domingo, 25 de octubre de 2015

Cinglera Superior Rellar de Son Marc

Font dels Xiprers
La diàspora raconera d’avui ha estat d’allò de pixar i no mollar ni gota. Uns per Planícia, els altres al Torrent dels Picarols, uns tercers a per algun pas per el Puig Caragoli... i nosaltres que hem decidit venir a Mortitx per donar-li, literalment, la esquena.

En moltes ocasions hem comentat la magnificència i majestuositat del conjunt del conjunt que coneixem amb el nom de Rellar de Son Marc, a l’ombra del Puig Tomir. La temporada passada ja vàrem trescar en varies ocasions la zona per gaudir dels paisatges i indrets salvatges de la contrada. Però encara quedava més i nosaltres en volíem. I tant.
Sitja sense emprar

Esglaons al Rellar den Marc
A pocs metres més enllà del camí de les vinyes de Mortitx, sortim per la esquerra en direcció al fons de la vall. Seguim un conjunt de canals que en menen per la dreta del Clot den Vives en direcció cap el Torrent de Mortitxet, al que interceptem una mica més amunt de S’Hort de Mossa(un topònim estrany, Mossa esta a un parell mallorquí de kilòmetres de la posició). Abans de començar hem fixat com a punt de inici del recorregut un conjunt de xiprers que es clarament visible als peus del cingles que conformen el límit nord de la cinglera des Rellar. Quan arribem a una paret veiem que una paret ens mena cap a la dreta en direcció a on s’escolta l’aigua brollar de la terra. Ens atraquem i gaudim de la bonica Font dels Xiprers (gràcies Fonts de Tramuntana!). Aquesta font regava unes marjades situades més avall, encara que avui en dia just algunes figueres palesen aquesta dedicació. Un cirerer encletxat sobre la font marca la seva ubicació amb un verd brillant a les fulles.  Des de la font tirem per amunt anant superar algunes quers fins topar amb la paret de pedra dels penya-segats. Hem decidit tombar a la dreta, en direcció oest, per anar explorant les possibles vies per superar el desnivell. Algunes possibilitats es presenten però semblen excessivament tècniques per aquesta primera descoberta. En un moment determinat en veiem obligats a baixar cap a un petit bosquet de alzines del que surt un tirany que supera un portell. Un coster ple de càrritx s’obri al davant. La carretera MA-710 ens fa notar la seva presencia amb episòdics sorolls de motors altament revolucionats. Passat el portell, tirem de nou cap a la esquerra per anar a cerca la part inferior de la murada rocosa i en dirigim cap a un collet a on es veuen un bon conjunt de alzines.  En arribar al coll, un poc abans de Es més Alt des Pujol, un grup de someres es conviden a sortir per la esquerra superant un conjunt de marges clarament visibles al costat d’una pista de terra. Son a veïnat de la espectacular Cova Mala, un dels millor conjunts de la contrada, amb un notable conjunt de formacions típiques espeleològiques en les seves extenses sales. Seguim per unes desenes de metres la pista i sortim a la primera corba per tirar aferrats al precipici. La vista sobre les muntanyes des de el Puig Caragoli, Pedruixella i Pa de Figa son espectaculars. Al costat dret, el tancat de Sa Plana composa una imatge bucòlica i encisadora amb els seu verd motejat amb el blanc de les ovelles, i les parets gegantines del Tomir, el pare Tomir, al fons. Tirem en direcció cap a la Badia de Pollença, amb la intenció d’arribar al Coll dels Moixerrins. Aprofitem la canalització de desguàs de Sa Plana per agafar una pisteta que mena cap el Coll de les Qüestions (quin excepcional topònim!) En arribar a una esbucada caseta situada a l’esquerra, sortim de la malmenada cinta de terra i comença’m a trescar fora camí. Un terreny exigent en suau descens. Una sitja sense emprar, encara amb l pedra punxeguda que marca el seu centre es una pista interesant. D’allà intuïm més que veiem una mica de senderó.
Fontinyol dels Moixerrins
Murada al Coll
 Som al damunt de les pedres càrstiques que conformen el circ que rodeja el Clot de Dèu. No veiem una forma fàcil de baixar i decidim sortir per la esquerra per un terreny pla en direcció a un conjunt de alzines. Allà uns esglaons obrats curosament en la pedra ens dirigeixen per un camí que corre entre pedres fins arribar a un marge de partió. Al cap de pocs metres veiem un coster a la dreta que te mitja dotzena de fites de bona mida en direcció al Clot. Decidim seguir en sentit contrari per desembocar en un torrentet que comença a baixar enmig de un conjunt de bancals abandonats. La il·lusió per trobar un pas desapareix ben aviat. El torrent s’estimba per les parets i no es veu manera de baixar sense entrebancs. Passem per damunt de una paret que corre al costat del torrentet en direcció al Coll de Moixerrins. Terreny complicat, que hem de negociar amb precaució. Encletxes, rosts, pendents, agafades justetes, ... un vertader terreny per gaudir a les totes de la les habilitats de tants d’anys de tresques amunt i avall. En arribar al cap cucurull ja veiem les parets gegantines que son al costat del Coll i cap allà que anem. Un poc abans del coll, en una zona que mira a la vall, al costat d’una ampla zona de roques planes localitzem un senzill fontinyol que surt davall d’unes roques, alimentant un petit coconet encerclat de pedres per emmagatzemar la poca aigua que surt. Un vertader tresor per a qualsevol persona de l’antigor.
Murades, detall

