Sa Crivelleta

Un petit regal de Nadal, una sorpresa insospitada i un excel·lent epilog a una bona jornada.

Mortitx, sempre fiable i acollidor, ens rep aquest matí per donar compliment a la tradició de la Nit de Nadal, que ens convida a aplegar-nos, compartir menjar i intercanviar alguns presents. La vinya gran esta a mig eixermar i les voreres del camí de Ses Basses mostren els resultats de la poda de les oliveres i, passat el desviament del Refugi de Lavanor, la neteja de la garriga. Histories centreeuropees del Senyor de Sa Torre i Es Jefe posaran el contrapunt a la marxa.  La costa ensementada que ens mena fins al Collet del Vent escalfa els cossos i els prepara per rebre la bufetada del vent carregat d’humitat en la primera visió de la verda praderia en la que s’ha convertit el sementer de Les Basses. Un ramat de cabres s’esmunyi quan les sorprenen alimentant-se dels tendres brots, mentre fem camí cap al portell situat a la dreta, en direcció al Cingle des Pi. Amb la col·laboració d’algunes fites i restes de camí evidents però molt espenyats arribem a la balconada coneguda com a Mirador des Cingle des Pi, que ens permet atalaiar sobre aquest esllavissament estorat de càrritx amb pins que creixen al peu de les parets d’altura vertiginosa. El camí ja ha desaparegut i ara seguim un enfilall de caramullets de pedres que ens menen fins als voltants de Sa Rossegada a on hem de baixar cap a l’entrada del Pas des Cingle des Pi despenjant-nos per unes canals obertes en els rellars que s’han ensenyorit del territori. Aquest pas va néixer com a baixador cap a les pesqueres, va continuar com a pujador de mercaderies contrabandejades en temps de necessitat i, avui en dia, en itinerari de aniràs i veurem si tornaràs per excursionistes i estudiosos dels voltors. Un capelleta mig amagada ens recorda la costum d’emprar qualsevol racó per recollir la preciosa aigua dels degotissos en qualsevol estri de test en aquest terreny esquerp i lluny de la ma de Déu.

Toca continuar sota el guiatge de El Coyote. Amb la seva natural tendència a anar més per les crestes ens fa trescar amunt i avall per les terres de Es Rellar des Racó a la cerca de les Catedrals del Càrstic. Un parell de baixades enmig de carritxeres i tombem cap a les punxes que formes aquesta magnífica formació natural. Una vegada que Es Senyor de Sa Torre ha trobat i marcat el estret passadís que permet superar aquesta murada petrificada, un esbart de cabres esglaiades en menen fins a un mirador sobre Es Racó de Mortitx, als peus del invisible Cingle Verd. Tenim a la esquerra Es Musclo dels Llorers, al ben davant el penyal del Musclo de Ses Cordes amb els forats de la Cova de S’Arena i la Cova dels Bous oberts que ens miren com els ulls d’una bestia estranya. En Trepador ens fa cinc centims de les seves aventures a la cova de Sa Butxaca. El pas al costat del Comellar de les Truges enmig de les ganivetes grises falcades de heures i mates ens dona sortida a una sitja mai estrenada. D’aquí parteix un camí que ens permet apropar-nos a la llera del Torrent de les Truges que es precipita cap Es Rellar en el punt a on el Torrent de Mortitx muda el seu nom per el de Torrent Fondo. Travessem la torrentera en perpendicular i pujam enmig d’un coster de càrritx en el que interceptem alguns restes de camí, amb tendència a anar a l’esquerra cap al damunt d’uns cingles, fins distingir de formar clara Es Bec d’Oca i els inicis del Comellar Llarg i les Cases des Rafal d’Ariant.

Algú rondina que te una fam que l’alça i els altres, solidaris, li fem costat amb una amena aturada en la que compartim queviures i histories. Les contarelles i aventures son interrompudes per expressions ja conegudes “Jo per aquí vaig venir amb en Priam”, “Allà no hi ha res...”, “...es tracta d’un paset  un pel tècnic” i d’altres que la memòria no retén. Fins i tot hi ha temps per arranjar en cinc minuts de no res una sortida a Pirineus amb raquetes amb Follow_Me i Es Jefe de “protas”. Quina creu, senyor! El consagrat “Te d’herbes” de El Coyote compensa sobradament els oblits i descuits de dolços i queviures nadalencs... i de quina manera !

Ara toca aventura. Mitosis amistosa. El triplet MCE (Manacor-Costitx-Establiments) aniran a intentar una connexió amb Lavanor, mentre que la resta seguirà el costat esquerra del Torrent per la seva part alta per perllongar-la per la zona des Torrent de S’Hort des Molí. Terrenys poc transitats, heu-nos ací ! El grup petit inicia la ascensió en direcció a un comellar en diagonal esquerra. El comellar es tanca per la seva part superior, però es veu una sortida clara en una ampla praderia plena de càrritx que puja sortint del comellar a l’esquerra, per després tombar a la dreta i, finalment, atacar un petit collet. Ens distraiem afegint altres llocs adient per fer bivac al ja estens catàleg den Paw. Mentre pujàvem hem tingut l’oportunitat de contemplar Es Bec d’Oca des de una situació inhabitual, amb la petita cresta que te al darrera estirant-se cap a la mar, talment com un animal mitològic gegantí. Uep, sorpresa! A ma esquerra veiem unes pedres col·locades... vatua, i al altra costat també! A la pedrota que corona el collet en Paw creu veure una fita esbaldregada. Algú puja fins al collet i crida als altres. Les veus es senten estranyes, com si hi hagués un feble eco. En diagonal dreta sortint del collet, una mata mig tapa un gran forat. Es precipitem cap a l’entrada sota un llindar format per un arc de pedra i la cavitat s’obre al nostres ulls. Pedres curosament disposades ens permeten baixar fins a un petita llacuna eixuta situada a la esquerra, en la que un munt d’ossos testimonien el seu ús com abeurador de homes i bísties. En trobem al fons d’un pou d’uns 20 metres de llargada, 10 d’ampla i uns 15 metres d’alçada en les seves cotes màximes. La llum hivernal il·lumina aquest indret fresc i acollidor. Alguns degotissos regalimen des de les altures permeten el creixement d’algunes falgueres aferrades al roquissar. Ja tenim el regalet de Nadal. Algú ha pensat que, de forma provisional i a l’espera de  consultes toponímiques, es podria denominar Sa Crivelleta per raons encara no massa ben explicades. Així quedarà... per el moment.

Retornem la caminada sortint de la cova cap a la dreta, anant amunt i avall fins destriar uns cingles darrera els quals identifiquem el costat de llevant del Puig de Ses Moles. Una curiosa construcció formada per un clot amb un petit marge a un costat aixeca polèmica amb la seva indeterminada funció. Una fita òrfena situada amunt d’una roca amb un passadís enmig, ens marca la direcció del comellar que s’obre als peus dels cingles. Un torrent neix al tàlveg, iniciant el seu camí cap a l’esquerra per desembocar al Torrent de S’Hort des Molí, vora la zona coneguda com Els Ferros. Fem camí cap a la part superior del comellar per anar a cercar el Refugi de Lavanor, entre La Tanca i Es Campet Rodó al qual arribarem desprès d’haver passat al costat d’unes instal·lacions per a la cura dels Voltors.

Amb la habitual marxa de retorn (ràpida, ràpida, ...) desfem camí. Algunes coses que no poden formar part d’aquesta contarella ens han convidat a tornar a aquest indret que, amb motiu de la nostra indigència toponímica, queda batiat com la Serreta de Lavanor. Ho farem prest o tard, amb bona companyia i disposats a gaudir del espectacle de la natura i el plaer de la descoberta. Sortats que som.

El solitari retorn cap a cases, amb la perspectiva dels encontres gastronòmics “hors categorie” d’aquestes dates, es endolcit per una tonada dels WILCO que acabo de sentit i que me dona molt bones sensacions. Diu alguna cosa semblant a:  

Impossible Germany,Unlikely Japan
Wherever you go
Wherever you land
I'll say what this means to me
I'll do what I can…

Vaja quin dissabte de Nadal!