Jornada indescriptible, no per falta d’emocions, ni de llocs interessants, ni de sensacions agradables, si més no per la discreta i obligada prudència a la que ens veiem compel·lits darrerament. Un parell d’imatges... i massa cosa hem dit. Noms que podem esmentar; Binifaldo, Alqueda, Es Penyal des Clot, S’Avenc de Fra Rafel, Sa Terra de Ses Olles, Es Pixarells i, evidentment, inici i final a Lluc. Altres, el més compromesos, quedaran per les converses a mitja veu, tal com fan els perillosos delinqüents en el que sembla hem esdevingut.
Hem tingut camins de factura extraordinari (menys que altres), torrents, rotes, lapiaz, càrstic, paisatge encisador i terreny esquerp, obtús i ple de càrritx, forats i plantes plenes de punxes ben esmolades i, com gairebé sempre, divertits desencontres sobre el camí correcta a agafar. Lo que ens manca de sentit de l’orientació ens sobra de ganes de caminar.
Una cosa ens ha mancat, emperò. Quan la mirada glapia el Bosc de Son Massip i la cresta poderosa que corona el Puig Galileu, un poc d’enyorança dels companys. Sort que sabíem que, si noltros estàvem divertits, ells encara ho estaríem més !
Ah, per cert... de forma misteriosa uns objectes de forma arrodonida, textura melosa, flaire imperial i sabor indescriptible que creixen en els boscs, han acabat en les nostres motxilles. Algú sap com es diuem ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario