 |
| Creu de partió Femenia-Mortitx |
Caminada
ràpida darrera les Cases de Mortitx per arribar a la Tanca des Pou
i acomiadar-nos dels que van a la Roca Llisa, un dels recorreguts
bellament clàssics de Tramuntana. Un petit grup te avui feines de descoberta i
avançada, de curolles i desitjos. De brusques, per que ens hem d’enganar!
Descendim
cap al camí que separa Es Sementer Pla de la Vinya Gran, amb el Racó
de Femenia, entrevist amb dificultat. La pista supera la llera del Torrent
de S’Hort des Moli i, damunt de Es Sementer de Baix, visitem les
runes d’uns sòlids paredats d’antigor desconeguda. Poc abans del pontet que
supera l’embassament inferior del Torrent de Ses Comes, agafem la pista
a la esquerra que ens mena fins a Es Pantanet o S’Estany den Quelota.
Berenada distesa a cobro del vent, avui gran i molest protagonista de la
jornada i no hem fet més que començar.
 |
| Detall creu partió |
La primera
curolla es intentar localitzar la creu de partió entre Femenia Vell i Mortitx.
Temps enrere, es localitzà casualment una creu al costat dret del Torrent de
Ses Comes. La precisa col·laboració de www.toponimiamallorca.net va determinar que, molt probablement, en el punxegut pic sense nom situat al darrera es
podria situar la següent marca que delimita els límits d’ambdues finques. Sortim
de la petita llacuna formada en la pedrera emprada en la erecció de la presa,
avui plena de joncs, per dirigir-nos en diagonal dreta cap a un conjunt de
pins. Darrera dels pins hi ha una collada que dona entrada a un replà des de el
que es veuen clarament les puntes del putxet. Un pi solitari ens marca la
direcció en diagonal esquerra cercant el collet per intentar pujar pel darrera
al cap cucurull. El ample coll ens permet tornar a veure la Vinya Gran i
el immens Tomir, company inseparable de la jornada d’avui. Girem a la
dreta i veiem una zona de roca grisament llisa que ens separa del cim. En
atraquem per intentar superar-la per la esquerra.
 |
| Es Pantanet i Puig Gironella |
H....a
p..a ! No ens ho podem creure ! Esta allà ! Marcada en la roca llisa, a mig
metre de la part superior, sota dues pedres grosses (desprès determinarem que
eren una antiga fita). Hem gaudit de l’immensa sort de venir en la direcció
adequada per que la poca llum que tenim destaqui el relleu a bastament. Ens
atraquem emocionats mentre els dits surten dels guants per tocar-la, tot
acaronant el relleu. No fa més de quinze centímetres i la seva forma de creu
grega esta cisellada en la vella pedra. Ja ha agafat la patina dels dies que
passen sense descans. Gràcies Miquel Angel ! Ara toca anar fins al cap
cucurull per veure si hi ha una altra marca. En Pau fa el mostel i s’enfila amb
elegància. Res hi trobem. La vista sobre el embassament i les dues badies es
inabastable mentre observem amb certa preocupació com el Puig de Gironella
esta amagat sota núvols de color amenaçant.
 |
| Paw des de Puig del Oblit |
Amb el primer
objectiu al sarró, ara anirem per el segon, més senzill, tornant a ubicar la
creu situada a veïnat del Torrent. Tornem fins a la creu per dir-li fins aviat
i girem a la dreta per dirigir-nos cap a un comellar que s’obre amplament. Un
terreny en suau descens amb alguns ullastres de bona mida que ens porta cap el Comellar
del Pins de Ses Comes. Un gran pi situat al peu del comellar a la dreta es
la nostra següent fita a la que arribem aviat. Sortint en direcció cap el Coll
Ciuró, a un centenar escàs de metres girem de nou a la dreta per
enfilar-nos a un collet des de el que veurem la llera del Torrent i l’altre
costat. En la part dreta, damunt una pedra llisa, enmig d’un infern càrstic hi
ha l’altra creu.
 |
| Pau assegut devora segona creu |
 |
| Segona creu, tal volta més moderna? |
Aquesta es fàcilment distingible per el cercle de pintura que la
enredolta. Te un aspecte més modern i encara es veuen els punts blancs que
deixà l’eina emprada en la seva creació.
La línea que uniria les dues creus creuria pel ben mig del cim que tenim
al darrera. Baixem cap al punt del Torrent que es el únic pas al altre costat.
