Desprès d'una decidida proposta del CAT (Costitx Adventure's Team), Ses Cases de Cala Murta ens acullen en un matí ventós i fred, propi d’aquesta llarga i humida primavera de la que ens ha tocat gaudir. La ja clàssica confusió sobre el lloc d’inici ens consta una bona estona que compartim fent petar la xerrada amb tres reconeguts trescadors, també a l’espera. Posats ens marxa, en dirigim cap al Coll de Sa Creu. En arribar al túnel, observem la peculiar capelleta dedicada a Nostra Senyora del Etern Retrovisor i Poderós Taparodes. Superem el túnel per l’esquerra, fent servir l’Escala de l’amo En Joan Cerdà, unes estretes i desfetes escaletes de formigó sobre la timba, que en un temps disposaven d’uns passamans per assegurar-se, ara esmicolats, rovellats i menjats per la salada brisa marina. Es un goig veure com el retrobat JMallorqui ha tornat ple de forces, carregat d’energia. Ni la proximitat del lloc de la desfeta el fa enrere. El primer premi son unes vistes peculiars sobre la Cala Figuera, guardada en la seva punta per Es Cap de Catalunya. Ara toca progressar per un coster empinat, que va apagant de mica en mica les converses iniciades estona abans. En arribar a un collet a on ja es veiem la imatge del Far de Formentor, sortint de les faldes de Sa Roca Blanca, girem a la dreta per anar a fer els darrer metres cap Es Fumat (325 m). Unes cabres ens fan companyia, desprès de constatar que no portem res més perillós que una bona suada. Ens situem a sotavent del piló geodèsic, per evitar la ventada marina i gaudir del berenar. Orientats cap a Llevant es veu el blau de Cala En Gossalba, mentre el Puig de les Butzes amaga Cala Murta. Anem a cercar el Coll de la Bretxa, el tall a on el camí de les Voltes del Català ja veu Sa Roca Blanca. Seguim un senderoi mig amagat que baixa amb contundència. Arribats al collet, divisió raconera habitual. Un parell descendiran per el Torrent de les Àguiles, que desemboca a la caleta, mentre els altres seguirem la carena que neix a la Bretxa, per anar a cercar el Puig Garballó. Mentre la mar guanya presencia en el horitzó, anem transitant per la divisió entre les dos vall que desemboquen a les dos cales. Arribats al coll que separa Es Garballò de Les Butzes, girem cap a l’esquerra, just localitzar les restes de dos barraques de incert origen. En la cerca de la llera del Torrent anem trobant restes de camí molt perduts. El sol sembla decidit a guanyar la partida i comença a estirar-se darrera els núvols que circulen ràpids empesos per el vent. El Torrent de les Àguiles es constitueix en una manera perfecta d’anar fent camí. La frescor de les seves pedres encara xopes de la serena del matí, refresca i avança la visió de les aigües marines. L’arribada a la caleta ens deixar sense aler. Es inútil intentar descriure la serenor i bellesa de les aigües i el lloc. Una pàl•lida idea ens les donaran les imatges fotogràfiques. Mentre Es Senyor de Sa Torre es cruspeix una ració de conill a l’ombra, d’un en un anem gaudint d’aquest regal, fred i refrescant al hora. El Morro del Punt tanca l’entrada a la badiola per la esquerra, a on es troba situada una platja més ampla a on va a morir el Torrent de En Gossalba, que recull les aigües del Puig des Morro. El Coyote recorda un parell d’avencs situats al Pla de Ses Basses, just al darrera, mentre un cerca infructuosament l’entrada a un Avenc que agafa el nom de sa cala.
Amb recança, agafem un caminoi que surt a la dreta de la cala i que va guanyant alçada. De mica en mica, els pins ens deixen admirar tota la badia, just abans de començar a arribar als penya-segats de Les Butzes. Una moruna ocupa la part de la costa més propera al Morro del Punt, testimoni de l’activitat pesquera tradicional. Un pi sembla emmarcar la primera imatge de Cala Murta i el seu tret més característic; Es Castellot. Homo Graphicus dispara a tot lo que es mou, intentant recuperar els temps perduts aquests mesos passats. Remuntem fins al més alt del Puig de Les Butzes, per seguir un seguit de fites perfectament prescindibles cap a l’esquerra. Cala Murta es l’objectiu proper i anem perdent alçada entre roques i pins, entre ombres i llums, entre mates de romaní i càrritx, entre bromes i veres. Al costat de les cases hi ha una terrassa que ens permet admirar la Cala mentre compartim menjars salats i dolços. Les embarcacions semblem estar suspeses al aire, mentre la flaire salada i fresca ens conforta. Acabats de dinar, es produeix una amistosa separació. Els que quedem anem a cercar Es Castellot. Un caminet molt trepitjat ens porta per la dreta de la Cala en direcció a aquesta Torre que tanca la Cala. Arribats al mirador des de el que se domina tota la costa, ens adonem que el proper objectiu, Cala En Feliu, queda bastant enfora. Alguns han d’estar d’hora a cases i no convé fer massa putades. Algú demana com es diu una cova gegantina situada en direcció a Pollença, just a veïnat d’una altra moruna perfectament arranjada; Cova de Sant Domingo es la resposta. A la fi decisions, tornarem a la platja per gaudir d’un bany d’aigua i sol. Una estona de esbarjo i molló, just gaudint de la companyia.
Quan retornem per la pista de Cala Murta, deixem a l’esquerra el camí de terra que ens portaria a Cala En Feliu; fins a una altra, que no t’escaparàs, no ! Tenim ocasió de certificar les habilitats per a la retransmissió radiofònica de carreres de bicicletes den Paw, en Italià ! La frase “E alhora, la maglia rossa parte in volata per vincere al gruppeto inseguitore” serà recordada per Unamas sempre més! De fet per tots, fins que s’ens passi l’esbraonament per les rialles que hem amollat !
Una estoneta més tard som a l’ombra d’un canyís consumint refrescs i gelats. Al costat, una efígie recorda la figura d’Anglada-Camarassa, integrant de una generació de pintors que varen descobrir i donar a conèixer la llum, el color i els matisos de tota aquesta costa prodigiosa. En el palau que corona la punta de L’Avançada es solien reunir als inicis del segle passat per compartir experiències, talment com ara noltros mateixos fem, recordant el fets de la jornada sota el sol, amb la presència d’aquells que haurien volgut compartir camí i no han pogut, sempre atents i cordials. El mon tampoc ha canviat tant i per ells, com per nosaltres, el infern també era la maledicció que condemnà a alguns habitants del paradís a no adonar-se de on son. Nosaltres si ho sabem. Els altres, que s’ho facin mirar.
I conte comptat, conte acabat !
Hora Inici = 09:30 Hora Final = 16:10
PD.- Ben tornat, Pep !
No hay comentarios:
Publicar un comentario