El punt de partida d’avui es el Refugi de Can Amer, des de el que agafem la conducció que porta l’aigua de la Font de Puig Ferrer, que avui brolla alegre i junta el seu cabdal amb el que surt d’unes ufanes que brollen un poc mes amunt. Sense badar massa, agafem pel dret per connectar amb el camí del clàssic GR221, que ens dur a S’Ermita i la seva font, per arribar ben aviat al botador que ens separa de l’extensió del Coll Pelat. En FER te ocasió per identificar el camí que, sortint a la esquerra, portaria fins a les cases de Manut i els seus vivers forestal, tot marcant un ritme intens. En començar a baixar deixarem a una corba el sender que per l’esquerra perllonga el GR221 per continuar per l’amplia pista en continua baixada. Ben aviat sortim del camí per la dreta per segui un tirany poc marcat en el que l’ajuda d’unes poques fites es important. Desprès d’una pujada curta, el camí surt del bosc de pins i alzines que ens ha protegit fins ara per convertir-se en pedra humida i llenegadissa. Amb seny de bèstia vella anem amunt i avall per el coster seguint unes fites clares i algunes ocasionals marques de pintura blau cel. Som al costat dret d’una vall en el fons del qual l’aigua del Torrent dels Picarols sona amb força. Al altre costat, en el coster de la esquena sud-est del Tomir, mig amagat sota uns grisencs núvols baixos, hem destriat unes mes que probables restes de marge que marquen unes plaques de color blanc. La curiositat es desperta. A on ens podria portar aquest caminet ? Deu enllaçar amb el Coll de S’Arena ? Quina funció devia servir ? Ja tenim deures per en Guapetón. Anem perden alçada de forma continua fins arribar a travessar el torrent que avança amb un bon pam d’aigua. Estam seguint la senda que portava fins a Alcanella, que poc abans de les cases es converteix en una pista forestal de bona mida. Amb discreció i observats amb atenció per un parell d’ases de quatre potes, superarem dos botadors, per passar a esquena de les cases. A partir d’aquí tresquem a l’esquerra del Puig des Boix, tot seguint un tiranyet que avança cap Es Camp Redó, en direcció al Puig de Ca de Miner.
Per aquest cronista es tracta d’un dels mes encisadors llocs de tramuntana. Amb el pare Tomir a l’esquerra, avançarem entre càrritx i estepes, enllaçant bocins d’empedrat, alzines centenàries i alguns dels mes extraordinaris exemplars de Aladern (Rhamnus Alaternus) que existeixen a la nostra Serra. Una aturada breu a l’ombra d’un d’aquests monuments naturals, ens permet gaudir de les aventures africanes d’en JMallorqui. Xerrant, xerrant, ens adonem que, al cap i a la fi, no hi ha tantes diferències, només fa uns milers d’ans que els nostres avantpassats varen sortir d’aquelles terres.
En tornar a caminar, l’aigua de les mates i herbes xopa la nostra roba i ens lleva l’escalfor. Poc a poc el sol guanya la partida a les boires i, just en arribar al Coll de l’Arena, ens convida a llevar-nos un poc de tapament per tal d’afrontar l’infame pista mig hormigonada que entre camps erms plens de plantons de pins repoblats puja amb fort desnivell fins al Coll de Fartàritx. Des de aquí el coster est del Tomir ens mostra la seva magnificència. Es temps d’iniciar el descens per un caminoi estret i relliscós fins a la casa de neu de Fartàritx, situada a Tramuntana (òbviament) del Puig de Ca de Miner. Es tracta d’una construcció documentada ja al 1723 i que te l’honor de ser l’única casa de neu de Mallorca que conserva la coberta, una meravellosa volta de canó que cobreix el seu interior separat en dos espais, un mes fondo que l’altre que es comuniquen per uns esglaons de pedra. Fotos, mirades al paisatge que abasta de la badia de Pollença, el vigilant Castell del Rei, el Puig Gros de Ternelles, Pedruixella, Caragolí, Puig Roig... i un pensament per aquells homes i dones d’un temps en el que la neu era un recurs mes per guanyar-se la vida.
Sortim per l’esquerra per donar la volta a un putxet a la cerca del afamat Pas del Diable. La cosa es complica. El terreny es pur roquisar, farcit de trampes tapades pel càrritx amb coixenets de monja i altres vegetals plens de pinxos i pues a balquena. Ben aviat ens adonem que hem baixat massa i toca recuperar alçada esbufegant i protestant. Un parell de fites ens indiquen el bon (¿?) camí. Tots el que han tingut ocasió de transitar per aquest indret saben de la privilegiada balconada de la que es gaudeix a la seva sortida. Donem fe d’això i de que no es convenient fer-ho amb les seves roques llises, banyades i fredes. Precaució, coneixement, seny... i l’ajuda dels companys mes valents al mes parats ens fan superar l’obstacle en un vist i fet. Al fons de la vall d’en Marc la línia ocre de la carretera vella de Pollença a Lluc es el nostre nou objectiu. Un parell o tres de les conegudes rossegueres de les vessants nord del Tomir ens ajuden a descomptar els metres fins a la pista. Amb la cançó del aigua del Torrent Fondo com a só d’ambient marquen el pas per tal d’arribar ben aviat a la tancada Font de Muntanya. Una tauleta de pedra i els seus seients acullen els nostres cansats ossos mentrestant recuperem forces.
En reprendre la marxa, arriba el moment de les decisions. Hi ha la intenció de fer cim al Tomir pujant per el Pas de Sa Paret. El que això escriu ja ho te un poc vist (de pujada i de baixada) i només te la intenció de localitzar la Font de Ses Falgueres a la meitat, si fa no fa, de l’ascensió. En arribar l’ocasió es produeix una mitosis amistosa amb èxit per ambdues parts. Quan uns estan gaudint de la petita joia de la Font i les seves rodalies, els altres es retallen contra el cel en coronar el Pas. Uns seguint el GR221 als costat del verds sementers de Binifaldó i els altres baixant per el espectacular xaragall del Tomir, ens tornarem a trobar i sumar els nostres passos al Coll Pelat, ja de baixada cap al Refugi de Can Amer. Els darrers instants son bons per repassar la jornada i planificar-ne d’altres. I es que, senyores i senyors raconers, no tenim aturador ¡¡¡
Hora Inici = 09:15 Hora Final 17:00 (efectiu, 7 hores)
Referències
Mapa Alpina Tramuntana Nord
Mascaró Pasarius, làmina 5
Les cases de neu de Mallorca, Antoni Gorrias
Per aquest cronista es tracta d’un dels mes encisadors llocs de tramuntana. Amb el pare Tomir a l’esquerra, avançarem entre càrritx i estepes, enllaçant bocins d’empedrat, alzines centenàries i alguns dels mes extraordinaris exemplars de Aladern (Rhamnus Alaternus) que existeixen a la nostra Serra. Una aturada breu a l’ombra d’un d’aquests monuments naturals, ens permet gaudir de les aventures africanes d’en JMallorqui. Xerrant, xerrant, ens adonem que, al cap i a la fi, no hi ha tantes diferències, només fa uns milers d’ans que els nostres avantpassats varen sortir d’aquelles terres.
En tornar a caminar, l’aigua de les mates i herbes xopa la nostra roba i ens lleva l’escalfor. Poc a poc el sol guanya la partida a les boires i, just en arribar al Coll de l’Arena, ens convida a llevar-nos un poc de tapament per tal d’afrontar l’infame pista mig hormigonada que entre camps erms plens de plantons de pins repoblats puja amb fort desnivell fins al Coll de Fartàritx. Des de aquí el coster est del Tomir ens mostra la seva magnificència. Es temps d’iniciar el descens per un caminoi estret i relliscós fins a la casa de neu de Fartàritx, situada a Tramuntana (òbviament) del Puig de Ca de Miner. Es tracta d’una construcció documentada ja al 1723 i que te l’honor de ser l’única casa de neu de Mallorca que conserva la coberta, una meravellosa volta de canó que cobreix el seu interior separat en dos espais, un mes fondo que l’altre que es comuniquen per uns esglaons de pedra. Fotos, mirades al paisatge que abasta de la badia de Pollença, el vigilant Castell del Rei, el Puig Gros de Ternelles, Pedruixella, Caragolí, Puig Roig... i un pensament per aquells homes i dones d’un temps en el que la neu era un recurs mes per guanyar-se la vida.
Sortim per l’esquerra per donar la volta a un putxet a la cerca del afamat Pas del Diable. La cosa es complica. El terreny es pur roquisar, farcit de trampes tapades pel càrritx amb coixenets de monja i altres vegetals plens de pinxos i pues a balquena. Ben aviat ens adonem que hem baixat massa i toca recuperar alçada esbufegant i protestant. Un parell de fites ens indiquen el bon (¿?) camí. Tots el que han tingut ocasió de transitar per aquest indret saben de la privilegiada balconada de la que es gaudeix a la seva sortida. Donem fe d’això i de que no es convenient fer-ho amb les seves roques llises, banyades i fredes. Precaució, coneixement, seny... i l’ajuda dels companys mes valents al mes parats ens fan superar l’obstacle en un vist i fet. Al fons de la vall d’en Marc la línia ocre de la carretera vella de Pollença a Lluc es el nostre nou objectiu. Un parell o tres de les conegudes rossegueres de les vessants nord del Tomir ens ajuden a descomptar els metres fins a la pista. Amb la cançó del aigua del Torrent Fondo com a só d’ambient marquen el pas per tal d’arribar ben aviat a la tancada Font de Muntanya. Una tauleta de pedra i els seus seients acullen els nostres cansats ossos mentrestant recuperem forces.
En reprendre la marxa, arriba el moment de les decisions. Hi ha la intenció de fer cim al Tomir pujant per el Pas de Sa Paret. El que això escriu ja ho te un poc vist (de pujada i de baixada) i només te la intenció de localitzar la Font de Ses Falgueres a la meitat, si fa no fa, de l’ascensió. En arribar l’ocasió es produeix una mitosis amistosa amb èxit per ambdues parts. Quan uns estan gaudint de la petita joia de la Font i les seves rodalies, els altres es retallen contra el cel en coronar el Pas. Uns seguint el GR221 als costat del verds sementers de Binifaldó i els altres baixant per el espectacular xaragall del Tomir, ens tornarem a trobar i sumar els nostres passos al Coll Pelat, ja de baixada cap al Refugi de Can Amer. Els darrers instants son bons per repassar la jornada i planificar-ne d’altres. I es que, senyores i senyors raconers, no tenim aturador ¡¡¡
Hora Inici = 09:15 Hora Final 17:00 (efectiu, 7 hores)
Referències
Mapa Alpina Tramuntana Nord
Mascaró Pasarius, làmina 5
Les cases de neu de Mallorca, Antoni Gorrias
Rutes Amagades de Mallorca, exemplars 11 i 36
No hay comentarios:
Publicar un comentario