Estepes florides.

Ses estepes mallorquines no són tan famoses com ses russes, ni tan sols són ben conegudes per molts de noltros. Aprofitant ses discussions de dissabte passat, aqui teniu una classe il·lustrada amb fotografies de sa excel·lent web de la uib http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html , i amb informació extreta de sa mateixa web, i es recomanable llibre Plantes de les Balears, d'Antoni Bonner, que ens va fer comprar sa mestra donya Catalina, que va deixar gravades per sempre tantes ensenyances als seus afortunats alumnes de sisè de primària del col·legi Jafudà Cresques.

Començam per s'estepa blanca (Cistus Albidus), també anomenada estepa d'escurar, perquè per lo vist, ses seves fulles eren es fregall d'un temps. Sí, sa flor és rosa, però li diuen estepa blanca per que ses fulles són més clares que ses de s'estepa negra.

Estepa blenera (phlomis italica), o estepa de bací, de fulles més clares i peludes que s'estepa blanca, sobre tot se troba a sa muntanya.

Estepa negra (cistus monspeliensis) o estepa llimonenca. Sí, se diu negra, encara que se flors siguin blanques.

Estepa Joana (hypericum balearicum). Aquesta no se pot confondre amb ses altres, però ja que hi erem...

N'hi ha més, d'estepes, però aquestes varen esser ses protagonistes de sa nostra excursió. A partir d'ara ja sabem a on ressoldre els dubtes botànics.