Rutes Amagades de Mallorca, numero 84, Edició Especial

Recorregut
Monestir de Lluc-Es Camell-Sa Cometa dels Morts-Font dels Pixarells-Sa Terra de Ses Olles-Torrent de Menut o Binifaldó-Torrent d’Alqueda-Son Llobera-Bosc de Ca S’Escriva-Torrent de Lluc-Pas de Sa Mata-Son Colom-Son Colomí-Ses Tosses-Aubarca-Monestir de Lluc

Desprès d’un parell de sortides de pinyol vermell, una encertada reflexió ens convida a fer una descoberta pausada per les terres properes a Lluc. Per el Camí que ens portaria cap a Binifaldó visitem Es Camell (amb grimpada inclosa de Es Senyor de Sa Torre) i intentem localitzar Sa Cometa dels Morts. Ens despistem i, en una mostra notable de caparrudessa aragonesa, en Guapetón no es dona per vençut fins que, mes de 50 minuts mes tard, la localitzem definitivament, just al costat de la pista. El descens cap a aquesta cavitat natural, lloc d’enterrament de alguns dels primers pobladors de l’illa te un poc de mística, que la foscor, la sonoritat i les gotes d’aigua que sua la roca, brillant a la llum de les llanternes, s’encarreguem de remarcar. Unes quantes fotos de fortuna i sortim per fer un mos. Tan perduts anaven amunt i avall a la recerca de Sa Cometa que... hem perdut en Miquel ¡¡¡ 15 minuts porta fent passes tot sol, intentant trobar-nos i ningú s’havia adonat de la seva absència, obcecats amb la punyetera Cova. Reprenem la marxa retornant cap el Camí que ens portarà fins a la Font dels Pixarells, d’original forma i d’aigua no molt fiable. En pocs minuts arribem a un mirador amb dos bancs de pedra que permeten gaudir d’una excel·lent visió que abasta des de el Puig Tomir fins al Puig Roig. Aquí en Miquel es pren la revenja i ens demana per el nom de un putxet de forma gairebé piramidal i tapat de verd que s’alça entre Es Caragoler de Femenia i Es Cami vell de Pollença. Empegueits, demanem sopes; es tracta de Montibudell (656 m). Poc abans d’arribar a una àrea recreativa a veïnat de la carretera Ma-10, sortim fora pista per l’esquerra seguint en Sebastià, que ens porta en decisió cap a la Terra de Ses Olles. Pocs minuts desprès trobem restes de camí i una tanca de filferro que seguim fins localitzar unes fites que ens desvien de nou cap a l’esquerra. En pocs minuts travessem un excel·lent bosc de alzines, amb petites parets de pedra i restes de tests que palesen l’origen del nom de lloc; una repoblació feta molts d’anys endarrera, amb plantes traslladades en cossis. En mig del bosc destaca un poderós exemplar de pi blanc, enorme, ben dret, semblant i comparable al Pi de Sa Biga de Mossa i, lamentablement, no catalogat. Superant un parell de tanques de “requilla” per la esquerra arribem al Torrent de Manut o Binifaldó desprès de 25 minuts de caminar.

Canviem l’orientació i seguim el jaç cap a l’oest, en direcció al Clot d’Albarca. Uns cinc minuts mes tard arriba l’ocasió de sortir per la dreta, en direcció a un comellar amb un parell de caramulls de pedres i una alzina que brota miraculosament de la roca grisa. Iniciem una grimpada per un terreny exigent, amb ganivets de pedra, esmolats per milers d’anys de pluja i vent. Amb en Sebastià per un costat i Es Senyor de Sa Torre per altri, arribem al cap cucurull d’un putxet a on resultem premiats per una visió fantàstica. Amb l’esquena guardada per el Pare Tomir, flanquejats per Es Puig Caragoler de Femenia i Es Puig Roig per la dreta, s’alça al fons, sobre Es Clot d’Albarca, la immensa Serra de Na Rius. En Guapetón albira Es Pas de Sa Pomera Borda, els passos del abecedari, Es Castellots, ... A l’esquerra presideix la contrada Es Penyal des Clot (524 m) als peus del qual s’obre el bot del Torrent que ens ha obligat a sortir del seu recorregut. Es tracta ara de marxar uns 25 minuts entre petites elevacions amb tendència al Oest en suau baixada fins arribar a un comellar darrera el qual localitzem unes parets de marge que en dirigeixen de nou cap el Torrent. Tornam a caminar entre còdols, grava i petits gorgs secs amb comoditat fins que deu minuts mes tard un altre bot , encara que equipat, ens obliga a sortir cap a la dreta. Als peus del desnivell veien un poll, que agafarem com a referència per perllongar fins a un collet i evitar-ne un altra que s’obri a continuació. Arribats al collet, agafem cap a la dreta i a uns centenars de metres, arribem a una paret amb un portell. En Joan Miquel ens demana un téntol. Esta fent un vertader esforç caminant amb un grip que l’hauria de tenir allitat. Entre riures, menjar per amunt, cafè per avall i beguda per tots, fem un bon dinar cap allà la una.
Darrera es portell es veuen restes de camí que ens condueixen fins el Torrent de Mossa o d’Alqueda i, potser, ses Cases de Sa Plana. Seguint el seu curs descendent, a pocs metres desgrimpam per un bonic tallat per arribat al punt a on aquest curs s’uneix al Torrent de Binifaldó que hem seguit fins ara. Es tracta d’un bonic i petit entreforc, al que baixem per un inclinat pas que ens marca un ferro rovellat del que encara penjen restes de filferro. Seguim el curs del Torrent per arribar a la darrera dificultat. Un petit precipici ens obliga a sortir, un altra vegada, del jaç, aquesta vegada per l’esquerra, per damunt unes lloses inclinades que exigeixen anar en coneixement. En Sebastià, rata vella, ha sortir per la dreta i ha trobat un còmode camí (possiblement la continuació de que hem abandonat en arribar al Torrent de Mossa) que ens porta a un portell a on espera. Des de aquí ja es veuen les cases de Son Llobera. Ràpida i silenciosament arribem a la intersecció de la pista i el Torrent.

