La gran i insòlita nevada d’aquest mes de març ens condueix fins a l’àrea recreativa Manut II per començar la jornada. L’objectiu es pujar al Tomir per el Pas del Diable. En JMallorqui ens ha informat de la considerable quantitat de neu acumulada en aquesta contrada. Mentre ens anem aproximant a la intersecció del camí que seguim amb el GR221, a la vista de les Cases de Binifaldo i molt a prop de la esplèndida Alzina den Pere, la visió de les faldes de tramuntana del Tomir cobertes de neu impressiona. Desprès d’un ràpid berenar, a bon ritme marxem en direcció a Pollença per el GR221. Ací i allà topem amb ciclistes que pugen, ciclistes que baixen i algun que altre conegut que esta entrenant per una propera cursa de muntanya. Passada la Font de Muntanya i el bram d’aigua que surt de la mina, anem alerta per localitzar el inici de la sortida a l’esquerra, just superat un cingle en el que hi ha unes balmes conegudes com Ses Covasses. Sortim per l’esquerra i comença’m a pujar sota les alzines amb tendència cap a la dreta, a la cerca de la rosseguera que marca el inici del camí. Ben aviat la trobem i seguim un reguitzell de fites que ens porten cap a la canal que forma el Pas del Diable. Sorprenentment els esglaons que formen la primera part estan lliures de neu i sols un poc banyats, per lo que el superem sense massa complicacions per assolir la primera balconada que s’obre sobre la Finca de Muntanya, amb la inhabitual imatge del Puig Caragoler de Femenia, Montibudell i el massiu Puig Roig, coberts de neu, mentre l’ombra de la mar es confon amb el gris del núvols baixos. Es la primera vegada per Correcamins i passa una agradable estona. Una vegada superada la segona canal, plena de càrritx i mates,la imatge de la Vall den Marc, amb el Puig Gros de Ternelles, el Puig de Ca i la Cuculla de Fàrtaritx com petris guardians de la sortida a la mar s’ofereix grandiosa. Com que avui portem un parell o més mascles alfa, tirem pel dret per el coster que surt a ma dreta, per assolir el cap cucurull. El terreny es emprenyós, ple de coixinets de monja i rellars, cobert d’una capa de neu que amaga forats i ens fa posar esment i seny de bístia vella. Poc a poc la quantitat de neu aumenta i la boira espessa ens acull. Es fa difícil transitar i els despistats que hem sortit fora polaines anem notant el augment del gruix de la capa de neu, que supera primer els turmells, arriba als genolls, per acabar a prop de l’engonal. Costar obrir camí i ens anem dispersant; quatre per allà, dos per aquí, la resta engolits per la boira. El fred s’incrementa i sols algunes aferrissades batalles i les ocasionals caigudes ara de panxa, ara de cul, ara de costat ens van entretenint. Casi una hora d’esforç constant tenen el seu premi quan arribem al vèrtex geodèsic. No es veu un pebre. Dues fotos, un glop de Lumumba calent i per avall s’ha dit. En el camí que transita per l’altiplà que conforma l’avantsala del cim, un grup de joves decidits ha pujat amb les seves taules de snowboard i es disposen a posar en pràctica les seves habilitats. Bona sort i alertau, companys ! Anem a cercar el gran comellar que connecta amb el immens xaragall de Binifaldó. Els gruixos de neus augmenten i donen ocasió a posar en pràctica els nostres coneixements de “cul per avall i sense frens”. Es divertit, encara que les anques acaben estabornides i banyades. Que hi hem de fer ! Sortim de la canal per l’esquera per començar a baixar per un terreny complicat i llenegadís, en el que la terra es mescla amb l’aigua mig fosa, per formar una pasteta fastigosa. Les abandonades instal•lacions de l’embotelladora de la Font des Pedregaret sobresurten al final del xaragall i ens serveixen de referència per acabar el empinat i empipòs sender. La gana ens convida a fer un aplec per renovar forces. Llenties, amanida, entrepans, galetes assortides, figues de figuera, fruits secs, xocolata, herbes amb té, ... son consumits amb fruïció continguda. Desfem camí passant al costat de les Cases de Binifaldó, que mostren una imatge de lo més idilic, enmig d’un camp blanc i amb el massís del Tomir al darrera. La visita a la enorme bassa aveïnada a l’àrea recreativa es la darrera novetat de la jornada.
I conte comptat, conte acabat !
Hora Inici = 09:00 Hora Final 15:30
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 5
Doce Excursiones Clásicas por Mallorca, H. Heinrich
20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana (I), Ll. Vallcaneras
No hay comentarios:
Publicar un comentario