Ayer sábado un extracto de “raconers”, que no se amilanaron por la lluvia, hicimos una salida matinal, intensa y, en mi opinión, “bellísima”, que me confirma que el municipio de Fornalutx no tiene desperdicio en cuanto a nuestras aficiones montañeras.
El plan A era: Fornalutx > camí Alzina Fumadora > Puig de Sa Bassa > Montcaire > Na Mora > Bàlitx d’Avall > Mirador de Ses Barques > Costa den Nico > Fornalutx. Aquesta ruta és una de les meves favorites, especialment quan no apreten les ganes de grimpar // desgrimpar.
Però, el plan A, es va transformar en plan B degut a la presència de caçadors, en plena acció, per la zona de “Sa Bassa”, un cop assolit el camí de l’Alzina Fumadora. Férem un intent de voltar la zona de caça, però la gran humitat del càrritx, ens va humitejar els calçons fins al punt de desistir.
El plan B va ser proposat “pel Jefe”: anar fins a les cases “des Racó”, als peus de la finca de Monnaber i baixar fins a Fornalutx. En aquella zona, petita vall alta de Fornalutx, hi ha un camí que era anys enrere una ruta excursionista clàssica, segons comentà el nostre guia, que baixa amb forta pendent, arran del torrent des racó. El problema era que des de fa anys està “prohibit” accedir a la zona (Cases des Racó o Es Clot). No obstant, ens arriscàrem i varem passar les cases, estant les barreres obertes, si be els lletreros estaven molt clars. En la nostra voluntat de trobar-nos als propietaris i demanar-li permís i fe marxa enrere, no trobarem a ningú, i travessàrem les cases.
Ja a l’inici de la baixada, haig de dir que aquesta ruta és preciosa: un camí molt intrèpid, molt pendent (quasi a límit), en mig d’un alzinar penjat de les parets i aigua caient i boira molt humida. També s’ha de dir que el camí té alguns trams en mal estat, ja que el temps i la falta d’us, i clar, la falta de manteniment dels que antigament l’utilitzaven amb interès necessari, fa que es vagi deteriorant imparablement. En arribar al llit del torrent, encara quedava quasi un hora per sortir d’aquest racó encaixonat, entre bancals abandonats molt ben fets, que aguanten la força transformadora de la Natura. Aigua i font per tots costats. I al final, l’arribada a Fornalutx, ahir un paisatge totalment encisador.
P.D.: Al final, prenent xocolata a Fornalutx, varem poder saber el nom i telèfon del propietari de les “cases des Racó”; a fi de demanar-li permís de pas en una pròxima ocasió.
El plan A era: Fornalutx > camí Alzina Fumadora > Puig de Sa Bassa > Montcaire > Na Mora > Bàlitx d’Avall > Mirador de Ses Barques > Costa den Nico > Fornalutx. Aquesta ruta és una de les meves favorites, especialment quan no apreten les ganes de grimpar // desgrimpar.
Però, el plan A, es va transformar en plan B degut a la presència de caçadors, en plena acció, per la zona de “Sa Bassa”, un cop assolit el camí de l’Alzina Fumadora. Férem un intent de voltar la zona de caça, però la gran humitat del càrritx, ens va humitejar els calçons fins al punt de desistir.
El plan B va ser proposat “pel Jefe”: anar fins a les cases “des Racó”, als peus de la finca de Monnaber i baixar fins a Fornalutx. En aquella zona, petita vall alta de Fornalutx, hi ha un camí que era anys enrere una ruta excursionista clàssica, segons comentà el nostre guia, que baixa amb forta pendent, arran del torrent des racó. El problema era que des de fa anys està “prohibit” accedir a la zona (Cases des Racó o Es Clot). No obstant, ens arriscàrem i varem passar les cases, estant les barreres obertes, si be els lletreros estaven molt clars. En la nostra voluntat de trobar-nos als propietaris i demanar-li permís i fe marxa enrere, no trobarem a ningú, i travessàrem les cases.
Ja a l’inici de la baixada, haig de dir que aquesta ruta és preciosa: un camí molt intrèpid, molt pendent (quasi a límit), en mig d’un alzinar penjat de les parets i aigua caient i boira molt humida. També s’ha de dir que el camí té alguns trams en mal estat, ja que el temps i la falta d’us, i clar, la falta de manteniment dels que antigament l’utilitzaven amb interès necessari, fa que es vagi deteriorant imparablement. En arribar al llit del torrent, encara quedava quasi un hora per sortir d’aquest racó encaixonat, entre bancals abandonats molt ben fets, que aguanten la força transformadora de la Natura. Aigua i font per tots costats. I al final, l’arribada a Fornalutx, ahir un paisatge totalment encisador.
P.D.: Al final, prenent xocolata a Fornalutx, varem poder saber el nom i telèfon del propietari de les “cases des Racó”; a fi de demanar-li permís de pas en una pròxima ocasió.
3 comentarios:
M'ha alegrat veure el reportatge. Jo havia fet l'excursió fent un circuït feia vint anys i l'any passat hi vaig tornar tot sol començant la baixada des de la carretera per una barrera oberta just abaix de Monnaber. Vaig procurar que no en veiessin a les cases.
mots dánys a tots es reconers
sigo con frecuencia vuestras travesuras de montña; sin ánimo de compararme, me gusta salir a descubrir rutas perdidas o olvidadas, buscando nuevos itinerarios, aveces infructuosos.
se da la casualidad que hoy veo en vuestra pagina esta ruta, que yo hice el domingo pasado 27/12/2009, pero a la inversa.
el trayecto lo realice en gran parte por una canaleta muy estrecha, hoy entubada, sobre el acantilado que da al torrent des Raco, en ocasiones muy inclinada y aérea y que abandoné en las casas de es Raco.
¿es el mismo itinerario que realizasteis vosostros o por el contrario hay un camino alternativo?
Arni
Por lo que dices, efectivamente es el mismo recorrido pero a la inversa. En mi caso, fue la primera vez que lo hice, y me pareció una ruta muy interesante, corta pero muy interesante. Fornalutx tiene rincones muy bellos y es una suerte poder conocerlos.
Publicar un comentario