sábado, 6 de marzo de 2010

Els fills del Teix; Sa Galera i Es Puig des Moro

Itinerari: Deia-Font de Sa Senyora-Pas des Marc-Sa Galera-Coll Torrent dels Cinc Ponts-Puig des Moro-Cami de Mont Reals-Pas de Can Jeroni Gros-Can Batlet-Capella de Castelló-Son Prohom-Can Micó-Font de Ses Mentides-Deia-Cementeri

Des de un encara mig adormit poble de Deia marxem cap a la Font de Sa Senyora com a primera aturada abans del cobejat Pas den Marc. Desprès d’un intens recorregut guanyant alçada entre boscos d’alzines i restes de l’antiga industria carbonera arribem al mateix. Es tracta de tres passos en un, que requereixen certa habilitat i esment. No son llocs per anar amb sa padrineta. Superat el mateix, a bon ritme ens dirigim cap el cap cucurull de Sa Galera, cim poc transitat i conegut, que ofereix sensacionals vistes sobre Deia i la seva costa encantada, avui poc lluent sota un cel gris i fred. Descens cap el coll a on es troba la partió entre Deia i Sóller i on neix el Torrent dels Cinc Ponts. A tota marxa i amb el guiatge de El Coyote en funcions delegades de mascle alfa per part de Follow_me, arribem a les murades ciclòpies del Puig des Moro que impressionen per les seves mides (més de dos metres de gruix !) i estat de conservació. Dinar en una balconada prodigiosa, ple de menjar, beure i rialles. Sortida per el Portell que mira cap el Port de Sóller del mur que tanca el Puig des Moro. Guiats encertadament per en Sebastià i Milano, localitzam desprès de no poques dubtes el Pas de Can Jeroni Gros, tancat amb pany i forrellat. Cerquem i trobem una variant improvisada que surt bastant be, sortint a prop de les Cases de Can Batlet. Una visita a les cases germanes de Son Prohom i Can Micó, un suc de taronja acabat de fer... i cap a Deia a tota velocitat per el Camí de Castello o des Rost. El habitual ritme raconer fa el camí entretingut i curt, mentre el sol ens regala amb la seva presència just a l’entrada de la filla estimada des Teix; Deia.

La llum convida a fer alguna cosa més. Es temps de visitar el extraordinari mirador que constitueix el cementiri del poble, aferrat a l’església parroquial. La visita, en respectuós silenci, i mentre els ulls ballen d’un nom a una data, d’una imatge al paisatge de la mar blava no pot tenir millor final que un refresc amb la companyia d’aquelles i aquells amb els que hem compartit jornada. Mentre el sol escalfa tímidament els nostres ossos, escoltant velles i noves histories, un només espera que el més destacat veïnat que ha tingut aquest poblet, el poeta i dramaturg Robert Graves (Don Roberto, li deien) es presenti a la fonda tapat amb el seu capell blanc i ens dediqui un somriure mentre demana un tassó de vi novell.

Hora Inici = 08:50 Hora Final = 16:05
 
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 8W
Mallorca Voramar I, Germans Sastre

2 comentarios:

pmmp dijo...

Vaja quina casualitat.

Ahir precisament vaig pujar amb es meu amic Diego fins es Puig des Vent pes Xaragall de Can Boqueta.

De baixada cap es Pas d'en Fussimany varem sentir veus i identificarem un grup de gent que pujava cap a Sa Galera des des Pas d'en Marc.

Sense cap dubte devieu ser voltros.

Una magnífica crònica com de costum.

Saludos

Anónimo dijo...

Certament, quina casualitat.

Alguns varen comentar que només havien vist a un parell de persones en la pujada a Sa Galera (voltros, suposadament).

No se si vos va passar el mateix, pero fins que no varem arribar al Cami de Castelló no varem trobar ningú...i a partir d'aquell instant nomès mitja dotzena d'estrangers despistats.
Fins a un altre i salutacions cordials.