Cingles de N'Amet

Iniciem la jornada al Mirador de Ses Barques per agafar el camí que ens portarà fins a Bàlitx d’Avall, al que arribarem uns 50‘ més tard acompanyats per l’ombra del Puig de Sa Bassa (819 m) a la dreta i amb la visió de la prodigiosa Muntanya de Montcaire (839 m) tancant la vall. Sols una refrescant visita a la Font de Bàlitx per proveir-nos d’aigua es destaca en el distès recorregut. A ses cases, tenim ocasió de fer una aturada i un cafè (n’hi ha que no surten berenats de ca seva), a la vegada que ampliem informació per tal d’arribar a l’objectiu de la jornada: Els cingles de N’Amet. Sembla que els propietaris de Ses Cases de Sa Costera hi són avui i, pot ser, ens donaran algunes bones indicacions. Iniciem la pujada fins al Coll de Biniamar (365 m) pel Camí de Na Cavallera, que assolim uns 25’ més tard. Només la ja habitual caparrudessa d’Es Senyor de Sa Torre ens fa somriure, en persistir en anar fora camí per no admetre una equivocació. En el pecat durà la penitència, com bé ho demostren un bon parell d’esgarrinxades als braços. El Coll ens rebrà amb una ombra reparadora, oferta per les alzines que creixen a les faldes de Sa Moleta (dreta, 628 m) i Es Castellot (esquerra, 544 m). Continuem per la pista en suau descens fins arribar, minuts després, al punt a on agafem a l’esquerra el camí cap a Ses Cases de Sa Costera, i que alguns anomenen Sa Creu d’en Bufo. El camí, a estones empedrat, ens dirigeix entre argelaga, càrritx i pinots donant la volta a una endinsada anomenada Sa Taleca fins arribar a S’Encruia, el punt a on connecta amb Es Comellar de Sa Torre. En un quartet d’hora som a les construccions de Sa Costera, a les que el camí arriba entre marjades que encara conserven unes poques figueres i ametllers, testimoni de l’antiga explotació. Tenim una visió excepcional de tota la costa, destacant Sa Fàbrica d’Electricitat i la entubada Font d’Es Verger, amb Sa Torre d’es Forat i Sa Torre d’en Palou tancant la petita badia.
Al casal trobem com ens havien anunciat amb els propietaris, acompanyats d’uns amics. La casualitat fa que Es Senyor de Sa Torre i Toni Sinevè coneguin a alguns dels presents. Ens donen indicacions clares del camí i ens confirmen el seu ús per a l’afamada i no tan llunyana indústria del contraban de tàbac. Una animada conversa acaba quan decidim partir a la recerca dels cingles acompanyat d’un home de Binissalem, que ens farà d’excel·lent guia a partir d’ara. A pocs metres de ses cases visitem lo que queda de Sa Fonteta, d’on es venia l’aigua que permetia la vida en aquests indrets. Seguint un camí mig perdut entre marges infestats de càrritx i alguna que altre sitja, anem amb direcció cap a l’esquerra donant la volta al Morro de Cala Rotja. En poc més de 15’ arribem a un punt on veurem la costa, darrera la qual apunta S’Illeta. En aquest punt hem d’agafar per avall a la cerca d’un petit bosquet de pins. Entre parets de bona mida i intuint un caminoi avui pràcticament desaparegut anem a cercar la costa. Entre els pins fem troballa d’una era, testimoni oblidat del conreu dels cereals en aquestes contrades. En sortir dels pins, arribem a Es Niu de S’Aguila, un prodigiós mirador sobre Es Cingles de N’Amet. Podem admirar Sa Cova de Sa Pols i part del recorregut. Sembla mal de creure que s’hi pugui baixar, però el nostre guia es mostra confiat. Anem cap a l’esquerra per damunt d’un marge a la recerca d’un replà format per uns estrats fossilitzats. Seguim fins a un punt en el que s’estreny definitivament el terreny, donant accés a un estret pas diagonal que baixa fins a una primera terrassa. Un poc més endavant ve el punt crític del descens. Es tracta d’una baixada de poc més d’un metre bastant exposada al costat d’una mata de romaní just sota l’inici del pas superior. A partir d’aquí només s’atreveixen una part dels raconers, sempre guiats pel nostre nou amic, armat amb santa paciència i un bastó d’ullastre. Venen a parar als peus de Sa Cova de Sa Pols, les restes de la qual donen un color terròs al terreny. Seguint el seu rastre arriben als peus per sortir als Cingles per l’esquerra. Allà es poden destriar unes petites construccions (restes d’un tancat ??) a la vegada que el nostre guia ens mostra la situació de sa cova d’Es Secret, s’amagatall on es dipositaven les mercaderies, abans de la seva “distribució”. És inabastable (esta a més de 40 metres d’alçada) i es podem veure encara parts d’una estructura per donar suport a les cordes empleades per els àgils contrabandistes. L’amo de Sa Costera ens havia assegurat que encara hi devia haver alguna corriola i altres estris dintre. Entre baixar i tornar a pujar s’ha invertit més d’una hora i mitja.

