Els Tres Xaps

Inici del Pas 

De camí cap a la Timba del Torrent

Silenci per vorejar les cases de Can Lleig i flanquejar per la dreta hidrològica el Torrent de Can Real sota els marges abandonats de Ses Balines a on les oliveres fa estona que tenen la batalla perduda amb el càrritx i el temps. En fiquem dins la llera del Torrent una mica més amunt de la Font de Can Lleig per anar guanyant alçada superant quers i rocam de mides espectaculars.  A estones reseguim un camí que enllaça algunes comes carboneres fins sortir a ma dreta per progressar per una rosseguera ben empitada. Una fita de mig metre d’alçada al ben mig ens avisa de que, de nou a la dreta, toca sortir per una canal herbosa a on s’inicia el Pas de S’Atlot Mort. De forma senzilla i fàcil anem guanyat perspectiva sobre Cala Tuent. La repiseta exposada que marca el punt més compromès del trajecte requereix una mica de atenció sense més  historia. Les praderies herboses i tombades ens dirigeixen al peus dels Cingles que tanquen el coll a on el Torrent de S’ Atlot Mort s’estimba a la vall sota un pont de pedra. A la nostra esquena s’endevina la Torre de la Mola de Can Palou retallada sobre un cel excepcionalment blau.

Pas de S'Atlot Mort

Sota l'arc del Torrent

Serra de Sa Mitjania

Just davant la canal fitada que ens trau de la llera per la dreta, decidim progressar per el mateix en direcció cap a la Coma de Binis. 

Penya de Bini

 La cosa comença be i podem superar un gorg ple d’aigua i a continuació dos bots a on comprovem que encara corre una mica d’aigua, tèrbola i terrosa.  Finalment un conjunt de dos gorg enllaçats plens a vessar ens barren el camí. Toca sortir per la dreta emprant un coster amb un fort desnivell que just es pot superar amb la ajuda dels ramells de mates i càrritx. En sortir a la part superior, destriem al altra costat la Serra de Sa Mitjania i tota la Coma de Sa Cova des Moro. El replà de les terres de Binis sorgeix com a cadafal de tot el macis del Puig Major de Son Torrella. Completament fora camí anem pegant bots, a estones engolits per l’oceà de males herbes en direcció cap a una torrentera. L’objectiu es arribar al Camí que connecta amb el Pas des Ruc. La dita diu “No diguis molt bé del ruc, fins que el tinguis conegut” i això ens passa quan localitzem l’enfilall de fites i un parell de caramull de brosta i fems dels animals que li donen nom al Pas. Ara tombem bruscament cap a la dreta per interceptar el camí que baixa cap al Pas des Marge. Un racó solejat poc més enllà de S’Avenc de Sa Donzella amb vista sobre la mar ens serveix per un ràpida i lleuger àpat just abans d’atalaiar sobre el objectiu final de la jornada; Es Queixal(1).

Pas des Marge

Es Queixal

Via spiderfrau al Queixal

Superem la paret del Pas i comença’m a descendir emprant els trams superiors del excepcional camí fins que arribats a un conjunt de pins tombem cap a la dreta per anar a cercar un collet que el separa de la Penya de Bini. El terreny es empinat i obliga a aferrar-se a tot el que es pugui per ajudar a progressar. Per l’esquerra les parets, les canals i els ninots d’aquesta mola semblen intractables. Una paret marca la collada i ajuda a observar les possibilitats d’ascensió. Coyote, Spiderfrau i Es Capità decideixen pujar per una via que sembla evident a la dreta de la paret. La progressió es exposada (nivell 3+ o 4) i es veu coronada amb l’èxit. La resta ho intentem per les canals més a la esquerra. Boniques, espectaculars, plenes de males herbes... però impossibles al cap i a la fi.  Refet el grup i aconseguit l’objectiu fem petar la xerrada sota aquest gegant  mentre el sol escalfa esquenes, tot admirant com l’ombra es va apoderant de la Cala de Tuent progressant cal el gnòmon de la Torre de Son Palou. Sense por a equivocar-se cal qualificar aquest indret de excepcional per la seva qualitat paisatgística.

Baixada ràpida i tècnica enmig de xaragalls en direcció cap a la Cala per interceptar el Camí de Sa Costera. Unes bones i sucoses taronges del Sementer de Mar donen un dolç final a la bona jornada.

(1)   Als mapes disponibles es denomina a aquesta mola Els Tres Xaps.