Una decisió; en Joan Miquel, en Sebastià i en Jaume torner per la pista cap al Monestir. La resta, de forma discreta superam un portell que ens dona accés al extraordinari alzinar de Son Llobera, seguint el curs del Torrent. Ben aviat s’uneix al curs principal del Torrent de Lluc o d’Aubarca, com el denominarem a partir d’ara. Desprès de superar un parell de dificultats per la presència d’aigua, marquem un ritme viu, ara per dins, ara a un costat, ara a l’altre per arribar al Pas de Sa Mata, cames ajudau-me. En una hora som al punt en el que la primera d’un seguit de fites ens convida a abandonar el Torrent a la dreta i guanyar alçada per l’antic i enrunat camí de comunicació entre Lluc i Sa Calobra. Només quatre raconers arriben al Pas de Sa Mata i baixar de nou fins es Torrent. En total una hora i 20 minuts per fer un camí, que ara hem de desfer. Tenim la intenció d’agafar la pista asfaltada entre Son Colomí i Son Colom. Una porta oscil·lant ens ajuda a abandonar definitivament el Torrent. Pasam ben lleugers al davant Son Colom per evitar una inoportuna topada amb algú. Sortim ràpidament del asfalt per una pista a la esquerra que ens conduirà fins a la finca de Ses Tosses. En arribar-hi, males noticies. Hi ha gent i hem de passar al ben davant. Mala sort. Es Senyor de Sa Torre passa davant, mentre esperem a Homo Graphicus, embadalit fent fotografies. De cop i volta, una sorpresa. Els dos llogaters, uns caçadors de Selva, no només ens conviden a passar al interior de les cases i ens animen a pujar fins a un mirador veïnat (des de on es tenen les millors vistes de tota Mallorca), si no que ens conviden a prendre beguda i menjar (excepcionals taronges), si no que ens donen una lliçó de com s’agafem els tords amb els filats que tenen preparats. Es Senyor es revela com un alumne aplicat i en pocs minuts es veu capaç de agafar-ne. Quan marxem hem tingut ocasió de compartir una estona de conversa amb dos autèntics cavallers, que de tal manera han de ser qualificats aquells que tracten tan be a les finques com a les persones. Deu vos guardi, senyors ¡¡¡

Amb els ànims per el núvols i amb les millors imatges i records d’aquests darrers anys, reprenen la pista asfaltada que ens porta cap a les Cases d’Aubarca, mentre la posta de sol pinta de colors ocres i groguencs el cel, la terra i la muntanya. Arribats i en tant admirem la seva façana i els contraforts que la sostenen, Es Senyor de Sa Torre torna a fer de les seves i desapareix sota l’arc de mig punt en direcció cap a la clastra. Quan ja pensaven en començar a correr davant dels guardes i els cans de la finca, la madona surt i ens convida a entrar. No només això. Te el detall de mostrar-nos la zona de la cuina i cambres properes que te netes com una patena i plenes de detalls que la fan un petit museu que evoca un temps ja passat. Les imatges en donen testimoni. No basten les paraules per fer una descripció.

Aquest cronista acaba la jornada marxant a pas viu cap a Lluc, en tant que el sol s’amaga per descansar i tornar ple de força. Avui possiblement hem tingut ocasió de connectar, ni que sigui per una estona, amb l’esperit i l’ànima d’aquells pioners que varen transitar per aquesta Serra. Ells sabien que, per damunt de paisatges extraordinaris, vistes excepcionals i altres prodigis, Tramuntana es, també, el resultat del treball i l’esforç de generacions de homes i dones que han regat, de vegades literalment, amb la seva suor la terra. Des de el respecte i l’admiració sincers no podem mes que donar gràcies a aquestes persones, desconegudes, per haver-nos fet donació de la seva amabilitat, saviesa i senyoriu.

Algunes imatges mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20080209TerradeSesOlles/

Hora Inici = 09:20 Hora Final = 17:40
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 5
Mapa Alpina Tramuntana N
Les Fonts del terme d’Escorca, Pare Bartomeu Roig, El Tall