Rellar den Marc i Es Clot de Déu

Paw presidint la Vall den Marc

Convidats per la crònica del mestre Emilio Alonso sortim a la cerca de Es Clot de Déu. Arribats a les portes de Son Melcion remuntem el Torrent de Muntanya fins arribar a la esquerra de Sa Vela Llarga. Com no disposem de indicacions clares, decidim tirar pel dret i desgastar les soles en la travessia de Es Rellar de Son Marc. Quantes vegades haurem manifestat les ganes de fer-la. Avui tocarà, idó ! Primer aprofitem un tirany ben empedrat que enllaça un olivar amb un altre fins esvair-se enmig d’un roquissar a la dreta de Sa Rota den Petero. A partir d’ara just ens queda progressar a la mala, anant amunt i avall, a un costat i l’altra, cercant la millor forma de seguir la carena. Un grup de cabres es veu sorprès per la nostra presència en llocs inversemblants.  A la nostra esquena la Vall den Marc sembla un gegantí tauler d’escacs amb les separacions d’horts, rotes i finques.

La Cova-Tub damunt Clot de Déu

 La cresta es feresta i plena de encletxes traïdores i ganivets de pedra. La roba, les mans i tota zona exposada pateixen les conseqüències. Alguns abandonats colls de tords son la única evidencia de presencia humana quan ens atraquen a un punt que identifiquem com Es Més Alt del Pi.

Collada Previa al Clot de Deu, als
 peus carena Rellar de Son Marc

Baixant cap Clot de Déu

A l’esquerra s’albira una alzina de grans dimensions aïllada enmig d’un comellar que sembla més practicable i cap allà que ens dirigim. Una mica de senderoi que sembla venir de Es Racó Fred ens mena cap a un coll de tords a veïnat des Coll dels Moixerrins, un topònim certament curiós. Ara tenim ocasió de veure un gegantí sentinella a la esquerra mirant al Tomir amb un collet cap el que ens dirigim. Arribats al mateix en Pau localitza una cova que amb forma de tub comunica les dues vessants. En tant alguns immortalitzen el lloc, altres albiren una paret a traves del següent coll. La direcció es bona per anar a Es Clot de Déu i ens decidim a deixar de banda la carena per anar a cercar aquesta construcció. Arribats a la mateixa observem a l’esquerra l’alzinar de Els Travessos i una línea de fites que travessen la paret en direcció cap a un collada a la dreta en la direcció de Es Coll de les Questions (una altre topònim eixerit, he dit!). Girem cap a la esquerra i comencem a descendir cap a ses rotes que composen Es Clot de Déu, encara que algun mapes (IDEIB, per exemple) les denomina com Les Pedrisses. Aquest que escriu feia estona que no tenia ocasió de gaudir d’un espectacle semblant. Amb les parets del Tomir a l’ombra i la estreta canal del Pas del Diable clarament visible com a paisatge de fons, anem descendint enllaçant margets envaïts per carritxeres que amaguen les soques de oliveres, algun garrover i quatre aladerns joves mals contats en direcció cap a una petita construcció que ja fa estona ha perdut el capell. Es tracta d’un circ tancat a la dreta per les punxegudes puntes de la Penya del Corb, darrere les que trobaríem els camps de conreu de Muntanya.

Final Rellar Son Marc sobre Les Trevesses

Un petit torrentet encaixat que creua en diagonal la part més plana es el darrer obstacle abans d’arribar a les cases. Aquestes estan rodejades per mates velles i càrritx jove. El mur que mirava a la sortida del sol ha caigut i les separacions ens indiquen la existència d’algunes cambres de us no gaire clar. Una finestreta que mira a ponent encara conserva el porticó i avui roman oberta de pinta en ample per deixar entrar l’aire i la claror. Es destrien instal·lacions pels animals i els homes i les diferents etapes constructives en la qualitat i la forma d’emprar els materials. Una ma generosa ha arraconat algunes teules, per lliurar-les de les escomeses de les cabres i preservar-les. A pocs metres hi ha un rotllo de sitja que escollim com a lloc arrecerat per gaudir del primer àpat raconer del any. Formatge, embotits assortits, pa pagès i una bona selecció de dolços combinen amb l’entorn i l’ambient. Un luxe, de debò.

Cases Clot de Déu

En tornar a caminar anem cap a una collada amb un gran pi en direcció SE. Unes figueres i alguns garrovers indiquen que segurament formaven part de la horta de les cases. Al collet localitzem unes fites que ens envien per avall tot seguint indicis d’un camí mig esvaït. Just al inici, a ma dreta hi ha una escletxeta que dona pas a un replà sota l’ombra d’una alzines. Un gruixat cable enganxat amb una cadena de vaixell a la roca inicia el seu camí per damunt la vall sobre el torrent de Muntanya fins arribar al altra costat. Al seu costat, una instal·lació més senzilla i més antiga, feta de filferro rovellat ens indica que l’activitat que va donar origen a aquest enginy ja ve d’antic. La fixació de la cadena a la roca es fa mitjançant una biga d’acer i un conjunt de perns enormes i d’aparença clarament moderna. No acabem d’endevinar per que s’emprava aquest aparell, per lo que agrairem als lector qualsevol indicació o pista amb sentit. Gracies a la avançada.

Corriola sobre Torrent Muntanya

Encara impressionats per la magnitud de les maromes metàl·liques, una raconera endevina un tiranyet mig esvaït que parteix del coll i va en direcció SW com anant a les cases de Muntanya. El seguim i cada vegada torna més evident, passant al costat d’un garrover de bona mida. Algunes restes d’alfàbies es veuen aquí i allà. Anem enllaçant collets fins arribar a un a on es destrien al fons unes paret travesseres, que podrien formar part de S’Hort Nou. A la esquerra apareix insospitadament un camí en descens de més de dos metres d’ample. Bona descoberta !  Els marges de sosteniment son clars indicadors de la importància d’aquesta via. L’anem seguint fins arribar a una zona més planera en la que fem una travessia en horitzontal per arribar a una zona d’alzines a on una enorme sitja ens rebrà. D’aquí surt un clar camí de carboners que va baixant enllaçant un ranxo amb un altre fins arribar a la llera del Torrent de Muntanya, a veïnat d’un portell que permet sortir del mateix per anar a cercar el camí de L’Alzinar gran que constitueix un dels més destacats exemples d’aquest tipus de bosc de Mallorca. Nosaltres decidim baixar una miqueta per dins el Torrent fins arribar a un punt a on es necessari la utilització de mitjans del que no disposem, moment en el que agafem el camí en descens cap a les cases de Son Melcion. Unes clares indicacions que prohibeixen el pas al senderistes, es menen fins a la llera del Torrent i entre gorgs, bots i formes esculpides per l’aigua anem superant obstacles i barreres fins arribar al punt d’inici.

Cami de Baixada cap a Torrent de Muntanya

L’horabaixa cobreix de llum taronja els pics de Gironella i la vall de Son Marc en la retirada. Les imatges del que hem vist al Clot de Déu estiren molt bons records. Segur que lo que hem vist es una primera mostra, el preludi de més coses; Sa Cova Mala, el Talaiot damunt Es Rellar den Marc, ... i altres descobertes que ni sospitem. Hi tornarem. I ben acompanyats !

Puig de Gironella

Sitja sobre Camí des Garrover

Corriola sobre Torrent de Muntanya

Cadenes, calabrots, bigues... tot se val !

Enllaçant amb el Torrent de Muntanya