domingo, 25 de enero de 2015

Puig de Massanella - Volta completa a la Serra des Teixos

MASSANELLA – PUIG DE SES BASSETES – SA TRONA
Hi havia neu i voliem trepitjar neu.
INICI: Embotelladora Font Major > Coll des Telègraf > Coll des Prat > Coll de ses Bassetes > Puig de Massanella > Coll de ses Bassetes > Puig de ses Bassetes > Forta baixada al Comellar des Prat (només el creuem) > Forta pujada al Coll de sa Trona > Pas nou > Canal Emaya > Coll d’en Castellot > forta baixada a l’Embotelladora Font Major.

9 hores.
10,300 km.
Neu a partir de 1.100 metres.
Ruta circular i variada.

Varem descubrir un pas molt interessant i espectacular, que ningú coneixia, en el tram que va des del coll de sa Trona, en direcció a la canal d’Emaya.




















domingo, 18 de enero de 2015

Techo de Sa Fosca - terreno vertical total

Un puñado de raconers, hemos estado este sábado en este lugar, auténtico “racó de tramuntana”.  Hemos repetido la misma ruta que el 19 de mayo del 2012. Vertical total.

Por la noche, poco antes de dormirme, al cerrar los ojos sólo veía la imagen de una estrecha repisa rocosa bajo mis pies y el abismo a continuación. Y de nuevo me asaltan dudas y preguntas de porqué vamos a esos lugares tan arriesgados.

Vuelvo a pegar un fragmento de un artículo que intenta explicar porqué algunos individuos hacemos estas actividades de riesgo en la montaña:


Si alguien no quiere leer todo el artículo, aquí dejo los párrafos donde se centra la respuesta:
Porque al fin y al cabo en la naturaleza de todos nosotros, alpinistas o no, hay una fuerza motivadora por superar dificultades porque sí, porque están ahí. Y porque nos refuerza como personas cuando conseguimos resolver los problemas de la vida y también porque en el proceso aprendemos y crecemos. Y después del sufrimiento, si es que lo hay, te sobreviene un inmenso placer. Un sentimiento de comunión y comunicación con los elementos como decía el esquiador Patrick Vallençant.
Pero, ¿hasta qué punto vale la pena esta afición? ¿Qué compensaciones ofrece arriesgar en ocasiones la vida? La respuesta es que no hay respuesta. Cada hombre y cada mujer que realizan este tipo de actividades tienen sus propias motivaciones. Fuertes convicciones internas sin las cuales no concibe su modo de vivir.












domingo, 11 de enero de 2015

Es Penyal Xapat


Tramuntana Central: Del Penyal des Migdia al Massanella
Coma de Son Torrella en direcció cap al Portell de Sa Costa. Al davant de ses cases dels caçadors sortim cap a la carena de la Serra de Son Torrella. Errada monumental de la que ens adonem quan som al ben damunt. Retornem amb dificultat per la cresta lo que hem fet sense adonar-nos per la vall. Una parella de voltors en segueix la pista i dona ombra amb les seves ales. La referència bona es la paret de partió que puja cap a la serra. Ja veiem el Penyal Xapat presidint la Vall de Sóller. Descens ràpid i agressiu que s’ha de alentir en atracar-nos al penyalot. El terreny esta complicat i molt desfet. Pujada al bessó de la dreta per la canal evident. Del Puig Major al Teix es destria tota Tramuntana Central. Sensacional. Damunt Montcaire la línea de la mar sembla diferent. Una mirada més centrada i... sorpresa ! No hi ha dubte ! De forma clara es perfilen unes muntanyes. La costa catalana al abast dels ulls. Beneït anticicló i calmes de gener ! No poden ser més que les serralades costeres de Barcelona o be el macis del Montseny. Qui deia que no es veu Mallorca des de el continent ? Ja podeu mirar la imatge.
Penyal Xapat, el senyor de la Vall
Es Xap
Pas de Sa Tanca dels Bous
Per tornar decidim anar per la dreta en direcció cap a un collet no massa evident obviant la habitual. Costa una mica però, al darrera, hi localitzem una zona més o manca plana i, sota unes heures de soca monstruosa, una mica de paret enmig de un estol de peònies. Es tracta del Pas de Sa Tanca dels Bous, com més tard sabrem de boca de un dels propietaris. Baixada vertiginosa en tendència a la dreta, en tant Es Penyal Xapat esdevé ullal gegantí perfilat sobre el blau cel, per arribar finalment al Bosc de Monnàber. Bonic topònim compost de mont ‘muntanya’ i de l'àrab náwar ‘flors’, ja esmentat al llibre del Repartiment de Mallorca (segle XIII) com a Mutnabar

