada inclosa de Es Senyor de Sa Torre) i intentem localitzar Sa Cometa dels Morts. Ens despistem i, en una mostra notable de caparrudessa aragonesa, en Guapetón no es dona per vençut fins que, mes de 50 minuts mes tard, la localitzem definitivament, just al costat de la pista. El descens cap a aquesta cavitat natural, lloc d’enterrament de alguns dels primers pobladors de l’illa te un poc de mística, que la foscor, la sonoritat i les gotes d’aigua que sua la roca, brillant a la llum de les llanternes, s’encarreguem de remarcar. Unes quantes fotos de fortuna i sortim per fer un mos. Tan perduts anaven amunt i avall a la recerca de Sa Cometa que... hem perdut en Miquel ¡¡¡ 15 minuts porta fent passes tot sol, intentant trobar-nos i ningú s’havia adonat de la seva absència, obcecats amb la punyetera Cova. Reprenem la marxa retornant cap el Camí que ens portarà fins a la Font dels Pixarells, d’original forma i d’aigua no molt fiable. En pocs minuts arribem a un mirador amb dos bancs de pedra que permeten gaudir d’una excel·lent visió que abasta des de el Puig Tomir fins al Puig Roig. Aquí en Miquel es pren la revenja i ens demana per el nom de un putxet de forma gairebé piramidal i tapat de verd que s’alça entre Es Caragoler de Femenia i Es Cami vell de Pollença. Empegueits, demanem sopes; es tracta de Montibudell (656 m). Poc abans d’arribar a una àrea recreativa a veïnat de la carretera Ma-10, sortim fora pista per l’esquerra seguint en Sebastià, que ens porta en decisió cap a la Terra de Ses Olles. Pocs minuts desprès trobem restes de camí i una tanca de filferro que seguim fins localitzar unes fites que ens desvien de nou cap a l’esquerra. En pocs minuts travessem un excel·lent bosc de alzines, amb petites parets de pedra i restes de tests que palesen l’origen del nom de lloc; una repoblació feta molts d’anys endarrera, amb plantes traslladades en cossis. En mig del bosc destaca un poderós exemplar de pi blanc, enorme, ben dret, semblant i comparable al Pi de Sa Biga de Mossa i, lamentablement, no catalogat. Superant un parell de tanques de “requilla” per la esquerra arribem al Torrent de Manut o Binifaldó desprès de 25 minuts de caminar.

Canviem l’orientació i seguim el jaç cap a l’oest, en direcció al Clot d’Albarca. Uns cinc minuts mes tard arriba l’ocasió de sortir per la dreta, en direcció a un comellar amb un parell de caramulls de pedres i una alzina que brota miraculosament de la roca grisa. Iniciem una grimpada per un terreny exigent, amb ganivets de pedra, esmolats per milers d’anys de pluja i vent. Amb en Sebastià per un costat i Es Senyor de Sa Torre per altri, arribem al cap cucurull d’un putxet a on resultem premiats per una visió fantàstica. Amb l’esquena guardada per el Pare Tomir, flanquejats per Es Puig Caragoler de Femenia i Es Puig Roig per la dreta, s’alça al fons, sobre Es Clot d’Albarca, la immensa Serra de Na Rius. En Guapetón albira Es Pas de Sa Pomera Borda, els passos del abecedari, Es Castellots, ... A l’esquerra presideix la contrada Es Penyal des Clot (524 m) als peus del qual s’obre el bot del Torrent que ens ha obligat a sortir del seu recorregut. Es tracta ara de marxar uns 25 minuts entre petites elevacions amb tendència al Oest en suau baixada fins arribar a un comellar darrera el qual localitzem unes parets de marge que en dirigeixen de nou cap el Torrent. Tornam a caminar entre còdols, grava i petits gorgs secs amb comoditat fins que deu minuts mes tard un altre bot , encara que equipat, ens obliga a sortir cap a la dreta. Als peus del desnivell veien un poll, que agafarem com a referència per perllongar fins a un collet i evitar-ne un altra que s’obri a continuació. Arribats al collet, agafem cap a la dreta i a uns centenars de metres, arribem a una paret amb un portell. En Joan Miquel ens demana un téntol. Esta fent un vertader esforç caminant amb un grip que l’hauria de tenir allitat. Entre riures, menjar per amunt, cafè per avall i beguda per tots, fem un bon dinar cap allà la una.
Darrera es portell es veuen restes de camí que ens condueixen fins el Torrent de Mossa o d’Alqueda i, potser, ses Cases de Sa Plana. Seguint el seu curs descendent, a pocs metres desgrimpam per un bonic tallat per arribat al punt a on aquest curs s’uneix al Torrent de Binifaldó que hem seguit fins ara. Es tracta d’un bonic i petit entreforc, al que baixem per un inclinat pas que ens marca un ferro rovellat del que encara penjen restes de filferro. Seguim el curs del Torrent per arribar a la darrera dificultat. Un petit precipici ens obliga a sortir, un altra vegada, del jaç, aquesta vegada per l’esquerra, per damunt unes lloses inclinades que exigeixen anar en coneixement. En Sebastià, rata vella, ha sortir per la dreta i ha trobat un còmode camí (possiblement la continuació de que hem abandonat en arribar al Torrent de Mossa) que ens porta a un portell a on espera. Des de aquí ja es veuen les cases de Son Llobera. Ràpida i silenciosament arribem a la intersecció de la pista i el Torrent.

