LA BAJADA: Como complemento del estupendo relato al que Nomisx nos tiene acostumbrados, sólo añadir que el grupo que decidió bajar desde el “Es niu de s’Aguila” hasta el mar, alucinaron en colores de la bajada, pues a nadie le puede dejar indiferente esa tremenda bajada, en el límite del excursionismo. Impresionante desde arriba, increíble desde abajo, ciertamente peligrosa en un par de puntos.
ENDEMISMOS: Ya lo comenté hace unos meses, cuando bajamos la primera vez a este lugar tan remoto, que hay una gran cantidad de plantas endémicas de Balears en esta zona; a saber: la “Helleborus lividus”, la “Paeonia cambessedesii” y la “Senecio rodriguezii”. A destacar la Paeonia, que estaban todas florecidas (pongo una fotografía), espectáculo que sólo se ve durante un período inferior a un mes (según confirman los entendidos). Esta planta con un tallo vermelloso está ahora impresionante, ese ciertamente es uno de los endemismos más bellos de Balears.
.
DOBLETE: Després de tornar al Port de Sóller pel bellíssim “camí vell de Bàlitx” i enllaçat amb un altre camí que va en direcció al Port, marjada rere marjada (què preciós ¡¡), vaig descansar a casa i aprofitar l’entrepà que m’havia sobrat per absència de fam, ja que a les 8,00 partíem cap a la FONT GALLARDA, des de MORTITX.
MÉS ENDEMISMES: Baixant de la “Caseta dels milicians”, a la dreta del comellar hi ha molts endemismes. Curiosament les “Paeonias” no estaven florides. N’hi ha moltes i la flor a punt de sortir. Mestres els companys baixaven fent tombs i renegant contra la contrada, jo em vaig deixar caure pel lateral del comellar per fer fotos de macro. Vaig veure una amb un color granat fort. Segons em varen confirmar a la nit, és una “Paeonia brostant”, fenomen rar i preciós.
DOBLETE: Després de tornar al Port de Sóller pel bellíssim “camí vell de Bàlitx” i enllaçat amb un altre camí que va en direcció al Port, marjada rere marjada (què preciós ¡¡), vaig descansar a casa i aprofitar l’entrepà que m’havia sobrat per absència de fam, ja que a les 8,00 partíem cap a la FONT GALLARDA, des de MORTITX.
Un grapat de companys de feina i un altre “raconer” brostant, varem anar a dita font, que després de haver-hi estat en 4 ó 5 ocasions, puc assegurar que és la “més bella de les que conec”. .
MÉS ENDEMISMES: Baixant de la “Caseta dels milicians”, a la dreta del comellar hi ha molts endemismes. Curiosament les “Paeonias” no estaven florides. N’hi ha moltes i la flor a punt de sortir. Mestres els companys baixaven fent tombs i renegant contra la contrada, jo em vaig deixar caure pel lateral del comellar per fer fotos de macro. Vaig veure una amb un color granat fort. Segons em varen confirmar a la nit, és una “Paeonia brostant”, fenomen rar i preciós.En fi, ... comellars verticals, endemismes en flor, marjades i marjades, la font més bella, Ariant i els seus cirerers en flor, tot fora camí, 18 + 20 km (segons els GPS), botes gastades, 2 kg menys (recuperables) i tot envoltat de molt bona gent.
.
1 comentario:
Bon dia Correcamins, me podries dir si aprop de la Font Gallarda hi ha espai per fer bivac unes 5 persones?
Moltes gràcies
Joan
Publicar un comentario