Arribats a la pista descendim fins localitzar un racó en el que gaudim de l’aigua gustosa de Sa Font de S’Obi a l’ombra d’un forn de calç de parets ciclopies. Hi ha temps per gaudir de la celebració de la segona joventut de Es Senyor de Sa Torre ben acompanyat de dolç, cafè i hidromel.

Es Penyal Xapat esdevingut Ullal
Font de S'Obi
Cames discretes per passar a veïnat de ses cases de Sa Cabana amb visita a Sa Font de Sa Cabana des Capellà i de Sa Roca abans d’agafar el sensacional Camí de Sa Dumanega. Amb la referència del torrent del mateix nom segueix fins unir-se amb el Torrent des Julians per la esquerra i amb Es Torrent des Racó per la dreta. Els cítrics ens regalen aromes, colors i tasts estranys en aquesta temporada inversemblantment  primaveral, amb el regal últim de les aigües de la Font de L’Avellaner, que tenen fama de ser les més fines d’una contrada, Fornalutx, amb 77 fonts i ullals de tota casta, mida i origen.
Tres jovenets !

Camí de Sa Dumenega
A la tornada, la llum de la posta de sol, punteja de rosa els cims del Tomir i el Puig Roig. Unes imatges robades per guardar com un tresoret d’aquest dia de goig per la vista, cansament per les cames, rapinyades als braços i alegria de cor. Ja ens pot envestir ara la fosca.


Per molts d’anys, Senyor !

Tramuntana a la hora taronja

Mallorca feta carn i plomes; El Voltor, senyor de Tramuntana


domingo, 4 de enero de 2015

Ferratilla

Hace tiempo que hablabamos de esto con JB


Este es el  paso pseudoartificial cercano a la zona de escalada de la coma Gran en la comuna de Buñola. Se podria hacer " a pelo ". Hay una cuerda y unas grapas metalicas para la facil trepada de 6 metros.

3 minutos de reloj mas adelante hay otro paso ( mas antiguo , marcas rojas desgastadas por el tiempo)  mas facil y sin ningún complemento metalico.

viernes, 2 de enero de 2015

Fauna mallorquina: El Raconer Común.


¡Feliz año nuevo!
¿Qué mejor manera de empezarlo que disfrutando con las excelentes imágenes y espectacular montaje que nos ofrece Correcamins para ilustrar este documental de Paw Rodríguez de la Fuente sobre una de las especies más amenazadas de la Serra de Tramuntana: el Raconer Común (Racconerus Tramuntanensis).

La sensación que nos ha quedado a nosotros al ver el video acabado, es de ser unos privilegiados, tanto por el hábitat, como por la compañía. Esperamos que lo disfrutéis tanto como nosotros.

miércoles, 31 de diciembre de 2014

Pas de Ses Moles

Creu de partió Femenia-Mortitx
Caminada ràpida darrera les Cases de Mortitx per arribar a la Tanca des Pou i acomiadar-nos dels que van a la Roca Llisa, un dels recorreguts bellament clàssics de Tramuntana. Un petit grup te avui feines de descoberta i avançada, de curolles i desitjos. De brusques, per que ens hem d’enganar!
Descendim cap al camí que separa Es Sementer Pla de la Vinya Gran, amb el Racó de Femenia, entrevist amb dificultat. La pista supera la llera del Torrent de S’Hort des Moli i, damunt de Es Sementer de Baix, visitem les runes d’uns sòlids paredats d’antigor desconeguda. Poc abans del pontet que supera l’embassament inferior del Torrent de Ses Comes, agafem la pista a la esquerra que ens mena fins a Es Pantanet o S’Estany den Quelota. Berenada distesa a cobro del vent, avui gran i molest protagonista de la jornada i no hem fet més que començar.

