Tossals Verds i Corral Fals

Coll del Camí de la Pica des Garrover

Ronya per gratar!,  crida un mentre anem pujant por aquest comellar que un temps degué un esplèndid i productiu olivar, avui en dia poca cosa més que un conjunt de marges rebentats, argelagues i càrritx de la mida justa per fer mal allà a on més cou a l’esquerra del Puig de Sa Senyora Coloma. El camí vell de Tossals ens ha dit que farien aquesta parella de facinerosos que responen als malnoms de Senyor de Sa Torre i Guapetón, respectivament. Lo més a prop que hem estat d’un camí ha estat quan hem abandonat la concorreguda pista del Refugi de Tossals just cinc minutes desprès de les barreres per sortir a la dreta travessant la llera eixuta del torrent. Restes d’una canaleta, la part final d’un qânat d’origen andalusí, i un parell de cables gruixuts i rovellats, tot lo que queda d’un artefacte per treure metro que ens ha deixat el topònim de Sa Corriola han estat les soles mostres de certa activitat humana recent. Arribats a la collada, les veus dels caps... davanters es senten a l’esquerra, just al darrera una tanqueta. Un parell de esglaons tallats en pedra grisenca son el preludi d’un camí que, com per obra celestial, ascendeix andante maestoso ma con brio de forma elegant. Som al Camí Vell de Tossals a Son Ordines i el perquè aquest camí de ferradura no surt a la base de dades topogràfica del IDEIB sols algun diable burocràtic ho deu saber. Ben aviat som a la collada que separa els camins cap el Refugi de Tossals i a la Pica des Garrover, a on un pilot de pinots vells fan guàrdia a l’atalaia de S’Esquerdar. Agafem a l’esquerra en direcció cap a S’Aranyinyà que ens mostra els efectes del incendis de lustres enrere en els troncs de les oliveres encara cremades i els pins novells, tot germans de la mateixa anyada. Arribem a l’enllaç amb el camí que porta cap el Coll de Pinetons i tirem pel dret deixant-lo a l’esquerra. A la esquerra es presenta la Coma des Pou que puja cap a Ses Cases Velles de Tossals situades sota la protecció dels queixals de Ses Capelletes.

Clot d'Almadrà des de S'Aranyinà

Torrent des Bufador

 Una curolla del incombustible Guapetón just en deixa donar un cop d’ull al reformat i ple a vessar Pou de Sa Bassola, en demanda d’una pretesa Font de Tossals que just apareix en algun obscur incunable i en la seva imaginació. Escampadissa, cerca de 10 minuts damunt la balconada prodigiosa damunt Es Castellot abans de tornar a reagrupar per caminar per el senderó que ens menaria a la Font des Prat. A la vista dels Arcs del Aqüeducte baixem cap a la torrentera. L’espectacle del aigua baixant de la Coma des Prat omplint gorgs, creant llacunes i arrodonint pedres i còdols, encisa el esperit. Al altre costat sortim als peus de les columnes que suporten els arcs per continuar per l’esquerra i començar a progressar per Sa Cometa que s’obre com un espai que enllaça una sitja i una altra fins arribar a una zona més planera tancada per una paret de partió. Com una cussa xafardera Es Senyor de Sa Torre va al cap davant cercant la sortida de la coma i, amb aquestes, es perd l’estreta boca del Avenc den Ferrer situat a la dreta en sentit ascendent.  Botem la partió i començar a descendir a la cerca, exitosa aquesta vegada, del coll d’una curiosa construcció que dona nom a la contrada segons el llibre Fites i Fetes den Miquel Martorell. Som a la Coma des Cisternó i baixem per restes de camí més o manco evident que enllacen instal·lacions carboneres de l’antigor fins que Ull de Falcó (altrament conegut com Guapetón) destria un colladet a l’esquerra i ens enfilem per, una vegada superada una rosseguera als peus de Sa Coveta Negra, arribar al Pla de Sa Coma de Ses Bigues a veïnat de la Canaleta de Massanella.