Interior de les Murades
Arribats al Coll en dirigim cap als dos bocins de murada que es veuen. El camí puja pel costat dret. Cada petjada ens atraca a les enormes roques que la formen. Un espectacle impressionant. Al darrera, unes murades de més de quatre metres d’alçada i tres metres de gruixa un replà en el que es distingeixen restes de dues construccions de forma vagament ovalada. El lloc es ampla i ben defensat. Les referencies als seus orígens son dispars. Alguns el remunten a epoca talaiòtica, altres als primers temps de l’ocupació romana, als anys obscurs de les invasions barbares o les incursions normandes. A qui li importa? Es de justícia admirar la feina, esment i dedicació dels desconeguts constructors i desitjar que els gruixats paredats els faren servei.
Descendim del Coll fent una mica de ziga-zaga i deixant al costat dret Es Raco Fred. La Roca del Tamboret, al costat dret de les cases de Mortitxet, brilla amb llum vermella del horabaixa. Al fons de la vall resseguim el torrent per desfer camí.


Baixant cap al Torrent de Mortitxet

Ampla Murada


Per el camí, mira per on, devers cinc quilos del preuat bolet anomenat com cantharellus cibarius (picornell o rossignol) s’enfilen de forma misteriosa a les nostres motxilles. Quin mal de cap! Arà el haurem de triar, netejar i, Mare de Dèu, menjar-los! Quina corema!

La llum retalla el perfil de Na Bauçana, al costat esquerra del Galatzó mentre un vehicle devora quilometres desfent camí cap a la ciutat que encen els primers llums. Bona jornada que deixa un bon regust de boca. Terreny no explorat. Ni una passa hem fet per lloc abans visitat per nosaltres. Possibilitats a balquena. Vistes i racons més que destacables i, sobre tot, unes ganes tremendes de tornar-hi.

Una musica sincopada i rítmica surt dels altaveus. Un mica d’atenció a la lletra. Vaja mira per on!


Zippin' up my boots
goin' back to my roots.
To the place of my birth
back down to earth
I'm homeward bound
got my head turned around

domingo, 18 de octubre de 2015

YA NOS APETECE VOLVER

Solo ha pasado un mes pero parece que haya sido un lustro.
 parte inferior del vallon de la pez
 camino picado en roca de las gorgues del clarabide
 llegando al port de gourgs blancs
 Gourgs blancs, Gourdon y Spijoules
 bajando el puerto de Oo
 lacs de la vall de gourgs blancs
 lacs clarabide y poucherges
 Posets y la via que sube desde Biados...abajo Biados