Detall creu partió
La primera curolla es intentar localitzar la creu de partió entre Femenia Vell i Mortitx. Temps enrere, es localitzà casualment una creu al costat dret del Torrent de Ses Comes. La precisa col·laboració de www.toponimiamallorca.net va determinar que, molt probablement, en el punxegut pic sense nom situat al darrera es podria situar la següent marca que delimita els límits d’ambdues finques. Sortim de la petita llacuna formada en la pedrera emprada en la erecció de la presa, avui plena de joncs, per dirigir-nos en diagonal dreta cap a un conjunt de pins. Darrera dels pins hi ha una collada que dona entrada a un replà des de el que es veuen clarament les puntes del putxet. Un pi solitari ens marca la direcció en diagonal esquerra cercant el collet per intentar pujar pel darrera al cap cucurull. El ample coll ens permet tornar a veure la Vinya Gran i el immens Tomir, company inseparable de la jornada d’avui. Girem a la dreta i veiem una zona de roca grisament llisa que ens separa del cim. En atraquem per intentar superar-la per la esquerra.
Es Pantanet i Puig Gironella

H....a p..a ! No ens ho podem creure ! Esta allà ! Marcada en la roca llisa, a mig metre de la part superior, sota dues pedres grosses (desprès determinarem que eren una antiga fita). Hem gaudit de l’immensa sort de venir en la direcció adequada per que la poca llum que tenim destaqui el relleu a bastament. Ens atraquem emocionats mentre els dits surten dels guants per tocar-la, tot acaronant el relleu. No fa més de quinze centímetres i la seva forma de creu grega esta cisellada en la vella pedra. Ja ha agafat la patina dels dies que passen sense descans. Gràcies Miquel Angel ! Ara toca anar fins al cap cucurull per veure si hi ha una altra marca. En Pau fa el mostel i s’enfila amb elegància. Res hi trobem. La vista sobre el embassament i les dues badies es inabastable mentre observem amb certa preocupació com el Puig de Gironella esta amagat sota núvols de color amenaçant.
Paw des de Puig del Oblit

Amb el primer objectiu al sarró, ara anirem per el segon, més senzill, tornant a ubicar la creu situada a veïnat del Torrent. Tornem fins a la creu per dir-li fins aviat i girem a la dreta per dirigir-nos cap a un comellar que s’obre amplament. Un terreny en suau descens amb alguns ullastres de bona mida que ens porta cap el Comellar del Pins de Ses Comes. Un gran pi situat al peu del comellar a la dreta es la nostra següent fita a la que arribem aviat. Sortint en direcció cap el Coll Ciuró, a un centenar escàs de metres girem de nou a la dreta per enfilar-nos a un collet des de el que veurem la llera del Torrent i l’altre costat. En la part dreta, damunt una pedra llisa, enmig d’un infern càrstic hi ha l’altra creu. 
Pau assegut devora segona creu
Segona creu, tal volta més moderna?
Aquesta es fàcilment distingible per el cercle de pintura que la enredolta. Te un aspecte més modern i encara es veuen els punts blancs que deixà l’eina emprada en la seva creació.  La línea que uniria les dues creus creuria pel ben mig del cim que tenim al darrera. Baixem cap al punt del Torrent que es el únic pas al altre costat. A banda i banda del mateix s’albiren parets no transitables que s’obren a gorgs buits. Arribats al torrent un boci de filferro enganxat a un petit pont de pedra certifica la idoneïtat del punt. Guanyem metres i ara en dirigirem cap a la part superior d’un comellar que ens ha cridat l’atenció des de l’atalaia de la creu gravada en pedra. Es veia una balma al darrera de lo que semblaven ullastres molt desenvolupats. El terreny es exigent i anem atracant-nos per la part superior esquerra del comellar fins arribar-hi. Els arbres emmascaren una enorme plataforma construïda al davant de la balma. Es tracta de la Balma de Ses Comes (1). El ric substrat permet el creixement de l’estepa blanera (Phlomis itàlica), planta associada a llocs amb presència de ovelles.  Des de la part més interior es destria clarament el Coll de S’Era que separa Mortitx de Pedruixella i vora el qual es situa es Coval de S’Era estranyament semblant a aquesta en la que ens trobem.
Balma de Ses Comes, vista frontal
Balma de Ses Comes, amb Coll de L'Era al fons

