 |
| Vall de Son Torrella i Penyal des Migdia |
 |
| Casa de Neu Sa Regana |
 |
| Pas Sa Volta de Sa Coma de N'Arbona |
 |
| Progressant cap Esperó Aries |
 |
| Cuber i Serra d'Alfabia |
La obaga de la Coma de N’Arbona ens acull en aquest
mati de dissabte més primaveral que hivernal. La eixuta Font dels Coloms palesa la sequera extrema que regna a les terres
de Mallorca ja fa mesos sense indicis de reparació. El camí de nevaters que
corre aferrat als cingles de la Sa
Regana ens mena fins a la primera casa de neu, un fenomenal buit obert als
peus de dues heures que es projecten cap el cel blau d’aquest ventós dia. Un
centenar de metres abans de la paret que marca el final del Comellar, sortim
per la esquerra pujant per una coma que es va estrenyent fins que albirem dos
margets que formen una escaleta. Ens situem per damunt de Sa Volta de Sa Coma de N’Arbona amb un vista privilegiada sobre
tota la Vall de Son Torrella i les Serres de Massanella i dels Teixos.
 |
| Esperó Aries |
Una
berenada per recuperar forces i tot d’una partim per amunt en demanda del cim
secundari del Penyal del Migdia, el
situat a ponent de la seva protuberància principal, La Reina. Un tirany mig esvaït i una dotzena de fites ens porten
fins a una canal que ens situa a la cota 1376 m del Penyal i ens permet admirar
tota la pujada que hem fet fins a la hora. El vent ha augmentat de forma
evident i fueteja els cossos amb reiteració. Es temps de posar-se roba i coneixement
per progressar per la carena fins
arribar a la creta de Ponent. Ara seguim la carena a pocs metres del abisme
mentre gaudim del espectacle de la Vall de
Binis a la dreta i Monnaber,
Fortnalux i Sòller a la esquerra. El objectiu es el anomenat com Esperó Aries, una dels mítics penyals
que varen marcar els inicis de la escalada a les nostres terres allà pels anys
70 del segle passat. Dificultat extrema i roca de qualitat més que dubtosa eren
algunes de les seves característiques que la varen fer famosa, com indica Coyote,
el nostre particular expert en vies impossibles. Darrera del Esperó hi ha el Pla des Migdia, una zona relativament
planera enrajolada de càrritx.
 |
| Cap es Pla des Migdia |
Seguin el precipici, girem cap a Llevant, per
arribar a una canal que es precipita cap al abisme. Es tracta de Sa Canal dels Rotabocs, un terreny just
apte per Malats de Corda amb les
botes ben fermades i el cap buit. Seguin la carena i, poc més enllà de 50
metres, topem amb les fites que ens menen cap el Pas. Es tracta d’anar enllaçant
un conjunt de replans inclinats amb l’ajut de mans i càrritx per fixar millor
la posició. No es un pas delicat però, en cap cas, per anar amb un grup amb
gent poc avesada als gran espais. Com diu Es Senyor de Sa Torre, “Hi ha molt d’ambient!”. Finalment
sortim darrera al vèrtex superior d’un xaragall que te a la seva part superior
un conjunt ben curiós de prop d’una dotzena de mates de ginebró. Una baixada
ràpida i decidida per pegar a un dens pinar i, pocs minuts desprès al Cami de Binis, just damunt Sa Roca Saltadora. Agafem la pista en
direcció esquerra per anar a pegar al Coll
dels Cards Colers a on dinem protegits com podem de les gotes de aigua i el
fort vent darrera un porxo més que esbucat, mentre tenim discussions sobre la
ubicació de Sa Font de S’Ermita i la
Casa de Neu perduda de Binis.
 |
| Contrafort del Macis del Puig Major |
 |
| Inici del Pas de Baixada. Complicat. |
Tornem a caminar en demanda de Sa Font dels Joncs tot seguint el Camí de Na Cavaió(1), que s’inicia al
mateix coll i que baixa tot seguint els primers passos d’un dels torrents
mítics de Tramuntana; S’Atlot Mort.
El descens ens permet apreciar la imatge corprenedora dels contraforts sobre
els que se situa el conjunt del Puig Major
de Son Torrella i Es Penyal del Migdia, amb les variades –i complicades-
variants per ascendir-les. Sa Font dels
Joncs brolla lentament, tot suant unes quantes gotes sobre el abeurador que
les bísties empren per calmar la set. Nosaltres girem en direcció esquerra per
seguir el camí dels Colls i
topar-nos amb els primers dels innumerables coll de tords d’avui. A partir d’aquí
s’esdevé el miracle de Montcaire. Una pista que torna cada
vegada millor i que gira i regira a l’ombra del Bosc Gran ens porta, sota els cingles de Es Carritxar i S’Esclestar, cap el fons de la vall. Quan les
alzines donen pas a les marjades d’oliveres, veiem el principi del Torrent dels Cabulls(2) fent partió amb
un rellar diabòlic previ a Es Clot de Sa
Caldera. Ja veiem les cases als peus de S’Olivar Clar.
 |
| Vall de Bàlitx des de Coll des Trenc |
Amb discreció passem per la part dreta de Sa Vinya Gran per admirar la bonica
composició de font i berenador i continuar per el coster de Sa Vinya Petita en direcció a Can Codony, unes boniques i rústiques cases
de pagès amb xiprer i lledoner aferrats a les parets. La font de les cases esta
a un centenar de metres abans. Les vistes son extraordinàries La Font de Na Cama, bellament adornada,
ens regala una mica d’aigua i serenor. Ara
toca caminar a la ombra del Puig de Sa
Bassa, sota S’Empeltada en
demanda del Coll des Trenc al que
arribem tot seguint una pista de factura senzillament extraordinària. Aquest topònim
marca l divisòria entre Fortnalux i Sòller i, tot seguit, enllacem, amb millor
o pitjor fortuna, un conjunt de pistes seguint Es Bosc de Bàlitx mentre admirem la posta de sol darrera Sa Galera. La llum ja s’ha esgotat quan
les cansades cames ens atraquen fins al avui abandonat replà del Mirador de Ses Barques.
 |
| Vall de Montcaire |
Jornada dura, exigent, sense
descans ni temps per collonades. Com diria un dels savis del grup, “una jornada
per col·leccionistes”. La agresta bellesa de la part de Ponent del Penyal i les
balconades del Esperó Aries ja paguen la pena. Si a això hi afegim el regal
(gràcies!) de la vall amagada de Montcaire (un dels Xangri-La’s de Tramuntana)
es difícil demanar més.
 |
| Can Codony i Penyal des Migdia |
Agraiment a Socay per la descripción de la ruta fins al Esperó Aries i el Pas
de baixada, que ens va inspirar en la primera part de la sortida. Gracies !
Per els interessats en la toponimia vos recomenam la entrada a TOPONIMIA MALLORCA referida a MONCAIRE
Per a tots aquells que volgueu saber més de les primeres vies d'escalada del ESPERÓ ARIES, aqui teniu un enllaç a la web de FORACORDA.
(1) Segurament una deformació de la paraula Cavalló, que defineix un conjunt de deu vencills per a lligar garbes o altres coses.
(2) Cabull vol dir Nici, beneitot.
