Sants Innocents avançats;Pa de Figa, Puig Major i Pas de Sa Pomera Borda

Son poc més de les nou i una munió s’ha aplegat vora Sa Font des Noguer per llevar-se l’excés calòric acumulat aquestes festes. Un generós anticicló ens ha regalat un dia blau, estirat, a on les esteles dels avions queden penjades del cel esvaint-se de mica en mica. Fem camí cap a la base, sortint de la carretera MA-10 just a la zona de Es Galliner, davant un botador per anar a cercar Es Coll des Xoriguer. Seguim un reguitzell de fites que pugen tranquil·lament. Hi ha un moment en que comencem a descendir en direcció cap a Sa Plana, situada en la Vall de les Cases de Son Torrella. Al costat esquerra deixarem la cresta que s’inicia al Cingle Verd i que ens portaria fins al Puig de Ses Vinyes.  Un camí entre pins joves i argelagues ens mena fins morir a les immediacions del Sementer de S’Escudella. Tenim just al davant la paret vertiginosa del Pa de Figa de Son Torrella (1257 metres) el primer objectiu de la jornada. Encapçalats per El Coyote i Follow_Me (mireu senyor, quin parell de dos!) anem a cercar la base de la paret al seu costat esquerre, superant un argelagar punxegut i un filferro per progressar en diagonal enmig d’unes alzines que creixen aïllades i solitàries al peu d’aquest desplom de més de 250 metres. Una llarga i abandonada corda blanca es el testimoni d’una de les nombroses vies d’escalada existents des de que la primera (anomenada GEM) fou oberta al agost del 1974... i ja ha plogut, ja des de ençà fins a dia d’avui ! Una aturada per berenar, recuperar forces i admirar aquest paisatge banyat per un sol que ens escalfa i conforta. Ben deixondits afrontem el primer pas de la jornada. Es tracta de lo que el nostre amic FER catalogaria com un “paso interesante” que aprofita unes petites rapisses i canals estretes enllaçades enmig de un terreny vertical i esquerp. Impressionant, espectacular i, si es fa amb elemental precaució, segur. Els vora de 100 metres de desnivell que hem superat ens deixen als peus del xaragall gros del Puig Major, del qual ja destriem la bolla taronja que el presideix. Ara toca voltar a la dreta, en direcció al collet que precedeix el Pa de Figa. El terreny es complicat, ple de pedrolí i roques banyades per la rosada, que dificulten la pujada. Els poc més de 150 metres fins al cim tenen l’esperonada d’una interessant via final localitzada per El Coyote al que el seu passat escalador li traspua de l’anima. Al cap cucurull una visió excepcional d’aquesta Mallorca hivernal que s’obre de Pollença, passant per Cabrera fins acabar als llunyans Teix i Galatzó. Tot el pla es veu amb nitidesa només enterbolida per la boirina provocada per un bon grapat de cremes de rostolls típiques d’aquesta època en la nostra pagesia.  Un helicòpter del SAR, que ha fet un aterratge a la part superior de Sa Coma de N’Arbona, en fa dues passades tan properes que més sembla que ens vulgui donar la darrera afaitada que altre cosa.   Tocar fer veta que tenim un bon trull armat. Baixem del cim en direcció a la collada que el separa del circ en el que es destria l’agulla de Es Frare i la seva companya Sa Monja Prima, un dels més admirables conjunts de tota Tramuntana que avui contemplarem des de varies ubicacions.

Com xotets de cordeta seguim als nostres guies baixant per el costat dret del coll sense perdre massa alçada. Finalment afrontem una canal de càrritx que en les seves part més fosques mostra plaques de verglas que lleneguen sols mirant-les. Una roca llisa d’un parell de metres d’alçada que requereix de esment i habilitats escaladores bàsiques, conforma la part final d’aquest pas. Ja nomès ens queda superar l’infern de rellars i esquetjars  de la part baixa de la Serra de S’Almàngara en direcció cap el cim secundari del Puig Major, amb la seva vèrtex situat a 1414 metres. Parada i fonda per a tothom amb queviures a balquena; dolç, salat, pa a taleca, cafè, infusions,... de tot i molt! Posat en marxa de nou, ens acomiadem den Miquel i la companyia que ja tenen ses feines fetes (i molt be per cert). La resta ens tanquem les cremalleres fins a la gola per iniciar la baixada per la carena que separa Sa Coma Fosca o Coma des Ribell de la Serra de Na Rius en la direcció cap Es Coll de Cals Reis. La part inicial del Torrent des Gorg Blau i Sa Fosca xapa el paisatge. A esquerra mà, Sa Coma Fosca ens ofereix la seva inacabable rosseguera, als peus des Morro den Pelut. Tan a prop i tan enfora alhora per mor de les barreres administratives. La visió de les Torres de vigia i defensa de Es Forat, Tuent o Son Palou, des Bosc o Sa Calobra i de Lluc es testimoni de l’extraordinari mirador del que gaudim. Toca posar esment i caució. El terreny no perdona els errors i pica per avall amb força, exigint-nos l’exhibició de habilitats escaladores. Al extrem fem un aplec per afrontar la darrera dificultat; El Pas de Sa Pomera Borda. La part primera la fem per una forta pendent amb un patí espectacular que s’obre als nostres peus. Les mates de càrritx ajuden molt a arribar a la part definitiva; una encletxa que s’obre per comunicar, ara sí, amb la part més transitable. Un exemplar hibernat de Sorbus Aria (Pomera Borda)  que esperarà a la primavera per oferir-nos les seves vistosos flors blanques, li dona nom i, de moment, ens facilita la primera desgrimpada per la canal, ajudats per una corda enganxada a un clau rovellat. A continuació una contorsió acrobàtica per agafar una corda blava fermada a la soca de la molt aprofitada Pomera Borda i... per avall he dit! A partir d’ara l’ombra del prominent espero del Puig Major ens persegueix mentre s’allarga a mida que el sol va caient sobre l’horitzó. Seguim a bona marxa fins que es produeix una escissió amistosa. El grup més nombrós optarà per perllongar fins al Coll des Porxo Esbucat per tornar per la Vall de Turixant. Set es decideixen per baixar a la mala directament cap a Turixant per uns comellars rocosos que semblen factibles. A tota metxa perdem alçada. El terreny no es tan exigent com semblava. Quan ja som a tocar del bosc d’alzines al qual ens dirigim, un enfiloi de fites en direcció cap a Sa Font de S’Escudella ens sorpren. Segurament es tracta del tirany que comunica amb Es Porxo Esbucat. Seguim fita rere fita entre alzines i roures, en la frontera entre la verdor i la roca, guanyant alçada cap a Sa Font de S’Escudella. Es Puig de Ses Vinyes, la collada i Es Frare gaudeixen de la llum de l’horabaixa, la millor per la fotografia segons JMallorqui. Ben aviat sortim de l’ombra dels arbres per navegar per un oceà de càrritx en direcció a un solitari pinot veïnat d’un quer gegantí. Sols ens queda enganxar amb la part superior de la pista que ens mena fins a la lamina de gel que avui cobreix la superfície de la Font de S’Escudella. En tombar Es Coll el sol baix escalfa amb els darrers raigs de la jornada cares i esquenes. No ens adonem i mentre desfem camí cap els cotxes, ens agafa el fosquet.

Fosca negra retornem cap a casa. La nit sense lluna ens permet apreciat un cel estimbat d’estels. La constel·lació de Orió, una de les més destacades del hivern al hemisferi nord, sembla perseguir a Les Plèiades de forma incansable i intemporal. Segurament avui la nostra caminada ens ha portat un poc més a prop d’aquest cel al preu d’un parell de rapinyades, cops, algun turmell tombat i un xic de cansament. Ha pagat la pena per aquesta diada d'abans dels Sant Innocents... o no? 

I compte contat, compte acabat !!

Hora Inici = 09:10 Hora Final = 17:45

Referències

Mascaro Pasarius, lamina 4

Mapa IGN 670-II Sóller

20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana (III), Lluis Vallcaneras

Ruta en GPS i fotos den Javier F.

Ruta en GPS http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1372432

http://picasaweb.google.com/axnbarna/2010_1227ResumenPicasa?authkey=Gv1sRgCNj9mvSbsZDfEA#