Comellar de l'Infern

Nova sortida “raconera”, en aquesta ocasió pels esquetjars i carritxeres del vessant de ponent del Torrent de Pareis.  Partida del Nus de Sa Corbata on guiats per el Coyote inicam el descens a la recerca del Comellar de l’Infern. 

Començam la baixada.

No comença gaire bé la jornada. Primer en Victoriano afica el peu dins una encletxa i es doblega un turmell.  Un poc més avall qui corre la mateixa “sort” es en Pau. “Això es un malfari” va exclamar en Victoriano. Jo no ho vaig comentar a ningú però per evitar una caiguda vaig fer un mal moviment i la meva maltreta esquena s’en va resentir. A partir d’aquest moment l’excursió seria un calvari per mi.

Coyote cercant la davallada.

Cercant nous projectes a les parets de s'enfront de Pareis.

Anam davallant per l’inici del comellar i els “fotógrafs” del grup, Jmallorqui I un servidor ens quedam enrera de la resta treguent fotografies del comellar que davalla dels Forats Grossos que ja es podien intuir des d’aquest punt I ens aficam dins una autèntica selva de la que va costar sortir-ne.

Veiem es Forats Grossos.

Aturada per berenar poc abans de l’inici de la part més vertical on aprofitarem per colocar-nos arnesos i la resta del material. Amb el temps aturat la meva esquena es va refredar i casi no partes.  

Arribam al primer bot i en Coyote s’encarrega d’equipar-lo. En Victoriano es comença a posar nerviós per la maniobra de rapel i en Toni Sinever, sempre disposat a ajudar, decideix davallar amb ell al costat. Aïllam els dos caps de la corda i en Victoriano supera amb nota la prova. “He arribat abaix”. Aplaudiments per part del grup.

Toni Sinever donant confiança a n'en Victoriano

Un a un anam superant el rapel sense problemes i seguim torrentera avall. En Trepador ja ha arribat al següent resalt on es rapela per l’enclexta que deixa una gran pedra encaixada. Per arribar a l’ancoratge anam superant un passamans. 

Abaix d’aquest salt hi ha encara una desgrimpada bastant complicada que els primers superen sense problemes però que se li resisteix a alguns membres del grup. Ajudats novament per en Toni Sinever ho superen quan jo ja cercava un ancoratge natural per penjar la corda. Faig el darrer la desgrimpada i la presa pels peus cedeix. La caiguda no supera els 40cm i la caiguda es a peu pla i controlada però m’acaba de matxacar l’esquena. 

Correcamins preparant un rapel. Coyote observant la maniobra.

Seguim davallant per la torrentera i arribam a la part final, amb un primer resalt curt on en Toni col·loca una de les cordes llargues però vegent que sobra decidesc canviar-la per una de curta i la mandam per avall amb en Coyote perquè equipin el rapel final del qual s’intueix la proximitat. A s’enfront ja fa estona que veim la Cova des Romegueral, punt final de la davallada. 

El “grup de les cordes” baixa per equipar aquesta darrera part mentre em qued el darrer assegurant a la resta del grup. No faré moltes fotografíes ja que per això tenim ja en JMallorqui i tenc tasca assegurant i ajudant. 

Arribam a la part final del torrent.

En Victoriano ja domina el rapel.

El darrer resalt es fraccionat amb una reunió penjada que superen sense cap problema en Toni Sinever i en Coyote però on hi ha poc lloc per reunir-se. A ma equerra hi ha una petita balma i els següents monten allà una espècie de passamans improvitzat per asegurar l’arribada fins l’ancoratge final. 

Per donar un poc més de confiança a n’en Victoriano vaig anar fins l’ancoratge del fraccionament i em vaig quedar allà per ajudar, mentre en Trepador quedaba el darrer per recollir la corda.  

Trepador al darrer rapel

Un cop tots abaix hora de dinar a l’ombra.  Trec el fornet i la cafetera i tothom es posa a fer cua per un cafè reparador, sobretot aquells que el dematí es varen quedar amb les ganes de fer-lo a La Glòria que desgraciadament ja ha passat a la historia. 

Reemprenem la marxa i jo veig les estrelles a cada passa. La intenció ara es remuntar el Torrent de Pareis fins a trobar l’accés cap el Pas de s’Argolla. Però un poc abans veim unes fites a ma dreta i en Guapeton decideix anar a explorar-les, probablement duguin al Pas de s’Ull d’en Jopela. 

Trepador decideix seguir torrent amunt per avisar als que van per davant i quedam en veuer-nos més amunt en haver fet els dos passos.  Iniciam la grimpada seguint les fites fins que arribam a una espècie de collet amb fantàstiques vistes sobre el Torrent de Pareis. Aqúi ens trobam amb la sorpresa de que Toni Sinever i els que anaven per davant han pujat també fins aquest punt. des de l'altre costat.

Fantàstiques vistes sobre el Torrent de Pareis.

Reagrupats iniciam la grimpada cap el pas que resultarà una agradable sorpresa. Grimpada vertical primer fins assolir un estret cingle que en davallada ens portarà al punt clau del pas on gràcies a la soca d’una gran mata ens enfilarem per amunt. Nova travessia primer a l’esquerra amb un pati interessant i grimpada cap amunt fins arribar a una balma on s’acaben les dificultats. Novament en Toni Sinever desgrimparà i es quedarà al tram més complicat per ajudar els que ho necessiten.  

Començament del pas.

El punt clau del pas.

Acabant el pas.

Ens reunim a la balma i contiunam la pujada. Estavem ja a la capçalera del salt gran del Torrent del Gorg de Sa Figuera i l’anam remuntant pel seu marge dret. Els mes  grimpadors disfruten de fer la remuntada per dins el torrent (Trepador, Coyote i Spiderfrau). En Victoriano que sembla que amb això de provar el ràpel li han tret vint anys de damunt està animat i s'enfila també per tot. Jo avui no puc acompanyar-los tot i que m’agradaria. Amb l’esquena així com la tenc me basta en poder seguir el ritme de tot el grup. 

La pujada es fa llarga i feixuga i feim unes quantes aturades, gaudint en elles de les magnifiques i diferents vistes cap el Quarter de Carabiners, el Pas de n’Alís, el forat de la Serra de ses Farines...

Guaita el forat de la Serra de ses Farines.

Magnífiques vistes en el tram final.

Tancam el circuit un poc més amunt i ara només ens queda seguir remuntant en direcció al Nus de sa Corbata on la pujada final s’em fa eterna. Està clar que no ha estat el meu dia però hem gaudit d’un recorregut molt interessant.

Moltes gràcies al grup per haver-me acollit con un Raconer més.