Part superior paret partió


Pas de Ses Moles a la dreta

Part superior Pas de Ses Moles

Sortida Pas de Ses Moles


Coll Ciuró, Puig de Ses Moles i Ses Comes
L'Urdial i Es Clots
A la dreta mirant cap a la vall del Coval surt una miqueta de camí (poc més que quatre gran pedres col·locades una al costat de l’altre) que ens fa desembocar en un desert carritxer. Els cingles inferiors del Puig de Ses Moles s’eleven a la dreta, mentre una paret s’enfila fins mori als peus de la cinglera.  El objectiu es localitzar el anomenat com Pas de Ses Moles del que no hem trobat més documentació. Es un topònim que als mapes surt ubicat a la esquerra de la paret. Arribem a un portalet esbucat a la paret, seguim cap a el primer pi que trobem i des de aquest punt agafem en diagonal esquerra cap a un punt a on moren els cingles i s’obre una zona de verd al costat d’unes pedres grosses. Avancem amb dificultat mentre uns altres companys han anat fins el final de la paret i enfilant-se perillosament per damunt ressegueixen el replà superior. És difícil avançar, ja que el càrritx s’ha aliat amb l’argelaga i els coixinets de monja. Arribats al cirquet a peu de cingle a l’esquerra queda clar el pas. Es tracta d’un comellar ocult a la vista des de a baix i que transita amb forta pendent per un terreny amarat de herbes i pedres. Al costat esquerra hi ha un ninot, darrera el qual hi trobem l’únic espai arrecerat de la curta pujada. A mida que ens elevem la canal s’estreny fins que a la part final ens toca aprofitar unes pedres encaixades per donar la darrera empenta. Dues fites testimoniaran aquest dia. A la dreta hi ha un petit bosquet de pins i, més amunt, un conjunts de coníferes més gros i esponerós que mira a Lavanor. Tercer objectiu al sarró.
Decidim fer una diagonal esquerra en demanda de la part baixa del Puig de Ses Moles. Els espadats de Llevant del Puig Caragoler de Femenia es converteixen en tema de conversació intentant determinar quina canal, encletxa o díedre poden oferir possibilitats. El vent ens fueteja amb intensitat desconeguda al Coll Ciuró i, feines fetes, decidim retornar per pista fins a la Font den Quelota. Dinar amb molt de fred i plans de estiu. Retornem pel magnífic  camí que baixa cap a L’Urdial i Es Clots. A aquest indret estan preparant el terreny per plantar i conrar vinya. No veiem senyals que pensin deixar pas als caminants. Quedarem al aguait. Caminada intensa per fugir del vent lladre de forces i energia pel Clot de Femenia i Es Bosquet de Mortitx.
Cami Femenia - Mortitx

Hem retrobat els companys del mati al Grease Bar. Han tingut un dia entretingut. La mar estava ben arrissada pel fort vent i han topat amb uns petits despreniments que li han donat un olor especial. En Trepador confirma el regust a pólvora cremada que queda quan un pedrolot precipitat s’esmicola.  Una olor que s’aferra a la gargamella i l’estomac. Els debutants han tingut bon paper, fent quedar be al seu avalador. La conversa va i ve i es noten els primer efectes de les mossegades del fred ventós que una beguda calenta no aconsegueix aturar. No ha estat dolenta la jornada. La preparació, el esforç i, tot s’ha de dir, la sort ens han premiat. Llàstima de vent fred, banyat de la Mediterrània. Els ossos cansats grinyolen i tremolen. Maleït DNI. La lletra de un vell pasdoble del mestre Carmelo Larrea s’obre pas amb dificultat en les neurones mig rovellades
Arribant a L'Urdial

Están clavadas dos cruces
en el monte del olvido
por dos amores que han muerto
que son el tuyo y el mío ...

