Sa Fosca

Aprofitant les pluges de la darrera setmana d'abril i les temperatures primaverals, els raconers Jmitch, Diego i Pmmp aquest dissabte tornaren a fer Sa Fosca. Per alguns era un retorn després d'uns quants anys sense anar-hi.

Com que anavem justs de temps per compromisos familiars, ferem en aquest cas l'entrada al Torrent pel Pas des Duro, que a més JMitch no havia fet mai.

El Pas des Duro esta perfectament equipat amb cordes, ja que per allà és on es realitzen la majoria de rescats (i més darrerament que anam gairebé a 1 per setmana).

Baixant pel Pas des Duro.

Baixant pel Pas des Duro.

Arribant ja al torrent.

Arribant al torrent.

El torrent des Gorg Blau estava ideal per disfrutarlo, amb un caudal normal i sense cap complicació i tots els gorgs plens i botables els que ho son (OJO es que ho son que no tots ho son). L'aigua freda però una vegada acostumbrats sense cap problema i en sortir dels gorgs la temepratura era agradable.

Després del tram més espectacular del torrent amb els bots més grans (Tobogan des Forats, Tobogan den Balti...) Arribarem al Salt de s'Acolloniment i entrarem un cop més dins Sa Fosca.

Un dels rapels abans d'entrar a Sa Fosca.

Capçalera del Salt de s'Acolloniment.

Dins Sa Fosca recorregut sense cap problema per l'inverosímil i estret talveg amb multiples desgrimpades, algun curt rapel, sifons, bots, etc. guiats per l'experiència sobre el torrent de pmmp per tal de fer el màxim de via possible i un cop més ens meravellarem a l'espectacle natural de la sortida a la llum poc abans d'arribar a s'Entreforc.

En Diego desgrimpant dins Sa Fosca.

Pas des Cavallet.

JMitch rapelant el Pas dels Caçadors.

Poc abans d'arribar a s'Entreforc.

A la sortida malahuradament ens va tocar ser la cabra que crida l'112 (veure la vinyeta d'en Paw) quan un alemany ens va venir a cercar help help perque un company s'havia arriat un esclat i s'havia romput l'espatlla
i un canell.