Una decisió; en Joan Miquel, en Sebastià i en Jaume torner per la pista cap al Monestir. La resta, de forma discreta superam un portell que ens dona accés al extraordinari alzinar de Son Llobera, seguint el curs del Torrent. Ben aviat s’uneix al curs principal del Torrent de Lluc o d’Aubarca, com el denominarem a partir d’ara. Desprès de superar un parell de dificultats per la presència d’aigua, marquem un ritme viu, ara per dins, ara a un costat, ara a l’altre per arribar al Pas de Sa Mata, cames ajudau-me. En una hora som al punt en el que la primera d’un seguit de fites ens convida a abandonar el Torrent a la dreta i guanyar alçada per l’antic i enrunat camí de comunicació entre Lluc i Sa Calobra. Només quatre raconers arriben al Pas de Sa Mata i baixar de nou fins es Torrent. En total una hora i 20 minuts per fer un camí, que ara hem de desfer. Tenim la intenció d’agafar la pista asfaltada entre Son Colomí i Son Colom. Una porta oscil·lant ens ajuda a abandonar definitivament el Torrent. Pasam ben lleugers al davant Son Colom per evitar una inoportuna topada amb algú. Sortim ràpidament del asfalt per una pista a la esquerra que ens conduirà fins a la finca de Ses Tosses. En arribar-hi, males noticies. Hi ha gent i hem de passar al ben davant. Mala sort. Es Senyor de Sa Torre passa davant, mentre esperem a Homo Graphicus, embadalit fent fotografies. De cop i volta, una sorpresa. Els dos llogaters, uns caçadors de Selva, no només ens conviden a passar al interior de les cases i ens animen a pujar fins a un mirador veïnat (des de on es tenen les millors vistes de tota Mallorca), si no que ens conviden a prendre beguda i menjar (excepcionals taronges), si no que ens donen una lliçó de com s’agafem els tords amb els filats que tenen preparats. Es Senyor es revela com un alumne aplicat i en pocs minuts es veu capaç de agafar-ne. Quan marxem hem tingut ocasió de compartir una estona de conversa amb dos autèntics cavallers, que de tal manera han de ser qualificats aquells que tracten tan be a les finques com a les persones. Deu vos guardi, senyors ¡¡¡

Amb els ànims per el núvols i amb les millors imatges i records d’aquests darrers anys, reprenen la pista asfaltada que ens porta cap a les Cases d’Aubarca, mentre la posta de sol pinta de colors ocres i groguencs el cel, la terra i la muntanya. Arribats i en tant admirem la seva façana i els contraforts que la sostenen, Es Senyor de Sa Torre torna a fer de les seves i desapareix sota l’arc de mig punt en direcció cap a la clastra. Quan ja pensaven en començar a correr davant dels guardes i els cans de la finca, la madona surt i ens convida a entrar. No només això. Te el detall de mostrar-nos la zona de la cuina i cambres properes que te netes com una patena i plenes de detalls que la fan un petit museu que evoca un temps ja passat. Les imatges en donen testimoni. No basten les paraules per fer una descripció.

Aquest cronista acaba la jornada marxant a pas viu cap a Lluc, en tant que el sol s’amaga per descansar i tornar ple de força. Avui possiblement hem tingut ocasió de connectar, ni que sigui per una estona, amb l’esperit i l’ànima d’aquells pioners que varen transitar per aquesta Serra. Ells sabien que, per damunt de paisatges extraordinaris, vistes excepcionals i altres prodigis, Tramuntana es, també, el resultat del treball i l’esforç de generacions de homes i dones que han regat, de vegades literalment, amb la seva suor la terra. Des de el respecte i l’admiració sincers no podem mes que donar gràcies a aquestes persones, desconegudes, per haver-nos fet donació de la seva amabilitat, saviesa i senyoriu.

Algunes imatges mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20080209TerradeSesOlles/

Hora Inici = 09:20 Hora Final = 17:40
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 5
Mapa Alpina Tramuntana N
Les Fonts del terme d’Escorca, Pare Bartomeu Roig, El Tall