Dues creus. Una muntanya. No hi ha altra. El senzill cim queda batiat com a Puig del Oblit. Estava escrit.

I és que Mortitx dona per molt !

((1)   “Cerámicas prehistóricas y bancal ciclópeo determinan este abrigo de interés cultural, inmemorialmente utilizado por pastores y rebaños. Un chamizo protegió, en toda la amplitud de la embocadura, este antro de dos docenas de metros de anchura por una de fondo y alzada de cinco o seis.”

Corpus Cavernario Mayoricense, J.A. Encinas (p.436)

domingo, 28 de diciembre de 2014

Aventuras raconeras

Para pasar mejor estas tardes aburridas de fin de año, os recomiendo que veais el vídeo completo de una ruta que hicimos hace un par de años por Mortitx.

Está cargada de aventuras.
También se nota en falta algunos compañeros que ya no vienen.
Un paisaje salvaje, acompañado de buena música.

(si lo queréis ver en calidad HD, pulsar en "vimeo")


Mortitx - Ruta del Coure from correcamins on Vimeo.





Integral a Sa Coma de Binis

Serra de Na Rius
La plataforma del Funicular ens aplega aquest fred dia de la darreria de la tardor. Botes posades, motxilles carregades i a escalfar les cames pujant amb decisió cap al Coll des Porxo Esbucat. Arribats a la petita construcció Es Sementer dels Coll s’aplana a la dreta mentre els primers esglaons de la Serra de Na Rius ens roben l’escalfor del sol. El camí ens porta al portell metàl·lic amb la indicació de BINI GRAN que deixem talment ho trobem. Seguim la paret del portell a la dreta dirigint-nos cap a unes construccions esbucades amb una era clarament marcada al davant. Des de la mateixa la Coma des Ribell o de l’Infern es distingeix com un xap gegantí en el més alt de Mallorca. Som a Ses Cases Velles dels Colls de les que a la esquerra parteix un camí que descendeix cap a un comellar. El seguirem gracies a un degotis de petites fites que anirem trobant fins esdevenir un traçat empedrat. Es tracta de la part superior del Camí de Sa Barra que connectava el Camí de Binis amb les cases de possessió de Es Bosc, amb aturada als Clots Carbons. A estones mig amagat però sempre present el recorregut ens permet la primera ullada sobre els Clots Carbons. Amb els Castellots a Llevant, el Morro de Sa Vaca, el llogaret de Sa Calobra i Sa Mola de Tuent ens fiten aquest espai. El camí continua el seu descens i en un moment determinat, poc després de superar un portalet enmig d’una paret amitgera,  sembla que ens mena en sentit contrari per tornar fent voltes i revoltes  cap a l’entrada del primer Clot.
Coma des Ribell i Morro den Pelut desde
Era de Ses Cases des Coll
La vegetació típica dels engolidors que conformen els Clots marca la forma gairebé circular del primer Clot de Baix. En dirigim cap a un collet que ens dona pas al segon, segurament el més ample, tot evitant el centre a on podem trobar alguna desagradable sorpresa en forma de clot o forat. Tornant a seguir el llindar nord del clot anem a un collet situat en diagonal esquerra que ens porta al tercer clot, anomenat Clot de Dalt. Just al costat del collet es veuen les restes d’una gruixuda murada a la qual s’hi ha adossat una barraca de construcció més moderna. Les dimensions del paredat impressionen. Es la primera resta dels antics pobladors de la illa que trobarem avui i no la més impressionant. Si agaféssim cap a la dreta a on es veu un petit conjunt de pins aniríem cap el Pas den Termes i la església de Sant Llorenç. Ara agafem una diagonal esquerra i anirem seguint un conjunt de fites fins arribar a un collet a on es pot intuir una mica de camí. Ara circulem per passadissos formats entre les encletxes del lapiaz. Algunes fites ajuden o no errar de clivella. Un collet es transforma en balconada sobre la Coma de Binis que avui s’oculta sota la boira que entra i surt sense que ens adonem. En iniciar el