domingo, 15 de marzo de 2009

Balcons des Cingles de N'Amet;l'esperança es lo darrer que es perd



Una conversa amb l’amo de Bàlitx, aviat faria un any, va sembrar la llavor de la jornada d’avui. Afirmava que hi havia una manera de enllaçar Es Cingles de N’Amet amb la part superior dels penya-segats, diferent de la baixada que aquell dia varem redescobrir amb la col·laboració de l’amo de Sa Costera. Un nom recopilar per l’extraordinari Mascaró Pasarius, Es Pujador de Sa Costera, i situat a prop d’aquells indrets ens convidava a fer un intent.

Desprès de deixar els vehicles vora la rotonda a la qual acaba el tunel que dona accés al Port de Sóller, agafem el conegut Camí de S’illeta, que ens ofereix les seves no per conegudes menys admirables mirades sobre la mar, el Penyal Bernat, la part baixa del Puig de Bàlitx, Es Joncar... Una hora de camí ens porta per es pas esbucat fins al Coll de Cala Ferrera, als peus de Es Penyal Bernat des Joncar. Alguns incansables decideixen fer una ascensió ràpida. En Toni Sineue arriba un poc desprès acompanyant de l’inefable homo graficus. Engrescat, decideix donar una lliçó a alguns i, amb seguretat i fermesa, comença a obrir una via directa (2 superior) fins al cap cucurull del Penyal, a la qual arriba en pocs minuts, molt abans que els aprenents, entre l’admiració general. Un petit miracle que permet a Sebastià recuperar un bastons oblidats una estona abans completa la aturada que permet recuperar algunes forces.
L’afama’t Pas de S’Heura, Na Seca, bocins de Montcaire... emmarquen es Torrent de Na Mora, el nostra proper objectiu. Feïm un descens ràpid mentre comença’m a notar els efectes del increment de les temperatures. Al torrent poc espai per bromes, cal agafar l’empina’t pas que ens donarà pas a un replà de roquissar des de a on tenim la ocasió de contemplar el indret anomenat Port de Fornalutx o Cala Ferrera. A partir d’ara es tracta de seguir unes fites que ens van portant cap a la torre de vigilància de Na Seca. El terreny es dur, exigent. Sempre pica per amunt i la pedra esquerdada castiga mans i roba. Vint i cinc minuts de suor mes tard arribem a un collet a on podem veure Es Cingles de N’Amet. Abandonem les fites que tiren per amunt, per seguir entre càrritx, argelagues de la mida de un homo gran i pedres esmolades, uns replans que recorren la seva part superior. Es tracta de posar esment per tal de intentar trobar el pas que suposaria la culminació de la jornada. No tenim descans. Ara per amunt, ara per avall, mira tu per aquí que jo donaré un cop d’ull per enllà... anem fent camí. No es veu possibilitat de baixar i en Guapeton es comença a empipar. Una paret trobada de sobta ens dona una certa esperança... que mor aviat quan comprovem que no es tracta mes que la partió entre els municipis de Fornalutx i Escorca. Una tanca metàl·lica d’estructura moderna un poc mes enllà ens torna a activar... però res de res. No es veu cap fita ni possibilitat de baixada clara. Anem enllaçant un comella rera altra fins arribar just al damunt de Sa Cova de Sa Pols. Allà ens espera un altre marge mig esbaldregat al qual mor un caminoi que ens portarà fins a les cases de Sa Costera.
Mentre alguns fan desgrimpades per intentar localitzar el desconegut pas, els altres veiem com un intent rere altra son avortats per el vertical terreny. Es temps de decisions. Un grup que no ha estat mai al Cingles deN’Amet decideix baixar per el Pas que neix a Es Niu de S’Aguila, mentre la resta va a fer una aturada a Ses Cases de Sa Costera.
Aquest extraordinari indret ens rebra amb una agradable ombra i la vista extraordinària de la costa que abasta des de Montcaire fins a Cala Tuent. Mentre despatxa’m els queviures que portem a l’esquena, fem petar la xarrada fins que la serena bellesa de la contrada ens deixa embadalits. Aquest cronista te ocasió de visitar la propera Font de Sa Costera mig desfeta però que encara te una fresca i bona aigua que conforta i reanima al caminant ocasional. Un renou distant atrau la nostra atenció. La Font de Sa Costera, aveïnada a les Cases de S’Electricitat cau entre les roques fins a la mar, desprès de omplir el tub que la porta fins a la llunyana ciutat de Palma. En silenci i admirant la feina gegantina d’aquells homes que deixaren la vida per aixecar els marges entre el que avui lluiten per sobreviure unes dotzenes de ametllers i figueres, abandonem el lloc per dirigir-nos fins al Coll de Biniamar. La fresca ombra ens conforta per la elevada temperatura i ens ajuda en el vertiginós descens fins a les cases de Bàlitx d’Avall. Arribats a les mateixes, la madona ens refresca amb suc de taronja que compartim asseguts a la carrera del llindar principal. No hi ha ocasió de confrontar l'experiencia amb la persona que la va iniciar; l'amo de Balitx.
No tenim ganes de partir, però encara ens queda tota la pujada i el descens fins al Port de Sóller. A bon ritme anem pujant per el Camí Vell, exemple de camí empedrat que mereixeria un millor destí. Les solitàries cases de Balitx d’Enmig porten al nostre cor la tristor del temps que ha fugit per no tornar, mentre comprovem els efectes de la desídia i la dolentia dels homes en les seves restes encara dretes per no sabem quant temps. Un cap de fava motoritzat amb dues rodes trenca, encara sigui per uns moments, la màgia. Es la hora de desfer camí fins al Port de Sóller amb l’ajut de les indicacions. Una errada ens portarà fins a la carretera Ma-710, que ens veurem obligats a recórrer per les seves voreres, entre els renous de les motocicletes. En Toni fira i es fa propietari d’una motxilla i un mòbil. Es temps de recollir espàrecs, que anem posant en les mans de l’amic Sebastià. A la vorera del restaurant de Sa Taulera, tenim ocasió de agafar el Camí de Ses Alzines, que ens donera la darrera sorpresa portant-nos al nostre lloc d’inici desprès de recórrer les terres de tres municipis i més de 20 kilòmetres.

Hora Inici : 09:00 Hora Final: 17:30

Referències
Mascaro-Pasarius, làmines 8 i 4
Mapa Alpina Tramuntana Central
Mallorca Vora Mar II , Marines de Tramuntana, Germans Sastre

No hay comentarios: