Sortirem del Oratori de Sant Pere, per agafar el camí que ens portara fins a les Cases de Son Nebot, que surt desprès de botar una tanca i accedir a la Font de Escorca, que brolla amb alegria. En absència temporal den Guapeton, Es Jefe decideix que no volem tocar asfalt mes enllà de lo imprescindible. La temperatura es baixa i convida a marxar a bon pas per escalfar-nos aviat. Arribats al Coll des Romaní tenim ocasió de admirar unes taquetes de neu que resisteixen encara al Puig Major en situacions properes al Pas de Sa Pomera Borda i al Pas Z. El descens fins les cases es ràpid, aprofitant algunes dreceres i les ocasions per fer petar la xerrada. Arribats a les mateixes, una aturada per gaudir de la fresca aigua que vessa del safareig a la que arriba canalitzada des de Sa Font Nova. Una estiradeta mes i en pocs minuts arribem a la Ma-710, que assolim i resseguim uns centenars de metres en direcció a Escorca, fins a les immediacions de una corba a la dreta, moment en el sortirem de la via a l’esquerra, per començar a baixar entre marjades d’oliveres en direcció al Torrent des Gorg Blau. Abans de iniciar el descens es el moment de contemplar la destrossa gegantina que ha suposat l’esllavissament de la muntanyeta de Turixant sobre la carretera que comunica Sòller i Lluc. I pensar que nomes fa tres mesos ens passejàvem tan cofois per les rodalies del accés a la presa del Gorg Blau i l’aqüeducte, mentre trescàvem contents en una jornada que s’havia iniciat a la gran diagonal de Son Nebot ¡¡¡
El renou d’algunes màquines ens acompanya en la còmode baixada fins arribar a una zona planera, just al costat del alzinar. Per continuar amb la tradició raconera, comencen les discrepàncies. Es Jefe diu que per la esquerra; les espumoses Costitx Sisters que per la dreta. Divisió temporal amistosa i aquest cronista segueix la senda marcada la dreta per travessar un portalet i una sitja. Segueix un tiranyet amb tendència a anar cap a la esquerra fins arribar a un punt a on es perd. Just a l’esquerra començarem a baixar per unes restes de camí casi inapreciables. Ja arribats a la vista del torrent, la darrera dificultat es una paret rocosa força inclinada però que permet una baixada segura sempre que no estigui banyada. Una roca de bona mida i un conjunt d’alzines ens reben dins el jac del torrent. Reprenem forces mentre esperem als companys que han optat per l’altre opció, que els ha permès visitar i admirar les restes de l’antiga fabrica d’electricitat de Turixant de Baix.
Reprenem la marxa descendint el jaç eixut del torrent que poc més enllà esdevindrà mític amb la menció de un nom; Sa Fosca. A partir d’aquí es tracta de seguir el millor camí possible. De vegades per el ben mig del torrent, ara per un costat, ara per l’altra, assolim un petit entreforc en el s’incorporen per la esquerra les aigües del Torrent de Cals Reis. Arribats a aquest indret la tendència serà seguir per la vorera esquerra, tot seguint uns febles restes de camí, mals de veure. En aquest punt, les rialleres Costitx Sisters tornen a donar-nos un bon consell i arribats a un punt a on a la dreta del Torrent es veu un a roca en forma de U, amb unes pedres als seus peus, canviem de costat, travessant el torrent que ja comença a portar aigua, amb l’ajut d’un improvisat pont fet amb un tronc. Tenim al davant un pas de no mes enllà tres metres, però que es caracteritza per la seva inclinació i l’absència de presses bones. Es de bon veure la utilitat de les pedres inestables apilades al seu peu, que ens permeten guanyar alçada per superar el compromís amb l’ajut d’un company a la part superior. Mentre alguns anem superant l’entrebanc Es Jefe i alguns dels seus acòlits segueixen el caminoi que es perd poc més enllà. Es a partir d’ara quan guanyem alçada sobre el Torrent i comença’m a gaudir de les panoràmiques que aquestes balconades ens ofereixen. Tenim ocasió de posar esment, els passos son estrets i s’obren vertiginoses caigudes. Les mates de càrritx ens donen una aspre mà i anem superant-ho tira-tira. Un forat al terra i unes pedres magistralment disposades formant un tiranyet inversemblant son dos dels nombrosos detalls que cal apreciar. A la altre costat, Es Jefe destria en unes praderies inclinades que formen Es Cingle des Pi; una possibilitat de pas que mereixeria una visita. Una sitja i les restes de la barraqueta a on els carboners s’aixoplugaven ens indiquen que som al bon camí i al millor lloc per apreciar la serena bellesa de la contrada. Al fons S’Esquerda emmarca el pas cap a S’Entreforc, mentre una cinta de verdor intens marca la frontera entre els cingles i les timbes de Sa Fosca, en les rodalies del Pont Natural. A partir d’aquest moment hem de començar a sortir per la dreta, emprant un revolt que pujarem amb l’ajut d’un parell de grimpades sense problemes. A la part superior apreciem que som a la part baixa d’un cingle coronat per un grup de pin de bones dimensions. En el coll hi ha una paret des de la que tenim una excel·lent visió del recorregut desenvolupat. Penjant del cingle hi ha una heure que va de dalt a baix i una alzina grossa que situada a uns metres per damunt del cingle marca el pas. Aquest s’agafa entre les dues plantes, en una diagonal que en porta a la soca de l’alzina i, girant a l’esquerra, ens porta per una còmode canal fins a la part superior. A pocs metres veiem la aquest dies poc transitada carretera Ma-710. Seguint un camí paral·lel, de vegades mes o manco evident que es va allunyant del asfalt entre marges d’oliveres, pins caiguts i un parell de filferros. La referència es la protuberància que forma S’Esquerda, a la que arribarem en poc temps. Als seus peus s’`hi troben els restes d’Es Porxo Esbucat, amb les seves parets encara dretes i fortes. A la esquerra surt un tiranyet de pocs mes de 50 metres que ens comunica amb una de les entrades mes conegudes a Sa Fosca. Es tracta des Pas des Duro, del qual admirem els seus primers desnivells, equipats amb cordes fixes per tal de facilitar el camí. Refem el camí i supera’m una paret propera a la caseta, que marca una zona coneguda com Ses Terres de S’Esmolar, a on s’obre un coll a on tota la zona del Puig Roig se’ns mostra magnificent. Un camí en baixada amb revolts constants en porta cap el nostre nou destí. Es tracta de Sa Rota den Negre, avui un infern de argelagues i males herbes, que en un temps constituïa una successió de marjades cobertes d’oliveres i que disposava de dues petites construccions per us dels seus conreadors. Amb tendència a anar per la part dreta, a prop de unes alzines anem a la cerca del porxet situat a aquest costat. Hem sentit la veu den Guapeton. Ens espera en companyia d’una rossa i una bruna; s’ha aturat al inici del lloc a on sortirem de la Rota per anar a cercar Es Burgar, just superat el torrent de S'Esmolar. Es moment de fer un aplec, recuperar forces i plantejar decisions.
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramuntana Nord
20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana (III), Lluís Vallcaneras
El renou d’algunes màquines ens acompanya en la còmode baixada fins arribar a una zona planera, just al costat del alzinar. Per continuar amb la tradició raconera, comencen les discrepàncies. Es Jefe diu que per la esquerra; les espumoses Costitx Sisters que per la dreta. Divisió temporal amistosa i aquest cronista segueix la senda marcada la dreta per travessar un portalet i una sitja. Segueix un tiranyet amb tendència a anar cap a la esquerra fins arribar a un punt a on es perd. Just a l’esquerra començarem a baixar per unes restes de camí casi inapreciables. Ja arribats a la vista del torrent, la darrera dificultat es una paret rocosa força inclinada però que permet una baixada segura sempre que no estigui banyada. Una roca de bona mida i un conjunt d’alzines ens reben dins el jac del torrent. Reprenem forces mentre esperem als companys que han optat per l’altre opció, que els ha permès visitar i admirar les restes de l’antiga fabrica d’electricitat de Turixant de Baix.
