REFLEXIÓN AL TERMINAR EL AÑO 2008

Queridos amigos:

Este Blog, su contenido y sus gentes, que se hacen llamar “Raconers”, es una belleza, que alegra la vida para los que “adoramos” las montañas.

Transcribo una frase, seguramente dedicada a un montañero fallecido, que está grabada en una placa junto a la Cabana de Basello, a 1.800 metros (en la Vall Ferrera - Pirineus), unos de mis “Shangri-La”:

“Yo soy el montañero solitario que no gusta de los extraños en la montaña. Tan sólo deseo recorrer mi camino y morir en el bosque, para que los Osos y los Lobos me coman y así cerrar el Ciclo de la Vida.” (la placa contiene además tres dedicatorias a un montañero llamado “Javier”).


También quiero transcribir un poema de Joan Alcover:

Si vols estendre pels amples horitzons de la muntanya
l’esguard contemplatiu,
has de pujar-hi
recorre pam a pam tota la terra
que des del cim dominaràs; atura’t
al comellar, al bosc, guaita la mina,
saluda els nius humans, vulles conèixer
la clapa de verdor si és blat o és ordi,
i així, escorcollant cosa per cosa,
a la comtemplació ton ull prepara.



El escritor Josep M. Llompart, escribió una preciosa reflexión, referida a dicho poema, en una dedicatoria que hizo a un excelente libro, para explicar la diferencia entre “VER Y CONTEMPLAR”:

Perquè contemplació vol dir expandiment de l’ànima damunt la cosa contemplada; i per tant, no la simple complaença estètica, ni tampoc la visió només sentimental del món exterior, sinó l’aprofundiment dins ell a la recerca d’una coneixença essencial. Essencial, però gens abstracta, sinó més aviat impregnada del batec humà. Tanmateix, per assolir aquesta coneixença en cal a un altra de prèvia, diguem-ne analítica “escorcollar cosa per cosa”, que consisteix en la vivència, o dient-ho en termes més exactes, la convivència amb ell. A través, doncs, d’aquest conviure amb les coses i amb la humanitat del món exterior, es produeix aquell expandiment de l’esperit damunt la Naturalesa que és el camí pel qual ascendeix el contemplador a la coneixença essencial i transcendent arran de síntesi.

Bueno, pues, cuando hago los vídeos pienso en todo esto.

Que el próximo año sea tan bueno como el que terminamos y que nuestras familias sigan teniendo la paciencia que están teniendo para mantener nuestra afición