Es Morro de Sa Vaca; un extrem del mon

L’atalaia privilegiada de Sa Torre de Lluc ens havia permès gaudir setmanes enrere de la visió del poderós Morro de Sa Vaca, projectat com un barram petri sobre les aigües de la Mediterrània. Avui tocava. Aliats amb la dimissió temporal dels mascles alfa i esperonats per l’arribada den Bergant, Cesar i Trepador, marxem cap al Portet de Sa Calobra a una velocitat endiablada, amb un cotxe pilotat amb un estil de conducció que un creia propi de les carreteres africanes. Convé tancar els ulls i encomanar-se a la Mare de Dèu. En tornar a obrir-los, la llum d’un mati fresc de blau cel els omplirà de goig. Les nostres primeres i solitàries passes per Sa Calobra son retornades per les parets dels cingles que la rodegen, mentre transitem per la part baixa de la Penya de Sa Torre des Bosc, que projecta la seva ombra en les aferrades aigües verd obscur i turquesa de la badia. La mola des Morro es retalla altiva i casi a tocar de ma. La llum fantasmagòrica dels túnels que franquegen el pas a la boca del Torrent de Pareis, es rendeix davant l’esclafit de colors que la primavera ha concedit a aquesta Porta del Cel. A tota pastilla, sense badar massa, travessarem S’Olla per accedir a petita llacuna que hi ha a l’esquerra segons es puja, un poc més enllà de la baixada des Pas des Racó. Som als peus del Pas de Ses Piquetes, la primera dificultat del dia. Arribats al indret, toca sessió tècnica. Avui ens assegurarem. Amb paciència franciscana en César i Bergant ens donen les indicacions sobre el material a emprar i com fer-ho. Amb Trepador en el primer tram, Cesar en el segon i en Bergant de porter a la sortida, no hi pot haver cap problema. D’un en un, cadascun amb les seves forces i estil personal, esperonats per l’aler dels companys i alguna que altra conya marinera, superem els vora 70 metres de desnivell d’aquest extraordinari pas, farcit de barres de ferro encaixades a la pedra que li donen el nom. No hi ha sensació més gratificant que la de fer allò que més t’agrada, en un lloc extraordinari, sabent que la corda de la que penges esta assegurada per algú que hi posa tota la seva anima en que tot vagi be. Com no podia ser d’altre manera una tancada ovació per el equip tècnic es el just premi a la seva feina.

Un glop d’aigua i per amunt que encara hem de fer veta ! Les restes d’un pi enorme ens queden a l’esquerra, com a gegantina fita que marca el Pas des Racó, mentre anem guanyant alçada dins la llera d’un torrent encaixonat. Poc a poc el queixal de Es Turmàs va agafant volada al costat mentre anem a cercar un conjunt únic de pinots que, encara drets i verds, sura damunt la mar de càrritx. Arribem al Pla des Pi a on aquests gegants ens donen ombra al costat d’un parell de companys caiguts fa temps. Un berenar amb abundància de fruita, dolços i altres llepolies, acaba amb mitja dotzena de raconeres i raconers fent demostracions gimnàstiques completament fora de to, penjants de les branques més baixes. I vaja quina guarda de penjats !

Al crit ja habitual de Au, partim ! marxem en direcció nord per rodejar Es Turmàs per la dreta i anar a agafar un collet al peu d’aquesta muntanya. Ens mantenim més o manco a nivell, sense perdre alçada, fins que als nostres peus ja veurem Es Bancalet i el seu coll. La mola cònica de Es Morro de Sa Vaca s’alça, guanyant volum de mica en mica. Les obscures aigües estan puntejades per les formes de les embarcacions que han sortit a gaudir d’una jornada de pesca i esbarjo. Alguna s’ha protegit a l’ombra des Morro de Ses Bledes i sembla surar sobre una mar calma, neta, color turquesa. Baixem cap Es Coll des Bancalet, per sortir al costat esquerre, just a on els pins desapareixen per donar pas a una roca trencada, punxeguda, esmolada per maltractar les nostres botes en la pujada. Dues fotos, una ullada sobre Es Coll de Sant Llorenç a Llevant, una altra a la nostra amiga encara dreta, Sa Torre de Lluc a Ponent i ... per amunt he dit ! Mitja hora més tard som al costat de la creu que marca els 277 metres de lo que els afamats Germans Sastre anomenen amb justícia com “...un extrem del món”. Els inclinats costers, la calor, l’esforç, les rapinyades, ... s’obliden amb la contemplació del mon des de aquesta cadira dels deus. Rebem la benedicció de admirar i contemplar gran part dels llocs que formen part del nostre ADN raconer; Punta Capellans, Morro den Bordils, Torre de Lluc, Morro den Llobera, Cingles des PI, Puig Roig, ... Alguns son arrastrats per les emocions i pretenen evangelitzar-nos a cops de creu, amb sermons plens de veus que semblen trons. Mare de Déu, quina l’hi ha agafat a Es Senyor de Sa Torre amb aquests escolanets !