Es Corral Fals

Dinar sense cafè però amb licors proporcionats per Marisa, just abans de començar el descens per Sa Coma de Ses Bigues, a la ombra dreta de la Serra Mitjana. De sensacional cal qualificar la contrada, un bellíssim conjunt de ranxos de carboners, camins i alzines velles enmig del terreny enrajolat de fullaca. Un marge barra el pas sobre el Torrent des Bufador. Desprès de baixar uns dos cent metres, arribem a un bot que requeriria corda o evitar-lo per l’esquerra. L’equip directiu decideix retrocedir una mica fins sortir per el primer comellar a l’esquerra. Quatre pedres col·locades i un marge que ve de l’altre costat del torrent ens indiquen que som al punt a on els municipis d’Alaró, Mancor i Escorca coincideixen. Enmig de fortes discrepàncies de la Junta Directiva anem progressant fins destriar un excel·lent marge que ens col·loca a un coll que s’obre sobre el torrent. Un tirany mínimament intuït ens mena fins a un rotlo de sitja des de el que es veu en un racó el Corral Fals i els marges que donen suport al camí que ens ha de permetre assolir-lo. Continuem fins al pas enmig dels terrenys de S’Arianya (possible corrupció de S’Aranya?) a esquenes del Puig de S’Homo fins arribar al portell que ens dona pas al Corral Fals. Una ma anònima ha escrit amb pintura negra i traçada senzilla i clara les paraules “Cierren la Puerta” fent referencia a quelcom que ja fa estona desaparegué. Com al·lotets ens enfilem fins al cap cucurull des Corral Fals. Aquí hem d’aguantar estoicament una discussió sobre els mèrits i demèrits, presents, passats i futurs per compte dels habituals. Falta seny i sobren cadenes, però ens fan riure a les totes i més quan l’assenyat Sebastià evidencia  que la contrada ja l’havia visitada temps enrere i ens recorda que hi havia una cadena a on fermaven un ca per no deixar passar els animals.  Amb el soufflé punxat, a la mala sortim cap a un lloc a on enfilem sitges conegut com el Pla den Jordi. Amb la ja clàssica voracitat raconera, es decideix baixar per un bosc de pins, mates i argelagues fins localitzar el Camí de Pinetons i perllongar en direcció cap a Mancor.

Pou del Raco den Nicolau

Cables de Sa Corriola

 Arribats al Camí, Es Senyor de Sa Torre s’inventa una variant que ens obliga a recordar els fonaments de la prova dels 400 metres tanques fins arribar al costat de Llevant del Clot d’Almadrà al Raco den Nicolau. L’errada de navegació ens proporciona l’oportunitat de conèixer un nou indret. Un pou marcat amb dos gegantins xiprers i el bellíssim espectacle del camps de conreu atalaiats per S’Alcadena que s’obren en aquesta planura infinitament verda que ens porta a veïnat de l’abandonada Sa Colomina i fins a Can Xalet, a un silenciós home a l’ombra de ses moreres ens permet el pas.

Clot d'Almadrà

Son les vuit del matí i el forn fa olor de pa just acabat de fornejar, de ensaïmades que taquen les mans i escalfen la boca. La brisa de la mar m’ha llevat la son en aquest diumenge de maig. En veurem les carícies del càrritx i les argelagues, el forner me demana “I ahir, a on li va tocar? – A Tossals Verds, li respon – Tossals, s’estranya alçant les celles, però això no es molt fàcil, poca cosa?, afirma amb retruc  – Si, bé, la veritat es que crec que no he anat per el que tu coneixes, m’entens?” Una estona més tard, mentre al campanar sonen nou repics, surt amb una panada regalada i un nou convers a la vertadera fe de Tramuntana.

Es Cisternó

Coma de Ses Bigues

Portell del Corral Fals i Inscripció Cierren la Puerta