Ariant.

La Vall d'Ariant, impresa para siempre en nuestras retinas... Y próximamente, también en un cómic!

Documental Serra de Tramuntana

Demà dia 29 a les 17h. a la Sala de Graus de l'Edifici Ramon Llull de la UIB fan el documental. "L'obra d'un gegant" seguit d'un  debat sobre l'evolució de la declaració de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat.

Volta peculiar e intensa al Puig de Bàlitx

PRIMERA FASE: Des del Port de Sóller, iniciem la ruta clàssica pel camí de s’Illeta. Cercam i trobem la cova de s’Illeta. És una cova petita amb formacions molt interessants. Fem el “pas d’en Barona”, continuem fins a la “cova des Migdia” que també visitem, i fem cim al Puig de Bàlitx.

Descendim pel comellar nord del “Puig de Bàlitx”, brut de vegetació, amb restes molt perduts de camí. En arribar a les proximitats del “Pas de s’Heura”, dos companys abandonen (han d’arribar prest a Palma).

SEGONA FASE: Volem remuntar el torrent de “na Mora” per les seves voreres. Aviat veurem que no és fàcil, ja que presenta massa verticalitat les dues voreres. Potser hauríem de remuntar molt el puig de “na Seca”, però aquesta opció no agrada. Pel coster dret (pujant) encara es veu més difícil.

Decidim sortir perpendicularment per una torrentera ombrívola i molt vertical, però atractiva. Ningú del grup havia estat en aquest punt. Grimpades al 100 %. Es factible. I –sorpresa-  hi ha pedres col·locades i restes de barrobins. La torrentera presenta diversos passos humanitzats (caçadors?). El senyor de sa Torre sentència plàcidament: "En Ramiro no ha estat aquí”.

Assolim la part alta, en un punt entremig del “pas de s’heura” i la “tanca dels bous”. Aquí el lapiaz de molt abundant. Estem a “l’infern”. Ronya. Arribem a la “tanca des bous” amb els braços ensangonats (ensangrentados)  però a gust pel repte superat.

TERCERA FASE: No en tenim prou. Tornem a la ronya: volem trobar un camí que comunica la “tanca des bous” amb el “torrent de na Mora”. El trobem però valdria més esborrar-lo del mapa, ja que està molt perdut i la vegetació ho envaeix tot. La sang als braços torna a rajar amb força. Amb més pena que glòria arribem a Bàlitx d’avall, on fem una bona aturada. Sucs i cerveses faran oblidar les penúries.

QUARTA FASE: Ja més coneguda i fàcil la ruta, passem per la “font roja” i “Bàlitx d’en Mig”, arribem a “Bàlitx d’Amunt”, per agafar la pista que en durà a la “font des Salt”, baixarem a la finca de “sa Coma”, “Can Bardí” (a Sa Figuera) i finalment arribada al Port de Sóller.

Volta llarga, variada i nova en alguns trams.

Punta Blanca

La Punta Blanca

Camp del Poll i Puig del Corb

Des de Cova dels Romans

Baixant pel Comellar de les Roses

Desprès d’una llarga i entretinguda aproximació som al començament del Comellar de Les Roses just darrera la tanca del Camp del Poll i amb el penyal del Puig del Corb a la dreta. En Bergant saps que s’atraca el final del curs i no vol deixar assignatures penjades. Avui toca localitzar La Punta Blanca sota la seva direcció i, per enllepolir-nos una micona, ens convida a començar a pujar cap a la collada darrera el putxet fins assolir una terrassa que, estreta i vertiginosa, en mena fins a la Cova dels Romans, una cova d’enterrament feta servir per els antics pobladors de la contrada. Amb la ajut de la topografia de J.A. ENCINAS assolim la primera cambra funerària i intuïm la continuació cap al interior de la muntanya. 

Als peus del Puig del Corb i la Cova dels Romans

Cami de la Punta Blanca

PMMP al Pas de N'Alló

Desprès de desgrimpar en dirigim cap al Pas de N’ Allò en el que l’únic que te dallonses de iniciar la travessia es el inesgotable PMMP que fa una exhibició entre les exclamacions porugues de la concurrència. Altre dia i amb millor públic ho culminarà. Segur. 

Raconers al Raconet 

A continuació baixem cap el centre del comellar per mantenir-nos a veïnat del torrentó que baixa cap el Racó den Martorell. Les pluges de maig han deixat un filet d’aigua que baixa omplint gorgs i refrescant la pell castigada per el sol i el vent de llevant. Un petit racó de oculta bellesa ens captiva per uns minuts. Anem baixant per terreny cada vegada més esmicolat fins deixar enrere i a l’esquerra Punta Beca, ara tombem cap a l’esquerra en direcció a la mar fins localitzar unes restes de camí que seguim fins que desapareixen en un observatori sobre Punta Beca i, ara si, La Punta Blanca. Bergat lidera el escamot que baixa per les pedres albes que li donen nom fins arribar al extrem. Allà mira a un costat, a l’altra i s’allarga per gaudir del gust del triomf. 

Punta Beca des de La Punta Blanca

La Punta Blanca amb La Punta de La Sal en segon terme

Cala dels Porcs i Peninsula del Castell del Rei

Ses Repisses

Gironella des de Puig del Corb

Gironella

Font de la Mare de Dèu

Dinar amb vistes i ara toca localitzar la Font de l’Heura, res més que un conjunt de degotissos que suen aigua en les tòrrides jornades d’estiu.  De nou Bergant, amb la col·laboració de El Coyote, ens porten al peu dels cingles del Puig sobre el que es situa la Caseta del Milicians. Allà ens menen per un inversemblant i prodigiós recorregut que transita per les cartel·la que corren als seus peus, amb l’abisme a un costat. Exposat però segur amb esment i seny, aquest senderoi ens permet gaudir del espectacle del Cingles d’Ariant en tot el seu esplendor.

A la Cova dels Romans

A la Cova dels Romans

Pa de Figa de Gironella

Arribats als voltants del Pas de N’Allò, PMMP no pot més i s’inventa un pas amb tal grau de dificultat que ni els mès eixerits escaladors es decideixen a seguir-lo. Quedem citats al Puig del Corb. A empentes i mastegant fesols arribem  al seu cim per admirar lo que ens han dit que es una de les millors panoràmiques de Tramuntana. Una puta mentida, ja vos ho puc dir a l’avançada. Fotuts mentiders, enganyapastors, buida butxaques ! 

ES LA MLLOR VISTA DE TOTA TRAMUNTANA.

Amb ells ulls plens encara de color i contrast i amb el cos refrescat amb l’aigua de la Font de la Mare de Déu el camí fins el Coll d’Ariant i Son Grua fins i tot es fa fàcil i sense esforç, tot intentant registrar en el disc dur cada detall d’aquesta, i ja hi van moltes, jornada per recordar.