Clots Carbons, Coma de Binis amb sortida per Camí dels Cingles

Amb l'absencia inesperada des Senyor de Sa Torre, a la carretera que porta a Sa Calobra al KM 6,9, proper al naixement del Torrent des Racó, agafem un tiranyet molt brut i rost, marcat per petites fletxes pintades delicadament en vermell sobre les roques. Cerquem el Camí de Sa Barra que enllaçava la Vall de Binis amb Ses Cases des Bosc i Es Clots Carbons, el nostre primer objectiu. Les argelagues i altres vegetals punxants i perillosos ens barren el pas ocasionalment fins que arribem a lo queda del camí empedrat. Ben aviat destriem l’enllaç que surt cap a l’esquerra per connectar amb Ses Cases Velles dels Colls, a prop de Sa Font Subauma. El primer clot es presenta com una ampla depressió, plana i amb el terreny cobert de mates de bruc i xiprell. Sortim cap a l’esquerra resseguint unes fites que ens donen accés al segons clot, més petit, amb la seva part central presidida per una profunda depressió que actua com engolidor de les aigües per alimentar el incomptable nombre de cavitats, avencs i grutes de la zona. Aquest segon clot, te la seva sortida natural, cap al Pas den Termes i direcció al Coll de Sant Llorenç i Cala Tuent, a la dreta, a prop d’uns grans pins aïllats. En el nostre cas, la intenció es anar a connectar amb la Coma de Binis, per lo que sortim cap a l’esquerra per un collet marcat amb un parell de fites a on neix un tiranyet que ens ofereix, desprès de guanyar a la mala un collet mig perdut, la primera visió de l’ample Coma de Binis, presidida a l’esquerra per els contraforts des Pla den Gumbal, per on es precipita el braç del Torrent del Gorg dels Diners que neix a la Coma del Infern. Es tracta d’anar baixant seguint un camí més aparent que real fins arribar al Torrent, sorprenentment sense aigua, completament eixut. Molt a prop del punt en que el Torrent es fa un amb les aigües vingudes del Collet que ens separa de la Casa des Moro, uns muntets de pedres i unes estores de verda melca ens permeten fer una berenada, just a un cop d’ull del Pas de S’Estaca. Recuperades les forces, tirem en direcció cap Es Torrent de S’Atlot Mort, enmig de la espessa vegetació. Anem trobant restes de casetes de roters i carboners mig esbucades, mentre anem perden alçada enmig de margets enrunats i mig esvaïts, testimoni de la dura feina dels homes que treien la vida de les pedres i la terra erma. Enmig de la vall un quer gegantí és perfila de forma clara. Es veuen parets de pedra construïdes per tancar la seva part inferior;som a la Casa des Moro. Es tracta d’una construcció ben curiosa. És una penya de la qual s’ha aprofitat el perímetre per bastir un aixopluc per animals i persones equipat, fins i tot, amb finestres amb llinda, lleixa i marc de pedra. A la part del darrera un petita extensió ens ofereix una privilegiada balconada sobre la vall que conforma una planura per la que transita la part mitjana del Torrent de S’Atlot Mort, amb Tuent al fons. Un poc d’aigua en forma de cama d’aranya ens convida a examinar més fons el lloc.

Es temps de prendre decisions. En Sebastià i en Fernando S-C disposen d’un temps limitat i retornen per el Pas de S’Argentó. La resta iniciem la recerca del Avenc de Sa Mitjania ajudats per la maquineta meravellosa: el GPS. Fiats en la seva precisió retornen sobre les nostres passes, per sortir-ne ben aviat cap a l’esquerra. L’objectiu es assolir la part alta de la Serreta de Sa Mitjania, que ens separa del Torrent del Gorg dels Diners. La referència inicial es un ullastre aïllat que destaca sobre la cresta amb la seva forma d’arc. Ací i allà, anem localitzant ara un resta de camí, ara un marget, més endavant un claper desfet. Com que l’andròmina electrònica nomes marca la destinació final, decidim tirar pel dret. El terreny es complica de debò i ben aviat tenim gent arreu. El Coyote, Fer i Agustí van al capdavant decidits. Arribats a un replà que ens recorda a un dels Clots Carbons, finalment el trobem... a 150 metres de la posició marcada per el GPS ! Ja ens havien dit que la boca era espectacular... i varen fer curt. Es tracta d’un forat que arriba a més de 100 metres de fondària i amb una obertura que supera el 10, revoltat de la flora típica dels avencs;heura, pomera borda, rotaboc... Un pont herbós a l’esquerra ens permet observar per una encletxa part de la seva bellesa oculta. Hem d’intentar sortir d’aquest indret i decidim tirar a la mala en direcció cap al inici del comellar que ens ha portat a la Sa Casa des Moro. Amb precaució i esment (tota la zona esta minada d’esquerdes i cruis foscos de profunditat desconeguda) anem transitant per un terreny horrorós fins arribar a una canal que marca camí cap avall i en la que s’observen restes d’antic camí. Arribats al comellar, tornem a fer el camí cap a Sa Casa des Moro. La següent feina del dia es la localització de la font que saciava la set d’homes i bísties. Agafant com a referència la part superior del torrentet que neix al costat esquerra de la Casa des Moro, anem fent descobertes una rere l’altre. Ara una canalització en pedra per recollir les aigües que venen dels Cingles des Pla den Gumbau, ara uns robustes marges de bona mida, més enllà un pouet amb forma de capella i aigua cristal•lina... per anar a pegar a la part inferior de dues penyes que semblen esgarrades per les urpes d’una fera gegantina, a on es troba una surgència d’aigua clara que neix sota la roca, amagada entre les herbes. Ni el Papa de Roma beu aigua tant fresca, neta i bona ! Als nostres peus s’obre la part mitjana del recorregut del Torrent de S’At.lot Mort abans de precipitar-se per el Pas al que dona nom. La contrada té runes d’una barraca i algunes figueres que esperen a la primavera per alegrar aquest indret solitari. El renou de l’aigua ens crida l’atenció. Desprès de uns cingles decorats amb heures d’increïble mida, arribem al lloc a on l’aigua del Torrent es precipita entre les penyes fins a la part més plana. El lloc te un encant i quelcom de màgic, especial. Des de un cert punt es pot veure la caiguda inicial del Torrent, allà dalt, molt a prop de les Cases des Binis, per continuar en tres salts més fins aquell a on hem arribat. Mai partiríem d’aquí però... que hi hem de fer!.

