Pas de Ses Moles

Creu de partió Femenia-Mortitx

Caminada ràpida darrera les Cases de Mortitx per arribar a la Tanca des Pou i acomiadar-nos dels que van a la Roca Llisa, un dels recorreguts bellament clàssics de Tramuntana. Un petit grup te avui feines de descoberta i avançada, de curolles i desitjos. De brusques, per que ens hem d’enganar!

Descendim cap al camí que separa Es Sementer Pla de la Vinya Gran, amb el Racó de Femenia, entrevist amb dificultat. La pista supera la llera del Torrent de S’Hort des Moli i, damunt de Es Sementer de Baix, visitem les runes d’uns sòlids paredats d’antigor desconeguda. Poc abans del pontet que supera l’embassament inferior del Torrent de Ses Comes, agafem la pista a la esquerra que ens mena fins a Es Pantanet o S’Estany den Quelota. Berenada distesa a cobro del vent, avui gran i molest protagonista de la jornada i no hem fet més que començar.

Detall creu partió

La primera curolla es intentar localitzar la creu de partió entre Femenia Vell i Mortitx. Temps enrere, es localitzà casualment una creu al costat dret del Torrent de Ses Comes. La precisa col·laboració de www.toponimiamallorca.net va determinar que, molt probablement, en el punxegut pic sense nom situat al darrera es podria situar la següent marca que delimita els límits d’ambdues finques. Sortim de la petita llacuna formada en la pedrera emprada en la erecció de la presa, avui plena de joncs, per dirigir-nos en diagonal dreta cap a un conjunt de pins. Darrera dels pins hi ha una collada que dona entrada a un replà des de el que es veuen clarament les puntes del putxet. Un pi solitari ens marca la direcció en diagonal esquerra cercant el collet per intentar pujar pel darrera al cap cucurull. El ample coll ens permet tornar a veure la Vinya Gran i el immens Tomir, company inseparable de la jornada d’avui. Girem a la dreta i veiem una zona de roca grisament llisa que ens separa del cim. En atraquem per intentar superar-la per la esquerra.

Es Pantanet i Puig Gironella

H....a p..a ! No ens ho podem creure ! Esta allà ! Marcada en la roca llisa, a mig metre de la part superior, sota dues pedres grosses (desprès determinarem que eren una antiga fita). Hem gaudit de l’immensa sort de venir en la direcció adequada per que la poca llum que tenim destaqui el relleu a bastament. Ens atraquem emocionats mentre els dits surten dels guants per tocar-la, tot acaronant el relleu. No fa més de quinze centímetres i la seva forma de creu grega esta cisellada en la vella pedra. Ja ha agafat la patina dels dies que passen sense descans. Gràcies Miquel Angel ! Ara toca anar fins al cap cucurull per veure si hi ha una altra marca. En Pau fa el mostel i s’enfila amb elegància. Res hi trobem. La vista sobre el embassament i les dues badies es inabastable mentre observem amb certa preocupació com el Puig de Gironella esta amagat sota núvols de color amenaçant.

Paw des de Puig del Oblit

Amb el primer objectiu al sarró, ara anirem per el segon, més senzill, tornant a ubicar la creu situada a veïnat del Torrent. Tornem fins a la creu per dir-li fins aviat i girem a la dreta per dirigir-nos cap a un comellar que s’obre amplament. Un terreny en suau descens amb alguns ullastres de bona mida que ens porta cap el Comellar del Pins de Ses Comes. Un gran pi situat al peu del comellar a la dreta es la nostra següent fita a la que arribem aviat. Sortint en direcció cap el Coll Ciuró, a un centenar escàs de metres girem de nou a la dreta per enfilar-nos a un collet des de el que veurem la llera del Torrent i l’altre costat. En la part dreta, damunt una pedra llisa, enmig d’un infern càrstic hi ha l’altra creu. 

Pau assegut devora segona creu

Segona creu, tal volta més moderna?

Aquesta es fàcilment distingible per el cercle de pintura que la enredolta. Te un aspecte més modern i encara es veuen els punts blancs que deixà l’eina emprada en la seva creació.  La línea que uniria les dues creus creuria pel ben mig del cim que tenim al darrera. Baixem cap al punt del Torrent que es el únic pas al altre costat. A banda i banda del mateix s’albiren parets no transitables que s’obren a gorgs buits. Arribats al torrent un boci de filferro enganxat a un petit pont de pedra certifica la idoneïtat del punt. Guanyem metres i ara en dirigirem cap a la part superior d’un comellar que ens ha cridat l’atenció des de l’atalaia de la creu gravada en pedra. Es veia una balma al darrera de lo que semblaven ullastres molt desenvolupats. El terreny es exigent i anem atracant-nos per la part superior esquerra del comellar fins arribar-hi. Els arbres emmascaren una enorme plataforma construïda al davant de la balma. Es tracta de la Balma de Ses Comes (1). El ric substrat permet el creixement de l’estepa blanera (Phlomis itàlica), planta associada a llocs amb presència de ovelles.  Des de la part més interior es destria clarament el Coll de S’Era que separa Mortitx de Pedruixella i vora el qual es situa es Coval de S’Era estranyament semblant a aquesta en la que ens trobem.

