Forats Grossos i Cova den Povores

Quan al costat de l’esglèsia d'Escorca som a punt d’iniciar la jornada, En Bergant, del grup d’activitats aquàtiques raconeres, assabentat de la nostra intenció d’explorar les rodalies dels Forats Grossos, ens diu “Ja teniu deures. Mirau de trobar la Cova den Povores”. No li férem massa cas, ja que frissaven de partir. La jornada es prometia llarga i no valia badar. El descens per el afamat Camí des Burgar en direcció al Torrent de Lluc te avui quelcom d’especial. La aigua que baixa del Clot d’Aubarca a la recerca de agermanar-se amb les nascudes al Gorg Blau al Entreforc composen una simfonia que retomba a les parets de la Serra de Ses Farines. Esperonats per Es Senyor de Sa Torre en menys de una hora fem una berenada als peus del Torrent del Boverons. L’espectacle inhabitual de les aigües emplenant el jac, circulant entre pedres i macs de torrent ens conforta mes que el menjar. De forma inversemblant no raja ni gota per el Torrent dels Boverons, que enfilem per amunt. Anem guanyant alçada resseguint les restes del antic camí, molt perdudes i espenyades, que aviat passa al costat esquerra del torrentet i ens permet gaudir d’una visió inhabitual amb el Puig de Ses Vinyes sobresortint com una piràmide sobre L’Entreforc. Les carritxeres han tingut un bon any i oculten, ara si ara no, el tirany fins que arribem a una zona més planera i amb quatre vells ullastres, a on ja es destrien les cases del Quarter de Carabiners al que arribem desprès de superar una part final amb pendents pronunciades. Just dues hores hem invertit en arribar-hi. Anam ben esmolats!

Les cases des Quarter han estat refetes de cap a peus, respectant les poques restes que quedaven de l’antiga construcció. Des de el patí s’observen, encara, taques de neu a la part Nord del Galileu i a Sa Coma Fosca del Puig Major. Des de la part posterior de les cases, surt un caminet que ens porta al coll que separa la Coma de Ses Cases (a l’esquerra) del inici del Torrent dels Ferrerets. El nostre objectiu es anar a cercar una paret de partió, rodejant el turonet en el que esta situat el Quarter. Un solitari pi es veïnat del caminet, davant del qual es troba el humil portellet que dona pas a una zona en la que el camí va voltant entre pedrotes i forats en direcció cap a l’esquerra. Som a lo que es coneix com Sementer de Mar. Ací i allà petits munts de pedres ajuden a localitzar el recorregut a Milano i Es Senyor de Sa Torre que actuen com a guies. Una vegada que hem entrat en un comellar en suau descens, la forma del Morro de Sa Vaca, marca la presencia de la mar, companya nostra a partir d’ara. Per avall anem, mentre deixem a l’esquerra una petita serreta d’aspecte interessant. Es Senyor de Sa Torre recorda una petita balma amb una fonteta. La localitzem aviat. En una zona planera, una cornisa protegeix un coco d’aigua freda i verda, que alimenten els degotissos que ragen gota a gota. Una botella ampla de vidre verd es l’excusa per que Es Senyor de Sa Torre ens conti una historieta de ja fa un bon grapat d’anys, que te com a protagonista a un capellà que és passejava per aquests indrets amb la sotana arremangada i boina calada. El imprescindible Mascarò esmenta un Coco de Sa Murtera amb el queda batiat provisionalment aquest indret. A partir d’aquí comença una de les meravelles de la nostra Serra. Un camí de dimensions i fabrica excepcional s’obre pas sobre Cala Ets Tests i Es Morro des Capellans en direcció cap a Es Turmás, mentre Es Morro de Ses Bledes es retalla sobre l’horitzó marí. Manquen paraules per descriure la bellesa de l’obra humana i la seva perfecta integració en l’entorn. Senzillament, excepcional. Les sorpreses no s’acaben i un poc més tard descobrim al costat de la muntanya un forat dissimulat amb unes pedres ben disposades que conformen un petit amagatall (un antic secret de contrabandistes ?). En un revolt del camí s’observa una barraqueta enrunada aferrada a una roca grossa. Un estrany terreny rocós i planer situat més baix crida l’atenció. Un portal a la seva part inferior ens sorpren. De que es tracta ? Es Senyor de Sa Torre el descriu com una font tapada, construïda amb pedres que conformen una boveda de tres metres d’amplada... feta sense ciment ni bigues. Una obra mestra d’un mestre d’obres d’un temps ja passat. Garcia-Pastor identifica aquest lloc com Es Cocó des Sementer de Mar. Poc més enllà arribem a un coll caracteritzat per la seva terra vermella, que s’obre cap a l’esquerra. Es tracta de Sa Coma de Sa Mata i cap allà anem, per la vall que conforma per la dreta les parets del Puig de les Abelles i Es Nirvi des Bou, que ens separen del Torrent de Pareis. El terreny es ample, vermell i ple de carritxeres i es deixa caminar amb relativa comoditat. Arribats al seu punt més alt, s’obre el comellar que hem de seguir per avall com si anessin a pegar als cingles dels voltant de Sa Coma de Ses Cases. Perdem alçada amb contundència i sols alguna que altre fita mig perduda indica la ocasional presència humana. Arribats a un replanet desprès de 20 minuts de caminar, anem alerta a la dreta per observar un muntet de pedres que marquen la diagonal que inicia la pujada fins als Forats Grossos. Un mira per amunt i no acaba de creure que allà dalt hi hagi quelcom més que roques i mes roques... però fem confiança als guies, quin remei! En els següents 20 minuts anem pujant per llocs inversemblants i exposats, fiats en les nostres habilitats, rapinyant-nos mans i braços, seguint quatre fites malgarbades i amb la fe que tot raconer ha de tenir per damunt tot. Quan un ja desespera, la claror creix i la llum que penetra per un portal gegantí il•lumina els nostres cors i cares. Ja hi som ! Un no es capaç de descriure la majestuositat del indret, des de el que se divisa la part final del Torrent de Pareis, arribant fins a Sa Torre den Palou o de Tuent. Encara embadalits, Es Senyor de Sa Torre, diu “Au, ara anem a veure es gros, que aquest no paga la pena!” Com, que ni ha un altre ha dit aquest betzol ? Ca barret, de cap de les maneres! Però com que el fulano ha tirat per amunt, com a xotets de cordeta anem al darrera. Arribem a un lloc a on es dibuixa un forat no massa gros. Això és? Quina comèdia! Grimpam amb precaució i arribats al foradet aquest s’aixampla per conformar un arc majestuós que suporta una boveda que moltes esglésies envejerien. Tota la part propera a la desembocadura del Torrent s’obre als nostres peus, amb el Gorg dels Horts en primer terme. Fins i tot la pedra ha format uns petits esglaons que empra’m com seients per admirar l’espectacle. Es temps de menjar i omplir-nos del goig dels queviures i de les vistes. Ha pagat la pena!

Es temps d’iniciar el retorn i tot es fa fàcil. El descens el fem aviat i amb seguretat, la pujada al collet de connexió amb el Camí sembla no res, i desfent les nostres passes som arribats als voltants des Cocó de Sa Murtera en poc més de 50 minuts. Tenim temps i ganes per investigar. Es tracta de trobar lo que al llibre La Costa d’Escorca (pag. 129) descriu com un punt a on la Torre de Lluc “...participava del sistema de senyals comunicant-se amb Sa Mola de Tuent i amb el Santuari de Lluc a través d’un punt intermig anomenat Cova d’en Povores”.

De forma intuïtiva pensem que aquest punt podria trobar-se als cims que marquen la divisòria amb Sa Coma de Ses Cases. Just al damunt des Cocó hem vist una camí al que ens porten unes fites. Aquestes van a pegar a un parell de rotlos de sitja de carboner i trobem restes d’un camí esplèndid que semblem dur als cims que volem examinar. El sender es estrany. A voltes intacte, a vegades completament perdut i obstaculitzat per mates velles, va pujant fent voltes molt pronunciades, amb fites ací i allà... de cop i volta observem un conjunt de pedres disposades per superar un passet. Es Senyor es dispara i tirem per amunt. Hem perdut camí i fites, però ens importa un rave. N’Agusti i Milano ens segueixen amb més tranquil•litat. Anem superant replans petris que s’ofereixen com a balcons sobre la mar. Fins i tot a un d’aquest Es Senyor observa una pedra en forma de altar molt peculiar. El terreny es costarut i exigent. Per amunt, s’ha dit. Quant som a punt de arribar a un coll que separa dos cims, ens adonem que la part superior esta formada per un conjunt de pics rodejant una amplia zona plana. El pic que te més bon aspecte es defensa aferrissadament. Pugem amb seny de bístia vella, sobre les ganivetes esmolades de rellars i esquetjars. Es Senyor de Sa Torre arriba primer. S’exclama “No és veu Sa Torre de Lluc!” Merde, alors ! Els tres metres que em separen del cap cucurull els faig com si m’haguessin ficat mitja tona de plom a la motxilla. En arribar, Es Senyor repeteix “No és veu”. Un putxet més baix en direcció a Sa Torre ho impedeix. O no? Just al ben mig del cim del putxet, hi ha una petita depressió i a través d’aquesta es veu, per tots els claus de Crist, clara i nítida, contra el blau de la mar, la Torre de Lluc. I que passa si ens girem cap a l’esquerra ? Que retallada sobre el cel es dibuixa la massiva torre de Son Palou o Cala Tuent. I si donem l’esquena a la mar i mirem cap al Galileu? Idó que destaquen els polls de Ses Cases d’Aubarca i, sobre el Quarter de Carabiners, s’insinua la Creu del Calvarí de Lluc. Si ens movem quatre passes a dreta o esquerra, es perd la perspectiva, desapareixen, s’esvaeixen.

Si no es la Cova den Povores, hi es ben a prop. Feines comanades, feines fetes, Bergant.

Quan dues hores i pico més tard, la fosca ens aglapeix desfent camí entre alzines, i els darrers raigs de sol, taquen de vermell el cel a ponent, amb les frontisses enrovinades, el turmell d’estribord torçat, i el fred i el cansament s’apoderen de cames i cos, un somriure s’obri pas. Mirau, senyor, per quant dona una frase enmig d’un llibret mig oblidat!

I conte comptat, conte acabat !

Hora Inici = 9:10 Hora Final 18:00

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 4

Mapa Alpina Tramontana Central

La Costa d’Escorca, Antoni Ordinas et alt.
Rutas Escondidas de Mallorca, # 27, Morro de Sa Vaca, Garcia-Pastor