Sí. Un racó meravellós quan nos ho deia en Guapeton fa unes setmanes.
En aquesta ocasió he tengut l´oportunitat de anar-hi amb els meus amics del GEM, i em va estranyar una mica no coincidir amb algún raconer.
Una excursió curta pero intensa, on s´han d´emplear el estris per rapelar i per remuntar. Un pas delicat on no tothom s´atreveix a baixar. Impresiona a l´hora de baixar, pero impresiona més quan ets abaix i veus que si vols tornar a casa no et queda més remei que remuntar el pas.
El "pas" té bastantes estaques antigues, però a l´hora de pujar no estaría de més que hi hagués unes quantes més, encara que la roca té bons llocs per aferrarse. Això sí, vertical de ben de veres.
Unes vistes excepcionals de la serra d´Albercutx, Es Colomer, el Pal,...
Ara tocarà el torn d´anar-hi amb els raconers més agosarats quan vagi bé.
3 comentarios:
Si es que hay mucho "raconer de boquilla"...
Durante la jornada y ya que tuviste ocasión de charlar con montañeros dispares, no surgio algun pròximo objetivo superinteresante?
Hola Bergant:
He visto también las fotos en la Web del GEM, y he sentido un profundo pesar, por no haber podido estar con vosotros en ese increible lugar. Espero no tener que hacer nunca más en mi vida una mudanza.
Eso sí, yo no hubiera bajado a la Cova de l'Aragones. Y no por el rapel de bajada, que ya le vale, si no por sentirme incapacitado para remontar luego ese espectacular paredón.
Un abrazo,
Para Guapeton: los objetivos los pondremos los raconers.
Y para Emilio: es un paso donde más vale la maña que la fuerza.
Saludos.
Publicar un comentario