Corredor nord. Coma fosca

El divendres matí vaig sortir tot sol (s´espenyaren els plans inicials, i he d´aprofitar la neu perquè el cap de setmana em toca feina). Deix el cotxo a la plataforma del funicular, i començ a caminar amb tot el material, sense tenir clar que faré, però fa un dia fantàstic per estar per Tramuntana. Inicialment faig el camí cap a la font subauma, amb molt poca neu, per no dir gens, a la vorera del camí.

Com que no hi ha cap problema de moment, decidesc enfilarme cap a la coma fosca. Si tenc sort em trobaré amb alguns excursionistes que fan la pujada (hi havia un altre cotxo a la plataforma i a més estic reseguint unes trepitjades).

Les clapes més groses de neu comencen allà on es troba el pas inicial de la coma fosca, on s´ha de grimpar sense complicacions. Després d´una estona de forta pujada, quan ja començava a pensar si sería millor tornar enrera, degut a que a vegades les cames s´enfonsaven bastant amb la neu, i no tenir cap "accident", veig com hi ha 3 persones aturades adalt (bastant amunt encara) a l´esquerra aferrats a la paret, i a prop de l´entrada del corredor nord. I pens, aquesta es la meva oportunitat, Fa ja molt de temps que li tenc ganes al corredor nord, s´ha de fer amb neu, duc el material adequat, i perquè no...si fan el que pens vaig darrera ells i si no mitja volta.

La meva pujada se fa bastant ràpida, la neu està en condicions, i ja no m´enfons, a l´entrada del corredor tenc el grupet relativament a prop, que ja havíen començat´l´escalada.

El corredor té un cert grau d´inclinació que li feria feredat a més d´un, però es puja sense entrebancs i amb comoditat, si haguèssim pujat 3 hores abans encara sería millor. A mitjan corredor començ a utilitzar el piolet (per algo l´estic passetjant), i quan estic al devora d´un petit porxo, es quan faig contacte amb els altres excursionistes. Les restes de casa de neu, que haurien d´ésser per aquí, imposible de sabre on són de tanta de neu que hi ha. A partir d´aqui la pujada segueix i es fa una travesia cap a la dreta, en direcció al Penyal. Aqui sense cap dubte s´han de posar els crampons, cosa que vaig fer. Els tres excursionistes diuen que tenen presa i tornen per on han vengut. Jo vaig fins la carretera, totalment coberta de neu, i baix per la coma fosca, amb molta bona neu. La tornada també la faig ràpida, i arrib al cotxo al mateix temps que el grupet que havia coincidit abans.

Sens dubte la millor excursió amb neu, i el qui no l´hagi feta que s´esperi una altra nevada forta, i després disfrutarà.

Les fotos que pos són del corredor, en diferents perpestives, del porxo pràcticament sepultat per la neu i dues dels personatges de la sortida.

Molts d´anys a tots.