A banda i banda del mateix s’albiren parets no transitables que s’obren a gorgs
buits. Arribats al torrent un boci de filferro enganxat a un petit pont de
pedra certifica la idoneïtat del punt. Guanyem metres i ara en dirigirem cap a
la part superior d’un comellar que ens ha cridat l’atenció des de l’atalaia de
la creu gravada en pedra. Es veia una balma al darrera de lo que semblaven
ullastres molt desenvolupats. El terreny es exigent i anem atracant-nos per la
part superior esquerra del comellar fins arribar-hi. Els arbres emmascaren una
enorme plataforma construïda al davant de la balma. Es tracta de la Balma de
Ses Comes (1). El ric substrat permet el creixement de l’estepa blanera (Phlomis itàlica), planta associada a
llocs amb presència de ovelles. Des de
la part més interior es destria clarament el Coll de S’Era que separa Mortitx
de Pedruixella i vora el qual es situa es Coval de S’Era
estranyament semblant a aquesta en la que ens trobem.
 |
| Balma de Ses Comes, vista frontal |
 |
| Balma de Ses Comes, amb Coll de L'Era al fons |
 |
| Part superior paret partió |
 |
| Pas de Ses Moles a la dreta |
 |
| Part superior Pas de Ses Moles |
 |
| Sortida Pas de Ses Moles |
 |
| Coll Ciuró, Puig de Ses Moles i Ses Comes |
 |
| L'Urdial i Es Clots |
A la
dreta mirant cap a la vall del Coval surt una miqueta de camí (poc més que
quatre gran pedres col·locades una al costat de l’altre) que ens fa desembocar
en un desert carritxer. Els cingles inferiors del Puig de Ses Moles
s’eleven a la dreta, mentre una paret s’enfila fins mori als peus de la
cinglera. El objectiu es localitzar el
anomenat com Pas de Ses Moles del que no hem trobat més documentació. Es
un topònim que als mapes surt ubicat a la esquerra de la paret. Arribem a un portalet
esbucat a la paret, seguim cap a el primer pi que trobem i des de aquest punt
agafem en diagonal esquerra cap a un punt a on moren els cingles i s’obre una
zona de verd al costat d’unes pedres grosses. Avancem amb dificultat mentre uns
altres companys han anat fins el final de la paret i enfilant-se perillosament per
damunt ressegueixen el replà superior. És difícil avançar, ja que el càrritx
s’ha aliat amb l’argelaga i els coixinets de monja. Arribats al cirquet a peu
de cingle a l’esquerra queda clar el pas. Es tracta d’un comellar ocult a la
vista des de a baix i que transita amb forta pendent per un terreny amarat de
herbes i pedres. Al costat esquerra hi ha un ninot, darrera el qual hi trobem
l’únic espai arrecerat de la curta pujada. A mida que ens elevem la canal
s’estreny fins que a la part final ens toca aprofitar unes pedres encaixades
per donar la darrera empenta. Dues fites testimoniaran aquest dia. A la dreta
hi ha un petit bosquet de pins i, més amunt, un conjunts de coníferes més gros
i esponerós que mira a Lavanor. Tercer objectiu al sarró.
Decidim
fer una diagonal esquerra en demanda de la part baixa del Puig de Ses Moles.
Els espadats de Llevant del Puig Caragoler de Femenia es converteixen en
tema de conversació intentant determinar quina canal, encletxa o díedre poden
oferir possibilitats. El vent ens fueteja amb intensitat desconeguda al Coll
Ciuró i, feines fetes, decidim retornar per pista fins a la Font den Quelota.
Dinar amb molt de fred i plans de estiu. Retornem pel magnífic camí que baixa cap a L’Urdial i Es Clots.
A aquest indret estan preparant el terreny per plantar i conrar vinya. No veiem
senyals que pensin deixar pas als caminants. Quedarem al aguait. Caminada intensa
per fugir del vent lladre de forces i energia pel Clot de Femenia i Es
Bosquet de Mortitx.
 |
| Cami Femenia - Mortitx |
Hem
retrobat els companys del mati al Grease
Bar. Han tingut un dia entretingut. La mar estava ben arrissada pel fort
vent i han topat amb uns petits despreniments que li han donat un olor
especial. En Trepador confirma el regust a pólvora cremada que queda quan un
pedrolot precipitat s’esmicola. Una olor
que s’aferra a la gargamella i l’estomac. Els debutants han tingut bon paper, fent
quedar be al seu avalador. La conversa va i ve i es noten els primer efectes de
les mossegades del fred ventós que una beguda calenta no aconsegueix aturar. No
ha estat dolenta la jornada. La preparació, el esforç i, tot s’ha de dir, la
sort ens han premiat. Llàstima de vent fred, banyat de la Mediterrània. Els
ossos cansats grinyolen i tremolen. Maleït DNI. La lletra de un vell pasdoble
del mestre Carmelo Larrea s’obre pas amb
dificultat en les neurones mig rovellades
 |
| Arribant a L'Urdial |
Están clavadas dos cruces
en el monte del olvido
por dos amores que han muerto
que son el tuyo y el mío ...
Dues
creus. Una muntanya. No hi ha altra. El senzill cim queda batiat com a Puig
del Oblit. Estava escrit.
I és
que Mortitx dona per molt !
((1) “Cerámicas prehistóricas
y bancal ciclópeo determinan este abrigo de interés cultural, inmemorialmente
utilizado por pastores y rebaños. Un chamizo protegió, en toda la amplitud de
la embocadura, este antro de dos docenas de metros de anchura por una de fondo
y alzada de cinco o seis.”
Corpus Cavernario
Mayoricense, J.A. Encinas (p.436)
