Sa bombilla

Aquest passat diumenge, desafiant el vent, el fred i la pluja, en un dia d'aquests que conviden més a quedar-se a cases davant la camilla uns quants raconers, amb els companys de Sant Llorenç Pedro i Maria, davallarem fins els "inferns" de Sa Fosca directament des de la cresta de s'Esquerda. 

Ferem la davallada "normal" fins el sostre de Sa Fosca i un cop allà amb dos rapels més ens situarem a l'entrada del forat que dona accés a l'interior del Torrent des Gorg Blau, situat encara molts de metres per davall.

 

Davallant de s'Esquerda cap el sostre de Sa Fosca.

Rapelant cap el sostre de Sa Fosca.

El grup al sostre de Sa Fosca.

Aquest forat per on ens despenjarem és un dels pocs llocs per on entra una tènue llum a l'interior del talveg del Torrent des Gorg Blau. Davallada espectacular amb un primer rapel la major part en volat. Semblava que davallavem cap "el centre de la terra".

En Toni "Sinever" s'endinsa a les profunditats mentre Coyote espera el seu torn.

Arribant a Sa Fosca.

 Sa Fosca ens va rebre amb unes aigues gèlides i un poc térboles, correguent encara un roi d'aigua en el seu tram final que recorreguerem fins a tornar a veure la llum del dia, no gaire per cert, ja que el dia era ben gris.  

Mirada cap adalt.

Rapelant dins Sa Fosca.

Contents a la Sortida de Sa Fosca.

Fretada en arribar a s'Entreforc quan el vent ens va tornar a pegar de ple i sortirem del "microclima" que es forma a l'interior del Torrent des Gorg Blau. Retorn cap Escorca amb "variant" de pujada directa fins el mirador de s'Entreforc atravessant el Torrent dels Horts.

Retorn cap el Mirador de s'Entreforc.