Advertits per en Guapetón, tirem per amunt en direcció a S’Arreplegada, un coll que en la seva part superior, te un paret de separació amb un portell. Mates, pedres i pinxos hi posen totes les dificultats del món, però ben aviat arribem a la obertura. Si sortíssim cap a la dreta aniríem a pegar al Pas des Ruc, però decidim seguir les fites en direcció a l’esquerra, cap al anomenat com Pas des Gat. Allà dalt en espera en Fernando, que ha guardat lloc per dinar i gaudir de la imatge poderosa de la Coma de Binis, amb la Torre de Tuent com a vigia permanent de la contrada. Xocolata, té, herbes i un poc d’Amazones, ajuden al dèbil sol que lluita amb el cel tapat per escalfar-nos. Fem camí en respectuós silenci per localitzar la Font dels Joncs, i evitar destorbar als habitants de Binis. En direcció cap al Collet de Binis, mes tard travessem al altre costat del torrent en direcció cap a una paret en la que se destria un portell al peu d’uns cingles. Arribats a la paret (restes d’una barraca aferrades a una roca) anem a cercar la Font de S’Ermita al peu d’uns cingles marcats per una conjunt d’heures que s’aprofiten del ombrívol entorn. En Guapeton i El Coyote tiren cap al Coll dels Cards Colers amb la intenció de trobar-la... sense èxit. Més tard en Garcia Pastor ens dirà que hem estat a no més enllà de cent passes del objectiu. Que hi farem ! Ara toca desfer camí aprofitant el antic camí dels Cingles que passa per davall de la actual pista (oberta a finals dels 70) i amb la que connectem. El recorregut es un goig per la vista. A l’esquerra la Vall de Binis i la zona costanera d’Escorca que vigila la ommipresent Torre de Son Palou. A la dreta els contraforts del Puig Major de Son Torrella, encara tacat per clapes de blanca neu. El vent ha agafat força i la temperatura ha baixat molt. A tota metxa superem la Font Subauma i el bosquet de S’Alzina Fumadora per arribar al portellet que en dur al Coll des Porxo Esbucat. Una mirada enrere capta la poderosa imatge de Sa Coma Fosca o Comellar del Infern, amb el Morro den Pelut i Sa Serra de Sa Pomera Borda com sentinelles del cim més alt de la nostra illa.

Tremolant de fred i cansats, fem xerrameca davant una beguda calenta. Varem començar amb amenaça de mal temps i moltes dubtes... que han quedat esvaïdes per l’esperit raconer. Ha estat un dia d'intens i salvatge recorregut(més llarg per algunes valentes i valents que varen tirar pel dret per no refredar-se mentre esperaven cotxes) però la imatge serena, simple i d’elegant bellesa de les petites construccions de Sa Coma de Binis ha pagat la pena. I es que no tenim remei. Encarà no hem sortit d’aquesta quan ja tenim el cap ple de nous, elegants i fotuts itineraris.

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 9:50 Hora Final 17:00

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramontana Central
La Costa d’Escorca, Antoni Ordinas et alt.
Rutas Escondidas de Mallorca, # 81, Camí dels Cingles

Dedicat a Toni Sineve que, malalt i tot, ens va fer la cortesia d'acomiadarnos a la sortida. Per sempre, Toni Sineve !