S’ha fet tard i el sol castiga la nostra esquena. Abandonem la intenció inicial de pujar directament fins a Sa Torre de Na Seca i retornem cap a Sa Costera desfent camí. En arribar allà tenim el privilegi de ser convidats a passar i compartir el nostre menjar amb els seus habitants a la fresca. Aquest maldestre relator ha d’admetre que aquesta estona constituirà un d’aquell instants en el que es té la sensació d’haver tocat amb un dit el cel. Un parell de cafès i dues botelles animen l’ambient i, abans de partir, Es Senyor i En Toni, ben acompanyats per ses madones i l’amo de Biniamar arreglen, fan i desfan el mon un parell de vegades, davant l’atenció reverencial dels presents, mentre la llum primaveral i la brisa entren per la porta oberta de pinta en ampla. Es moment de partir, no volem molestar en excés amb la nostra presència als nostres amfitrions, i reprenem camí després d’un càlid comiat. Hem decidit tornar per on hem vingut però, arribats al punt on s’inicia el comellar que s’enfila cap a Sa Torre de Na Seca, fem honor a la nostra essència i tot obeint uns dels manaments dels Raconers (sempre triaràs el mal camí, dolent i complicat, per damunt del fàcil i senzill), decidim enfilar-nos per fer una visita a l’esmentada fortificació. Només el savi i assenyat Sebastià decideix continuar cap Es Coll de Biniamar.

Aquest comellar havia estat conreat en un temps, com ho demostren restes de paret i bocins de camí molt desbarats. Bones raons tingueren per abandonar aquest racó. Avui en dia constitueix un infern de carritxeres, argelages i altres espècies vegetals desagradables i amb puntes que fan dels 300 metres de desnivell un vertader exercici de resistència sota el sol de les tres de la tarda. Arribats al seu final decidim anar cap a l’esquerra on tenim ocasió de localitzar un cinglet al final del qual s’obre un pas amb petits esglaons esculpits a la roca. Sortim al costat de la cisterna o aljub on els torrers podien recollir aigua per sobreviure, just per sota del massís de la Torre de Na Seca. En el seu interior es troben restes d’unes marques fetes al guix que alguns interpreten com dibuixos de vaixells a la vela. Lo cert es que un parell de petites culebres hi han fet niu al seu ombrívol i fresc espai. En Toni, sempre valent, agafa una en les seves mans i tenim ocasió de fer un parell de bones fotografies a la vegada que sentim una curiosa afirmació pel que fa a l’olor dels ofidis i l’anatomia humana. En justa represàlia pel desconsiderat tracte, l’animalet li pega dues bones mossegades a la ma. Així aprendràs a no dir desastres, Toniet !!!

Des de les rodalies de Sa Torre tenim ocasió de fruir de l’espectacle de la costa mallorquina sota els reflexes platejats de l’aigua i d’algunes de les més conegudes elevacions de la serra; Es Puig Major, Es Puig Roig, Montcaire, Binis, ... Allà baix es veu Es Pas de S’Heura i Sa Tanca des Bous (futur objectiu, amb el seu pouet). És hora de marxar i iniciem la baixada fins a Ses Cases de Bàlitx a les que arribem uns 25’ mes tard. Mentre ens refresquem, arriba en Miquel, propietari de la possesió amb el que iniciem una conversa, interessat en el recorregut desenvolupat. Ben aviat en Guapetón i en Toni, acompanyats dels altres, l’enrevoltam per escoltar-lo amb atenció. Ens descriu la possibilitat de connectar Es Torrent de Na Mora amb els Cingles de N’Amet emprant un pas damunt Es Morro de Na Mora. També ens descriu un conjunt de passos a la zona de Moncaire (Sa Carnisseria, Es Mardar, ...) que ens posen els ulls brillants... Ja tenim deures per fer, va dir aquell.

La jornada acaba pujant cap Es Mirador de Ses Barques a bon ritme, amb una posta de sol que il·lumina bellament la vall, amb el contrapunt trist de les runes de les Cases de Bàlitx d’Emmig, condemnades a mort per abandonament.

Hora Inici = 09:10 Hora Final 18:45
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramuntana Central
Les Fonts del terme d’Escorca, Pare Bartomeu Roig, El Tall
Mallorca Vora Mar, vol. II La Marina de Fornalutx