Es temps de fer el dinar i es decideix tornar al Coll des Bancalet, per girar a la dreta i anar a cercar la caleta des Racó de Sa Vaca. La baixada es fa per un torrentet, fresc i còmode a l’ombra de la pinada que per el que discorre. Es Racó, res més que una endinsada rocosa, en rebrà amb aigües netes, fredes, de qualitat vítria. La presencia de grumes que en ensumar-nos es precipiten a fer-nos pessigolles, impedeix el bany i just permet refrescar-nos. En justa venjança, en Trepador deixa uns quan exemplars llefiscosos fent el darrer bategot damunt les roques. Que es fotin !

Tocar dinar, cosa que fem arrecerats als peus d’una penya al costat sinistre des Racó. Mengem poc i discutim molt ! Desfer camí no fa il•lusió a ningú i l’esperit raconer aposta per anar a cercar una via per l’altre costat de Es Turmàs, damunt Es Pas des Morro. Anem guanyant alçada fins sortir del bosc de pins i desprès marcar una diagonal entre el càrritx en direcció a una collada situada a la dreta. Sorprenentment trobem una fita aïllada que sembla no portar enlloc, mentre anem guanyant alçada amb certa comoditat. En arribar al coll, som just al damunt de la Cala. La Torre des Bosc, al altre costat serà el nostre vigia particular que no ens perdrà ni un minut de vista. La cosa ha anat d’allò més be i ara toca perllongar per les faldes de Es Turmàs, sense perdre alçada i anant a cercar Es Pla des Pí. En divisar els arbres que li donen nom, sense arribar a ells, girem cap a la dreta fins topar amb el tirany que ens porta cap Es Pas de S’Argamassa, que s’alça vertiginós sobre Es Torrent. A bon ritme, anem progressant cap a aquest Pas, un del més anomenats de la zona i que ha patit un procés accelerat de deteriorament que fa que als històrics els hi costi reconèixer-lo. El Pas ens comunica amb la llera del Torrent de Pareis, just sota Sa Covassa de Sa Pols i davant la Cova de Ses Voltetes, inici del camí de S’Hortet. Uns filferros i algunes cordes instal•lades fan més fàcil el transit per els punts més delicats, mentre tots deixem suor i esforç sobre la grisa pedra. La solidaritat raconera queda palesa una vegada més.

El Torrent de Pareis ens acull amb una brisa fresca que porta un toc de sal i gust de mar. Un privilegi. Arribats als túnels, un parell o tres eixelebrats decideixen que avui toca Es Carrer Nou i donar un cop d’ull al inici des Pas de S’Aranya, i per allà que hi van, per continuar gaudint de la frescor que fa créixer figueres i heures de colors lluents i transparents.

Unes begudes ens refresquen al costat del mollet del Port de Sa Calobra. Els acudits den Paw, les historietes de Es Senyor (i la seva malaltissa obsessió per les tronyelles) i la expectant atenció de la resta permeten gaudir d’un digne final a una jornada habitual per els raconers; bella, exigent, sorprenent, divertida i, sobre tot, compartida. Fins i tot, per aquells que des de la distancia ens vigilen i guarden !

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 09:45 Hora Final 18:00

Referències

Mallorca Vora Mar, Marines de Tramuntana II J.Sastre & V.Sastre

Imatges cortesia den Trepador (Gràcies, Joan)