Vigilies de molt, dies de poc...

Penyal d'es Migdia per el Pas Misterios, Serra de Son Torrella i Pas del Desengany

La primera visió del Penyal d’es Migdia (1356 m) es combina amb el fred amb el que ens acull la Coma de N’Arbona, la nostra via d’accés al Pas de la jornada, la primera dificultat del qual es la seva denominació. Alguns el batien com Pas d’Es Romaní, altres com Pas d’es Marget. En qualsevol cas, desprès de caminar una hora des de la Carretera Sóller-Lluc (amb una visita a la Font dels Coloms i una berenada a Sa Casa de Neu de Sa Regana) arribem a la paret de partió que ens dona sortida a la carretera militar del Puig Major. Poc abans d’arribar-hi, a uns 50 metres, hem de desviar la nostra atenció cap a l’esquerra, a la paret del Penyal que ens ha acompanyat fins ara. L’inici del pas es situa a l’inici d’una diagonal que avança, tot pujant ,de dreta a esquerra. S’inicia a un punt a on podem esbrinar, amb bona vista i paciència, un petit marge fet de no més enllà de una dotzena de pedres. Unes grans taques formades per els regalims de les aigües de la pluja ens ajudaran no poc en la seva localització.

Arribats a l’inici del pas, comença l’aventura. D’un en un, tot seguint la segura traçada marcada per Bergant, dotze mes un raconers i raconeres, s’enfilen per on, des de la distància, pocs podrien imaginar. Es tracta d’un lloc que exigeix precaució i esment, però que no cal qualificar com perillós més enllà de lo habitual. Sempre amb espai a bastament i amb presses segures i a mà (les imatges ho demostren) es van guanyant metres pausadament. En poc mes de 20 minuts s’arriba l’inici d’un embut, que ens portarà, en 10 minuts de rés a la cresta d’Es Penyal d’es Migdia. La climatologia es complica i les bufades del vent ens porten núvols que ens limiten la visió. Un parell de fotos, un poc de descans i cap al cap cucurull per iniciar, tot d’una, la baixada cap al Coll de Sa Coma de N’Arbona. Arribats al mateix, tenim ocasió per admirar els pics de les muntanyes per damunt d’una mar de núvols situada als seus peus.

Es hora d’iniciar la segona part. A un revolt de la carretera militar s’inicia la carena de la Serra de Son Torrella. Alguns més amunt, altres més baix, l’anem seguint, a la recerca del petit refugi cavernícola de Sa Regana. Poc abans, en Sebastià i el seu fill ens diuen adéu per avui. Gràcies per la vostra companyia, amics... i que tingueu una bona jornada¡. Arribats al refugi i desprès d’una visita de metge, anem cap a un meravellosa balconada que ens permet destriar a l’esquerra tota la Vall de Cùber i a la dreta Fornalutx i la resta de la Vall de Sóller, separades per la Serra de Son Torrella. L’oposició d’en Guapetón, no te res a fer amb les ordres taxatives des “Jefe” . Aprofitem la sortida del Sol per gaudir de paisatge i menjar pausadament. Un parell de parets de marge situades als nostres peus, criden la nostra atenció. Un canvi de temps ens convida a partir, iniciant una desgrimpada encapçalada per En Guapetón que augura moviment.

En movem en la direcció d’un Petit Cigró en el nostre recorregut per la cresta. A la dreta del mateix trobem un marge amb restes de filferro i un petit esglaó de pedra empotrat. La continuació semblava bona. Desprès de no poques alternatives, Correcamins en informa que ja ha filmat a bastament i que podem intentar connectar el pas amb Sa Casa de Neu de Sa Regana. Iniciem la baixada que ens porta a l’inici d’un inclinat xaragall creuat per unes canals de color vermellenc. Ens movem cap a la dreta, tot seguint unes terrasses plenes de càrritx. Aviat trobem una canal a la dreta, amb un petit marge, encara que son més enfora de la baixada a Ses Cases de Neu de lo que imaginem. Fem intents per trobar pas a la esquerra per accedir a Sa Coma de N’Arbona sense èxit. Continuem fins a un collet situat en posició elevada, un poc més enllà d’aquells dos marges que es veien des de el lloc del nostre dinar. Arribat al coll, la situació es complica. Guapetón i JMartinez, ajudats amb Unamas, intenten desesperadament trobar una comunicació. La cosa pinta malament, encara que Guapetón localitza una desgrimpada amb un punt de subjecció al cap damunt a on podrien enganxar una corda. El dia es tanca i la boira ens assalta. Ha arribat el moment de retorna a l’inici del pas i deixar-ho per millor ocasió. Entre renecs, grinyolar de dents i alguna que altre flastomia, tornem, amb qualque intent desesperat per trobar la desitjada via. Arribats a les rodalies del punt d’inici, Correcamins i JMartinez decideixen arriscar-se per la esquerra del aparentment complicat esbaldregat als peus del pas. La resta iniciem la baixada cap a l’embassament militar propera al túnel. En la baixada, una cridada telefònica ens alarma. Els nostres dos companys ja son als cotxes i ens informen que el descens ha estat segur, senzill i amb alguna que altre fita, que han refet i combinat amb algunes noves. Descobrim aleshores el do de llengües d’en Guapeton, en sentir-lo parlar en arameu. Minuts més tard arribem, cua entre les cames, a la carretera.

Amb promesa ferma de ajustar comptes amb aquest indret en dates no molt llunyanes, acabem el recorregut amb una beguda a les mans.

Algunes imatges(ja hi son totes) mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20071229SerraSonTorrella/
Hora Inici = 9:00 Hora Final 15:20
Referencies = Mascaro-Pasarius, lámina 4