Partirem així de la Soula en direcció al Lac de Caillauas. La sensació de fresca i fins i tot de fred era acusada amb el fort vent. Teniem per davant més de 1000 metres de desnivell fins el Col de Gourgs Blancs.
Partida del refugi de La Soula.
Deixant enrera La Soula.
Pujant al Lac de Caillauas.
Lac de Caillauas.
La idea inicial era pujar per la Brechê Belloc i fer la cresta dels Bellocs a Spijeoules i Gourdon, però les ràfegues de vent ho desaconsellaven. Així i tot no perdiem l'esperança de fer algún cim aquest dia.
Passats els Lac des Isclots i el Lac du Millau descartàrem definitivament els Belloc i decidirem pujar directament cap el Col de Gourgs Blancs. Semblava que els niguls es feien més espaiats i començàrem a veure el sol per primera vegada en dos dies. Això si es mantenia al fort vent.
Petites encletxes de sol entre els niguls.
El Lac de Caillauas quedava abaix.
Amb el Gourdon a la vista.
Camí del Col de Gourgs Blancs.
Després d'atravessar uns quants nevers residuals, a la cara nord de l'impresionant Gourgs Blancs, amb el seu glaciar moridbund i pràcticament extinguit. arribarem al Coll amb unes vistes fantàstiques només un poc enterbolides pels niguls baixos que tapaven alguns cims.
Aquí divisió entre els que estaven amb "mono" de fer cim (Pmmp, Guapeton) i la resta que ja decideix iniciar el descens cap el Refugi de Portillón. Des del Cim del Pic Gourdon ferem "ruta raconera" per enllaçar amb la pujada fins el Pic Spijeoules donada la perillositat de la cresta amb el fort vent.
En arribar al cim de l'Spijeoules ja es vislumbrava el "marró" per darerra el Gourgs Blancs. Davallada a tota metxa cap el Lac du Port d'Ôo però ens va agafar de ple el ruixat d'aigua neu i fort vent.
Nevers residuals.
Col de Gourgs Blancs.
Pujant al Gourdon.
Cim del Gourdon. (3034m.)
Cim del Spijeoules. (3065m.)
Ja xops com a polls continuarem fent el chemin des miners amb uns quants passos molt interessants que ens permeteren enganxar amb la pujada normal al refugi de Portillón on ens reunirem amb els altres companys que tampoc s'havien salvat de la xopada,
De baixada ens va agafar l'aiguaneu i la ventisca.
Pas al Chemin des Miners, baix una intensa pluja.
Arribant al Refugi de Portillón.
Refugi de Portillón.
2 comentarios:
Hola.
Está claro que padecéis de una querencia por la lluvia muy acusada, quizás la echáis de menos en sa roqueta. También se ve que la sobrefrecuentación veraniega de los refugios la dejásteis atrás, que bien estar en los refugios sin agobios. Por lo menos dísteis una buena vuelta por algunos de los lugares más emblemáticos de Pirineos.
Un saludo.
No se la media de días que llueve en Pirineos pero evidentemente és mucho mayor que en Mallorca. Lo que si puedo decirte es que habré hecho una veintena de viajes desde 2003 y en más de la mitad he tenido al menos uno o dos días de lluvia.
En esta ocasión a pesar de la meteo no nos podemos quejar porque al menos hicimos buenas actividades, eso si a mi personalmente me faltó poder hacer algo más "cañero" técnicamente pero fue imposible dadas las circunstancias.
Lo de los refugios fue una gozada, es la parte buena de ir fuera de la temporada alta veraniega. Siempre he disfrutado estando en un refugio en tranquilidad con poca gente, lejos de las aglomeraciones. En La Soula estuvimos solos (en la foto sale el guarda). En Portillón solo había tres rusos y un francés solitario con su cámara de fotos. En Estós había un grupo de vascos (sois una plaga :-P) y una chica que iba sola.
Saludos.
Publicar un comentario