Ahir dissabte férem un altre bona sortida una part reduïda del grup, ja que només 5 ens ajuntàrem al pàrquing del Carrefour, si bé altres 5 férem el torrent d’Almadrà.
Això de tenir contactes funciona i ahir el Senyor de Sa Torre amb una cridada telefònica va permetre que poguéssim anar amb un cotxe tot terreny fins al Quarter de Carabiners, amb l’objectiu d’anar fins als “Forats Grossos”, per damunt del Torrent de Pareis.
Podríem dividir la jornada amb dues parts diferents; la primera va ser des del Quarter de Carabiners fins als indicats forats, que per a mi tenen un bon record (una senzilla fotografia feta aquí ara fa uns 4 anys i que vaig presentar a un concurs fotogràfic, me va representar 600 euros de premi). Arribar als forats, en el seu darrer tram, és cosa “feixuga”, on és totalment necessari ajudar-se amb les mans i s’ha d’anar molt alerta, ja que el terreny és vertical i molt càrstic.
Feta la reglamentaria pausa per menjar, la “festa del càrstic” va començar a les 14 hores aproximadament. El Senyor de Sa Torre, pletòric i amb un optimisme un poc desmesurat, ens va dur a un lloc que, segons diu, s’anomena “Es nirvi des Bou”, on fa uns 30 anys diu que hi va passar amb el grup d’en Priam. Si qualcú del grup, dels que no vengueren ahir, hi ha estat coincidirà en que és un terreny molt especial. Es tracta bàsicament d’un conjunt de “crestes” que se poden seguir amb dificultat des dels Forats, en direcció al Morro de Sa Vaca. A l'esquerra tenim una de les millors vistes, com és el fons del Torrent de Pareix, 350 metres baix els nostres peus, amb el seu final infinitament preciós com és la platja que es forma al final del torrent (de Pareis); per altra part, a la dreta grans escletxes, profundes (10 a 15 metres) i llargues (entre 100 y 200 metres), plenes de vegetació inaccessible.
Això de tenir contactes funciona i ahir el Senyor de Sa Torre amb una cridada telefònica va permetre que poguéssim anar amb un cotxe tot terreny fins al Quarter de Carabiners, amb l’objectiu d’anar fins als “Forats Grossos”, per damunt del Torrent de Pareis.
Podríem dividir la jornada amb dues parts diferents; la primera va ser des del Quarter de Carabiners fins als indicats forats, que per a mi tenen un bon record (una senzilla fotografia feta aquí ara fa uns 4 anys i que vaig presentar a un concurs fotogràfic, me va representar 600 euros de premi). Arribar als forats, en el seu darrer tram, és cosa “feixuga”, on és totalment necessari ajudar-se amb les mans i s’ha d’anar molt alerta, ja que el terreny és vertical i molt càrstic.
Feta la reglamentaria pausa per menjar, la “festa del càrstic” va començar a les 14 hores aproximadament. El Senyor de Sa Torre, pletòric i amb un optimisme un poc desmesurat, ens va dur a un lloc que, segons diu, s’anomena “Es nirvi des Bou”, on fa uns 30 anys diu que hi va passar amb el grup d’en Priam. Si qualcú del grup, dels que no vengueren ahir, hi ha estat coincidirà en que és un terreny molt especial. Es tracta bàsicament d’un conjunt de “crestes” que se poden seguir amb dificultat des dels Forats, en direcció al Morro de Sa Vaca. A l'esquerra tenim una de les millors vistes, com és el fons del Torrent de Pareix, 350 metres baix els nostres peus, amb el seu final infinitament preciós com és la platja que es forma al final del torrent (de Pareis); per altra part, a la dreta grans escletxes, profundes (10 a 15 metres) i llargues (entre 100 y 200 metres), plenes de vegetació inaccessible.
Davant d’aquest paisatge superb i salvatge, però certament perillós, només l’optimisme del guia ens va permetre seguir, a pesar dels “tremolors” d’algunes cames o mans quan teníem que canviar de roca. Anàvem d’abraçada amb abraçada i de arrossegant el cul moltes altres.
Quan deixàrem les crestes, ja agafant la direcció nord per anar cap el camí del Morro de Sa Vaca a Cosconar, ens ficàrem a les escletxes, per un terreny hostil, e incert, però no tant perillós. Vérem també diverses plantes endèmiques (urtica atrovirens i digitalis minor, entre altres que no conec).
Finalment, desgrimpant a la mala, trobàrem el camí indicat, i en 60 minuts més al cotxe. Desprès, la cervesa merescuda.
3 comentarios:
Que maquinas sois !!!
Este victoriano esta en una forma extraordinaria, habra que ponerle algun contrapeso ( que fenomeno!)
L´any 2002 jo la vaig fer amb el GEM, i el guia era en Jopela. Ell l´anomenava Sa Verga des Bou. La ruta va esser: torrent de Pareis, pas de s´Argamassa, verga des bou, pas des contrabando i tornada torrent de pareis perquè ens va agafar la pluja.
També reconec que es un lloc extraordinari.
Como siempre un crac, un saludo de Melga
Publicar un comentario