lunes, 8 de diciembre de 2014

Comuna de Caimari i Puig Nespler

Des de Puig dels Albellons
Després de donar voltes pels carrer de Caimari a la recerca del raconer perdut, agafem el carrer de Castellet seguint una pista en cimentada que ens aboca al davant les portes metàl·liques de Can Pipa. Un rústic botador a a dreta en permet seguir la caminada que ara esdevé pujada contundent amb filferros a banda i banda. Quan el tancat de la esquerra desapareix, encara remuntem uns minuts en direcció a la Penya de S’ Alqueria abans de tombar a la esquerra i seguir enmig d’un bosc brut i inclinat fins anar a pegar al llac d’un torrent al costat del qual destriem una pista molt malbaratada, molt al darrere les cases. Les meravelles del viatge al Extrem Orient ens acompanyen mentre anem pujant. En algunes ocasions hem de sortir de la ruta donat que els arbres caiguts bloquegen la que seria natural. Aquest antic camí unia els ranxos dels carboners, la principal industria de la contrada. Quan el comellar torna ferest sortim cap a la dreta en demanda de Ses Penyetes de Can Pipa, damunt les qual es situa una zona relativament planera que, enmig de xiprells i argelagues, en condueix fins a la Plana de Son Sastre. El vèrtex geodèsic ens orienta en el esforç final que ens permet arribar al Puig dels Albellons (584 m).

Des de Puig des Barracar/Puig Nespler
Font de Son Canta
Una aturada es permet gaudir de una vista sobre el Raiguer en aquest dia de climatologia incerta. Caimari queda amagat en tant que el poble mare de Selva i Mancor de la Vall s’ofereixen amplament als nostres ulls. En diagonal esquerra s’inicia el Comellar de Son Riera i la carena que culmina en el Puig es coneguda com la Serra de S’Esquena. Reprenem la marxa tot seguint el filferro que separa la Comuna de Caimari del Comellar de S’Olivà fins arribar al Coll dels Albellons. A la esquerra botríem baixar fins el Camí vell de Lluc. Al coll hi ha una paret que travessem per superar l’esperó que tenim al davant per la dreta. A partir d’ara la selva mallorquina es la protagonista absoluta del paisatge. Darrera la protuberància ens trobem amb una canal que segueix la única sortida viable. Al davant apareix un circ amb parets elevades de color vermell que mor als peus del cap cucurull del Puig des Barracar (627 m) altrament conegut com Puig Nespler. Baixem al circ i intentem la sortida en diagonal esquerra per el únic punt factible. Es un infern de càrritx, pins caiguts i un fort desnivell. Cal anar en compte.  Un boc amb banyes que farien als caçadors ben contents s’arranca de les penyes i ens passa pel damunt com una bestia negra i cega seguint el camí previst. Bon auguri. Anem darrera les seves petjades i ben aviat veiem un filferro. Resseguint-lo arriba’m al cap cucurull del cim del Puig des Barracar, el punt més alt de la jornada. La vista sobre la part central de Tramuntana es espectacular. Els foscs núvols es mengen els cims deixant sota una estranya llum els costers i praderies. La Llonganissa, la Bretxa Nova i El Salt de la Bella Dona son alguns dels indrets que capturen la vista. 
Creu i marca de partió
Ara desfem camí seguint el filferro de separació en direcció a Ponent. Es una llarga esquena, rocosa i complicada que obliga a anar a un costat i l’altra cercant el millor pas. El grup principal segueix la carena per la part superior de Ses Penyetes mentre un parell pega al Corral de Son Canta, a on trobem una antiga creu de demarcació que el temps ha igualat amb la grisor de la pedra. Ens reunim a la Font de Son Canta, una magnifica construcció que avui raja com mai. Una mirada al seu interior ens ofereix el espectacle del líquid sorgint de la pedra. La aigua es fina i encara conserva l’escalfor de la mare terra en la surgència. Descartem anar per l’altre costat, seguint la carena de la Serra del Davant fins al Puig de N’Escuder per anar a cerca Sa Font des Barracar, situades en el Camí de Ses Cases des Barracar fins a Sa Coma. La vall mostra els seus encant més evidents; les marjades ocres, puntejades per les soques grises de les oliveres centenàries i els regalims dels cursos d’aigua de color maragda. El entusiasme ens fa errar la ruta i per guanyar Sa Rota dels Cirerers ens veiem obligats a trescar fins reprendre el camí al costat del Torrent. El paisatge s’eixampla; els cims de Es Castellot i el Puig Mitja sorgeixen sobtadament. En un revolt del camí un  xiprer crida l’atenció. Es el primer d’un bosquet d’aquesta especia, tots de un aspecte i port elegant. En un revolt sembla que el terra hagi desaparegut format un petit llac que s’abasteix de l’aigua que regalima de la terra. Es la Font de Sa Coma, en forma de Albelló que, segurament dona nom a la contrada. Passem a uns centenars de metres de Ses Cases de Sa Coma fins arribar a la pista que corre agermanat amb el Torrent de Sant Miquel, que uns metres més amunt, abans de ses cases, rep el nom de Torrent des Guix i que, rebrà les aigües del Torrent dels Picarols uns centenars de metres més endavant. Aquesta pista que ens condueix fins a Binibona te molta historia. En l’antigor era una de les vies més freqüentades pels pelegrins que pujaven fins a Lluc, molt abans de que s’obrirà el Camí Vell. El recorregut tenia com a fites Ses Figueroles, el Portell des Vent i Es Castellot abans d’arribar al Coll de Sa Batalla.    
Albelló/Font de Sa Coma


Esglesia Vella de Caimar
De Binibona toca desfer camí pel asfalt gastat en una passejada de 20 minuts que ens permet gaudir d’una visió diferent del recorregut d’avui. El Comellar de la Mort i la visita a la Font de Son Sastre queda per una altra ocasió (convé deixar feines per fer). La església vella de Caimari (antic oratori de Sant Jaume) banyada en la llum del esplèndid horabaixa de tardor que ha quedat ens rebrà per tancar circuit i jornada.