Racons de Tramuntana: Integral a Sa Coma de Binis

Serra de Na Rius

La plataforma del Funicular ens aplega aquest fred dia de la darreria de la tardor. Botes posades, motxilles carregades i a escalfar les cames pujant amb decisió cap al Coll des Porxo Esbucat. Arribats a la petita construcció Es Sementer dels Coll s’aplana a la dreta mentre els primers esglaons de la Serra de Na Rius ens roben l’escalfor del sol. El camí ens porta al portell metàl·lic amb la indicació de BINI GRAN que deixem talment ho trobem. Seguim la paret del portell a la dreta dirigint-nos cap a unes construccions esbucades amb una era clarament marcada al davant. Des de la mateixa la Coma des Ribell o de l’Infern es distingeix com un xap gegantí en el més alt de Mallorca. Som a Ses Cases Velles dels Colls de les que a la esquerra parteix un camí que descendeix cap a un comellar. El seguirem gracies a un degotis de petites fites que anirem trobant fins esdevenir un traçat empedrat. Es tracta de la part superior del Camí de Sa Barra que connectava el Camí de Binis amb les cases de possessió de Es Bosc, amb aturada als Clots Carbons. A estones mig amagat però sempre present el recorregut ens permet la primera ullada sobre els Clots Carbons. Amb els Castellots a Llevant, el Morro de Sa Vaca, el llogaret de Sa Calobra i Sa Mola de Tuent ens fiten aquest espai. El camí continua el seu descens i en un moment determinat, poc després de superar un portalet enmig d’una paret amitgera, sembla que ens mena en sentit contrari per tornar fent voltes i revoltes cap a l’entrada del primer Clot.

Coma des Ribell i Morro den Pelut desde
Era de Ses Cases des Coll

La vegetació típica dels engolidors que conformen els Clots marca la forma gairebé circular del primer Clot de Baix. En dirigim cap a un collet que ens dona pas al segon, segurament el més ample, tot evitant el centre a on podem trobar alguna desagradable sorpresa en forma de clot o forat. Tornant a seguir el llindar nord del clot anem a un collet situat en diagonal esquerra que ens porta al tercer clot, anomenat Clot de Dalt. Just al costat del collet es veuen les restes d’una gruixuda murada a la qual s’hi ha adossat una barraca de construcció més moderna. Les dimensions del paredat impressionen. Es la primera resta dels antics pobladors de la illa que trobarem avui i no la més impressionant. Si agaféssim cap a la dreta a on es veu un petit conjunt de pins aniríem cap el Pas den Termes i la església de Sant Llorenç. Ara agafem una diagonal esquerra i anirem seguint un conjunt de fites fins arribar a un collet a on es pot intuir una mica de camí. Ara circulem per passadissos formats entre les encletxes del lapiaz. Algunes fites ajuden o no errar de clivella. Un collet es transforma en balconada sobre la Coma de Binis que avui s’oculta sota la boira que entra i surt sense que ens adonem. En iniciar el descens cap a la vall xapada per el Torrent des Gorg dels Diners, decidim anar a cercar les restes d’una naveta. Hem de localitzar un pi aïllat enmig del comellar situat a l’esquerra, el més alt de tots el d’aquest descarnat xaragall. Ens dirigirem al mateix i agafant-ho com a referència en diagonal esquerra i a uns 50 metres més amunt trobarem els restes d’aquest excepcional exemplar. Te una porxada de paret seca i la típica forma de nau col·locada cap per avall. Gran lloses plantades en vertical paral·lelament i farcides de roques més petites creen el espai. El nostre arqueòleg de referència fa menció a l’antiguitat de les restes. Com a mínim 3.000 anys, tirant pel cap baix.

Cami de Sa Barra i Es Castellots

A la mala tirem cap Sa Coma de Binis. No hi ha camí, just càrritx i argelagues maliciosament disposats per rapinyar-nos de cap a peus. Arribats al bosc de pins de Sa Coma de Binis resseguim la llera del Torrent fins arribar a la part esportiva, moment en el que continuem per la coma en direcció de Ponent en una selva infernal. De mica en mica anem descendint i, fins i tot, podem destriar restes de marges i alguna que altre fita mig oculta. Sa Casa des Moro es presenta de sobta. Es tracta d’una construcció excepcional en la que s’han aprofitat les part més baixes d’un enorme quer per fer-hi parets amb finestres, portell i petites divisions. El seu interior ha donat aixopluc a homes i bísties per centúries en aquestes llunyanes terres. Avui ens protegirà, escalfarà i donarà calor mentre recuperem forces. Una font, poc més que un albelló situat sota una roca un centenar de metres més baix era la font de proveïment d’aigua.

Clot Carbó de Dalt

Ara toca desfer camí fins agafar el camí que puja fins al Pas de N’Argentó. Tornem enrere pel comellar. Ens equivoquem i anem massa alts, cercant el camí. Ens compliquem la vida de debò i roba i pell paguen les conseqüències. Desprès de lluitar una bona estona trobem les fites que ens situen al peu del camí que puja per l’altre costat en direcció cap a un ninot gegantí clarament distingible. Les fites ens ajuden en aquesta pujada ja que la boira apareix i se’n va de forma fantasmagòrica. El ninot amb un forat a la seva base es la referència clau. Arribats a un collet ja veurem el bocí de camí enfilat i el portell d’entrada a Bini, a judici d’aquest cronista una de les vistes més agradables de Tramuntana. A estones seguint un sender empedrat, a estones intuint el tirany ajudats per fites, anem ascendint amb la balconada de Binis als nostres peus. Un espectacle. El recorregut ens porta prop de Es Pla den Gumbau. La sortida es espectacular. La paret nord del Morro den Pelut s’ofereix a la vista sota el sol de Ponent. Un no es cansa del espectacle.

Naveta Coma de Binis

Seguint el filferro de la tanca sortirem a un camí després de admirar la solida construcció d’unes casetes a veïnat del Cami dels Cingles. Un canvi sobtat de temps fa que ens atrapi la boira. No es veu a deu passes i anem desfent camí cap a la Font Subauma i S’Alzina Fumadora entre la humitat i el ressonar de les passes en la negror. Per sort al collet des Porxo s’esvaeix del tot i ens permet gaudir de una vista que abasta del Puig Roig fins a Massanella. Una ullada enrere permet examinar amb detall la directíssima al Morro den Pelut, marcada en la seva part inicial per una taca groguenca d’un rotaboc de tardor. Queda com a tasca pendent.

Casa des Moro

Ara just toca desfer camí fins els vehicles i compartir una xocolata desfeta a Battle Neck Bar a on trobem alguns dels habituals trescador de la Serra en aquestes dates.