ROSSEGUERES DES TOMIR

 Primera rosseguera en la cara suroeste
 vista desde la primera rosseguera
 inicio de bajada de la segunda rosseguera . Paso sin nombre pero para Victoriano es el paso de los traidores
 bajando el segundo paso ( traidores) mas abajo se convierte en rosseguera

sábado, 3 de octubre de 2015

Atlantic vs Poseidon MkIII

Primera singladura fluvial del carguero Atlantic, acompañado por el veterano e intrépido Poseidon MkIII, coronada por un éxito total.
Nos recibe un torrent de Pareis solitario con bastante caudal, y un fuerte viento desde el interior que provoca marejada a fuerte marejada, con olas de hasta 20 cm. Difícil remar contracorriente, recurrimos a remolcadores humanos para este primer tramo, superado sin problemas y con la carga seca.
Remontamos un trecho del torrente, hasta el pas de s'Estaló, donde los informes que recibimos por parte de gente que bajaba, refiriendo que había escasez de agua más arriba, nos hacen virar 180º. De todas formas, no parecían muy de fiar los partes mentirológicos que anunciaban 0% de lluvia, así que nos dirigimos viento en popa a toda vela rumbo a la playa.
Singladura breve, pero bonita, y bautismo de fuego en agua dulce para el Atlantic, que demuestra su capacidad de transporte no solo del material seco, sino también del propio patrón, y que sin duda vivirá nuevas aventuras por estos parajes.







La flota raconera en todo su esplendor.

martes, 29 de septiembre de 2015

Ses Basses

Feia temps que estava en el llistat de deures. En Ramiro va anar a cercar la bassa amb altres fa uns anys i no la va trobar. I es va quedar com a oblidat. Em va comentar el fet i fa uns dies vàrem pegar un bot per la contrada. Aquesta bassa surt fotografiada a les Rutes Amagades i en ell es diu que els excursionistes bebíen aigua quan passaven!! Avui aquesta bassa està a punt de convertir-se en un caramull de pedres. Hem tengut la sort de veure part d´ella. D´aquí uns anys ja no serà res. Es troba en el terme municipal de Mancor, entre el puig de sa Creu i el puig de sa Fita, en un lloc dit pla de ses Basses.
PD. El nostre amic de Toponimia de Mallorca ens informa que fa 33 anys encara va poder veure aquesta bassa sense cap enderroc, i ens explica en una publicació el topònim Cocó.
http://www.toponimiamallorca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=108:coc&catid=21&Itemid=131





lunes, 28 de septiembre de 2015

Tomir la nuit.

Los últimos rayos de cálida luz del sol acompañan a tres intrépidos raconers hasta las faldas del Puig Tomir, y se despiden de ellos ya subiendo por el pas de sa paret.




Bajo la penumbra alcanzan la cresta comentando anécdotas de La montaña caníbal, excelente novela de nuestro Fernando Alomar, que no en vano ganó el premio Desnivel de literatura de montaña, viajes y aventura de 2007, mientras a nuestras espaldas centellean los rayos de la tormenta que se aproxima.
Alcanzado el lomo del coloso se abre ante nosotros un panorama espectacular. La luna casi llena está en alto y nos permite prescindir de la iluminación artificial. Coronamos al gigante tantas veces pisado, casi conocido piedra a piedra, y cenamos a resguardo del fresco viento que desviaba de nosotros la tormenta, pero acercaba otra por poniente. Una pequeña nube se transforma en amenazadora niebla que en pocos minutos alcanza la estatura del Tomir amenazando con engullirnos, y decidimos huir de ella. Bajada tranquila por Binifaldó, comprobando que el cableado estropeado ha sido sustituido por relucientes cadenas, y un agradable paseo a la luz de la luna hasta la finca de Menut.
¡Qué lástima no tener el talento de Marcos Molina para poder mostrar a nuestros lectores el espectáculo que pudimos disfrutar!

 Pura churra: un rayó descargó en el momento de hacer la foto.

Una mica d’historia; El Funicular del PUIG MAJOR


Imatge actual Plataforma - Cortesia ARNI
Segurament molts de noltros hem començat o acabat les nostres trescades per les terres de Binis, Cals Reis i Sa Calobra al costat de la coneguda com Plataforma des Funicular, situada en a uns centenars de metres del Coll de Cals Reis.





Alçat Estació Inferior
Planta Estació Inferior
Es tot el que queda del projecte del genial enginyer Antoni Parietti Coll (1899-1979) per edificar una atracció per els nostres visitants que el inici de la guerra civil i la posterior postguerra varen acabar ajornant fins esvair-se en la boira de la memòria. Just desprès de acabar la monumental carretera de Sa Calobra (1928-1934) va iniciar els estudis per aquesta iniciativa.   

De forma casual hem localitzat imatges de la documentació presentada com a expedient en el ministeri de Foment per tal d’iniciar les obres. Segurament molts de vosaltres ja les coneixeu però hem pensat en donar-li forma d’entrada per compartir-les.

Alçat Estació Superior
Dues sorpreses han sorgit, que palesen la cura i dedicació de Parietti en aquesta extraordinària aventura. 
La primera es la de que el enginyer de camins Antonio Torroja Miret i el seu despatx varen ser els dissenyadors de la obra civil prevista en el funicular, sota la direcció de Antoni Parietti. El senyor Torroja va ser guardonat el any 1932 amb el Premi Nacional d’Arquitectura i es considerat com un dels més eminents enginyers civils mes destacats i reconeguts del segle XX. Avui en dia un institut de recerca adscrit al CSIC porta el seu nom.
La segona es la aparició de un dels plànols elaborats per la empresa alemanya Adolf Bleichert & Co. Aquesta societat, avui encara existent, era la constructora de funiculars als Alps, a Noruega, als Estats Units i a Sudàfrica. A la Espanya dels anys 20 i 30 va dissenyar i construir els funiculars de Montserrat i del Port Vell, avui en dia encara en funcionament.
Planta Estació Superior
La capacitat de Parietti i la robustesa del seu projecte es demostren amb la cerca de dos col·laboradors de primer nivell mundial per un projecte que, del cert, hagués merescut millor sort i acompanyament per part de la societat de aquells dies.
Com a curiositat vereu en els plànols que a la estació inferior hi havia previsió per instal·lar els excusats pero que en la estació de dalt, al cap cucurull del Puig Major, just es plantejaven, segon resa la llegenda uns “Eventuales WC”. Aixó si, la caixa per cobrar les entrades amunt i avall.

I es que el mon ha donat moltes voltes des de el 1936!

Gaudiu-ne!

 Font Centro de Estudios Historicos de Obras Publicas y Urbanismo
http://www.cehopu.cedex.es/etm/expt/ETM-159-001.htm


  

domingo, 27 de septiembre de 2015

Pas den Pep Serra

Jornada de passos per la obaga de Sóller. Partim del IES Guillem Colom per agafar el Cami de Ses Rotgeres seguint la llera del Torrent de Sa Regana(rabadilla, solc que separa les dues anques) Aturada al olivar del amic Sebastià per admirar un racó que proporciona una balconada prodigiosa. Per amunt, tira tira, amb seny, silenci i coneixement per connectar amb la part baixa del Pas den Capet (persona amb el cap lleuger, que obra al seu capritx i sense miraments, casquivano). El camí del pas s’eleva damunt a l’ombra per comellars que enllacen petits promontoris. En una collada destriem un portellet i examinem la baixada descobrint uns curiosos arrambladors que seran objecte d’un exploració posterior. A la sortida del Pas den Capet tenim la oportunitat de visitar les cases reformades de Can Mametes en las que els seus propietaris ens regalen una visita al seu interior per gaudir de la estima, gust i senyoriu que han tingut en arreglar i preservar aquest indret. Gracies de tot cor.

En continuar, seguirem les instruccions per localitzar el Pas den Pep Serra. Dubtes, anem amunt i avall, fins destriar el seu inici (més tard comprovarem que hi ha més d’un punt d’entrada). Esglaons d’inici, seguir una paret per l’esquerra fins localitzar un pas, seguir un camí fitat per uns para-xocs que han trobat una segona vida com a elements integrant al bosc, una caseta amb vistes construïda entre dos penyes i, darrera un collet de tords, el inici del bonic camí del Pas den Pep Serra. Final discret de nou per no molestar ningú i dinar entre ombra i sol al porxo den Sebastià. Herbes per tancar i llimones al sarró.