descens cap a la vall xapada per el Torrent des Gorg dels Diners, decidim anar a cercar les restes d’una naveta. Hem de localitzar un pi aïllat enmig del comellar situat a l’esquerra, el més alt de tots el d’aquest descarnat xaragall. Ens dirigirem al mateix i agafant-ho com a referència en diagonal esquerra i a uns 50 metres més amunt trobarem els restes d’aquest excepcional exemplar. Te una porxada de paret seca i la típica forma de nau col·locada cap per avall. Gran lloses plantades en vertical paral·lelament i farcides de roques més petites creen el espai. El nostre arqueòleg de referència fa menció a l’antiguitat de les restes. Com a mínim 3.000 anys, tirant pel cap baix.  
Cami de Sa Barra i Es Castellots
A la mala tirem cap Sa Coma de Binis. No hi ha camí, just càrritx i argelagues maliciosament disposats per rapinyar-nos de cap a peus. Arribats al bosc de pins de Sa Coma de Binis resseguim la llera del Torrent fins arribar a la part esportiva, moment en el que continuem per la coma en direcció de Ponent en una selva infernal. De mica en mica anem descendint i, fins i tot, podem destriar restes de marges i alguna que altre fita mig oculta. Sa Casa des Moro es presenta de sobta. Es tracta d’una construcció excepcional en la que s’han aprofitat les part més baixes d’un enorme quer per fer-hi parets amb finestres, portell i petites divisions. El seu interior ha donat aixopluc a homes i bísties per centúries en aquestes llunyanes terres. Avui ens protegirà, escalfarà i donarà calor mentre recuperem forces. Una font, poc més que un albelló situat sota una roca un centenar de metres més baix era la font de proveïment d’aigua.
Clot Carbó de Dalt
Ara toca desfer camí fins agafar el camí que puja fins al Pas de N’Argentó. Tornem enrere pel comellar. Ens equivoquem i anem massa alts, cercant el camí. Ens compliquem la vida de debò i roba i pell paguen les conseqüències.  Desprès de lluitar una bona estona trobem les fites que ens situen al peu del camí que puja per l’altre costat en direcció cap a un ninot gegantí clarament distingible. Les fites ens ajuden en aquesta pujada ja que la boira apareix i se’n va de forma fantasmagòrica. El ninot amb un forat a la seva base es la referència clau. Arribats a un collet ja veurem el bocí de camí enfilat i el portell d’entrada a Bini, a judici d’aquest cronista una de les vistes més agradables de Tramuntana. A estones seguint un sender empedrat, a estones intuint el tirany ajudats per fites, anem ascendint amb la balconada de Binis als nostres peus. Un espectacle.  El recorregut ens porta prop de Es Pla den Gumbau. La sortida es espectacular. La paret nord del Morro den Pelut s’ofereix a la vista sota el sol de Ponent. Un no es cansa del espectacle.
Naveta Coma de Binis
Naveta Coma de Binis
Seguint el filferro de la tanca sortirem a un camí després de admirar la solida construcció d’unes casetes a veïnat del Cami dels Cingles. Un canvi sobtat de temps fa que ens atrapi la boira. No es veu a deu passes i anem desfent camí cap a la Font Subauma i S’Alzina Fumadora entre la humitat i el ressonar de les passes en la negror. Per sort al collet des Porxo s’esvaeix del tot i ens permet gaudir de una vista que abasta del Puig Roig fins a Massanella. Una ullada enrere permet examinar amb detall la directíssima al Morro den Pelut, marcada en la seva part inicial per una taca groguenca d’un rotaboc de tardor. Queda com a tasca pendent.
Casa des Moro


Ara just toca desfer camí fins els vehicles i compartir una xocolata desfeta a Battle Neck Bar a on trobem alguns dels habituals trescador de la Serra en aquestes dates.






Interior Casa des Moro


Ninot que marca Pas de N'Argentó

Pas de N'Argento. Portell a la part superior.
Pas de N'Argento des de Portell


Sortida Pla den Gumbau sota Morro den Pelut