Reprenem la marxa descendint el jaç eixut del torrent que poc més enllà esdevindrà mític amb la menció de un nom; Sa Fosca. A partir d’aquí es tracta de seguir el millor camí possible. De vegades per el ben mig del torrent, ara per un costat, ara per l’altra, assolim un petit entreforc en el s’incorporen per la esquerra les aigües del Torrent de Cals Reis. Arribats a aquest indret la tendència serà seguir per la vorera esquerra, tot seguint uns febles restes de camí, mals de veure. En aquest punt, les rialleres Costitx Sisters tornen a donar-nos un bon consell i arribats a un punt a on a la dreta del Torrent es veu un a roca en forma de U, amb unes pedres als seus peus, canviem de costat, travessant el torrent que ja comença a portar aigua, amb l’ajut d’un improvisat pont fet amb un tronc. Tenim al davant un pas de no mes enllà tres metres, però que es caracteritza per la seva inclinació i l’absència de presses bones. Es de bon veure la utilitat de les pedres inestables apilades al seu peu, que ens permeten guanyar alçada per superar el compromís amb l’ajut d’un company a la part superior. Mentre alguns anem superant l’entrebanc Es Jefe i alguns dels seus acòlits segueixen el caminoi que es perd poc més enllà. Es a partir d’ara quan guanyem alçada sobre el Torrent i comença’m a gaudir de les panoràmiques que aquestes balconades ens ofereixen. Tenim ocasió de posar esment, els passos son estrets i s’obren vertiginoses caigudes. Les mates de càrritx ens donen una aspre mà i anem superant-ho tira-tira. Un forat al terra i unes pedres magistralment disposades formant un tiranyet inversemblant son dos dels nombrosos detalls que cal apreciar. A la altre costat, Es Jefe destria en unes praderies inclinades que formen Es Cingle des Pi; una possibilitat de pas que mereixeria una visita. Una sitja i les restes de la barraqueta a on els carboners s’aixoplugaven ens indiquen que som al bon camí i al millor lloc per apreciar la serena bellesa de la contrada. Al fons S’Esquerda emmarca el pas cap a S’Entreforc, mentre una cinta de verdor intens marca la frontera entre els cingles i les timbes de Sa Fosca, en les rodalies del Pont Natural. A partir d’aquest moment hem de començar a sortir per la dreta, emprant un revolt que pujarem amb l’ajut d’un parell de grimpades sense problemes. A la part superior apreciem que som a la part baixa d’un cingle coronat per un grup de pin de bones dimensions. En el coll hi ha una paret des de la que tenim una excel·lent visió del recorregut desenvolupat. Penjant del cingle hi ha una heure que va de dalt a baix i una alzina grossa que situada a uns metres per damunt del cingle marca el pas. Aquest s’agafa entre les dues plantes, en una diagonal que en porta a la soca de l’alzina i, girant a l’esquerra, ens porta per una còmode canal fins a la part superior. A pocs metres veiem la aquest dies poc transitada carretera Ma-710. Seguint un camí paral·lel, de vegades mes o manco evident que es va allunyant del asfalt entre marges d’oliveres, pins caiguts i un parell de filferros. La referència es la protuberància que forma S’Esquerda, a la que arribarem en poc temps. Als seus peus s’`hi troben els restes d’Es Porxo Esbucat, amb les seves parets encara dretes i fortes. A la esquerra surt un tiranyet de pocs mes de 50 metres que ens comunica amb una de les entrades mes conegudes a Sa Fosca. Es tracta des Pas des Duro, del qual admirem els seus primers desnivells, equipats amb cordes fixes per tal de facilitar el camí. Refem el camí i supera’m una paret propera a la caseta, que marca una zona coneguda com Ses Terres de S’Esmolar, a on s’obre un coll a on tota la zona del Puig Roig se’ns mostra magnificent. Un camí en baixada amb revolts constants en porta cap el nostre nou destí. Es tracta de Sa Rota den Negre, avui un infern de argelagues i males herbes, que en un temps constituïa una successió de marjades cobertes d’oliveres i que disposava de dues petites construccions per us dels seus conreadors. Amb tendència a anar per la part dreta, a prop de unes alzines anem a la cerca del porxet situat a aquest costat. Hem sentit la veu den Guapeton. Ens espera en companyia d’una rossa i una bruna; s’ha aturat al inici del lloc a on sortirem de la Rota per anar a cercar Es Burgar, just superat el torrent de S'Esmolar. Es moment de fer un aplec, recuperar forces i plantejar decisions.
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramuntana Nord
20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana (III), Lluís Vallcaneras
2 comentarios:
no havia sentit mai això de bruna..,
Traducció de "BRUNA" = "MORENA"
Publicar un comentario