Balma de Ses Comes, vista frontal

Balma de Ses Comes, amb Coll de L'Era al fons

Part superior paret partió

Pas de Ses Moles a la dreta

Part superior Pas de Ses Moles

Sortida Pas de Ses Moles

Coll Ciuró, Puig de Ses Moles i Ses Comes

L'Urdial i Es Clots

A la dreta mirant cap a la vall del Coval surt una miqueta de camí (poc més que quatre gran pedres col·locades una al costat de l’altre) que ens fa desembocar en un desert carritxer. Els cingles inferiors del Puig de Ses Moles s’eleven a la dreta, mentre una paret s’enfila fins mori als peus de la cinglera.  El objectiu es localitzar el anomenat com Pas de Ses Moles del que no hem trobat més documentació. Es un topònim que als mapes surt ubicat a la esquerra de la paret. Arribem a un portalet esbucat a la paret, seguim cap a el primer pi que trobem i des de aquest punt agafem en diagonal esquerra cap a un punt a on moren els cingles i s’obre una zona de verd al costat d’unes pedres grosses. Avancem amb dificultat mentre uns altres companys han anat fins el final de la paret i enfilant-se perillosament per damunt ressegueixen el replà superior. És difícil avançar, ja que el càrritx s’ha aliat amb l’argelaga i els coixinets de monja. Arribats al cirquet a peu de cingle a l’esquerra queda clar el pas. Es tracta d’un comellar ocult a la vista des de a baix i que transita amb forta pendent per un terreny amarat de herbes i pedres. Al costat esquerra hi ha un ninot, darrera el qual hi trobem l’únic espai arrecerat de la curta pujada. A mida que ens elevem la canal s’estreny fins que a la part final ens toca aprofitar unes pedres encaixades per donar la darrera empenta. Dues fites testimoniaran aquest dia. A la dreta hi ha un petit bosquet de pins i, més amunt, un conjunts de coníferes més gros i esponerós que mira a Lavanor. Tercer objectiu al sarró.

Decidim fer una diagonal esquerra en demanda de la part baixa del Puig de Ses Moles. Els espadats de Llevant del Puig Caragoler de Femenia es converteixen en tema de conversació intentant determinar quina canal, encletxa o díedre poden oferir possibilitats. El vent ens fueteja amb intensitat desconeguda al Coll Ciuró i, feines fetes, decidim retornar per pista fins a la Font den Quelota. Dinar amb molt de fred i plans de estiu. Retornem pel magnífic  camí que baixa cap a L’Urdial i Es Clots. A aquest indret estan preparant el terreny per plantar i conrar vinya. No veiem senyals que pensin deixar pas als caminants. Quedarem al aguait. Caminada intensa per fugir del vent lladre de forces i energia pel Clot de Femenia i Es Bosquet de Mortitx.

Cami Femenia - Mortitx

Hem retrobat els companys del mati al Grease Bar. Han tingut un dia entretingut. La mar estava ben arrissada pel fort vent i han topat amb uns petits despreniments que li han donat un olor especial. En Trepador confirma el regust a pólvora cremada que queda quan un pedrolot precipitat s’esmicola.  Una olor que s’aferra a la gargamella i l’estomac. Els debutants han tingut bon paper, fent quedar be al seu avalador. La conversa va i ve i es noten els primer efectes de les mossegades del fred ventós que una beguda calenta no aconsegueix aturar. No ha estat dolenta la jornada. La preparació, el esforç i, tot s’ha de dir, la sort ens han premiat. Llàstima de vent fred, banyat de la Mediterrània. Els ossos cansats grinyolen i tremolen. Maleït DNI. La lletra de un vell pasdoble del mestre Carmelo Larrea s’obre pas amb dificultat en les neurones mig rovellades

Arribant a L'Urdial

Están clavadas dos cruces
en el monte del olvido
por dos amores que han muerto
que son el tuyo y el mío ...

Dues creus. Una muntanya. No hi ha altra. El senzill cim queda batiat com a Puig del Oblit. Estava escrit.

I és que Mortitx dona per molt !

((1)   “Cerámicas prehistóricas y bancal ciclópeo determinan este abrigo de interés cultural, inmemorialmente utilizado por pastores y rebaños. Un chamizo protegió, en toda la amplitud de la embocadura, este antro de dos docenas de metros de anchura por una de fondo y alzada de cinco o seis.”

Corpus Cavernario Mayoricense, J.A. Encinas (p.436)