.
En ‘Bergant’ tenia deures pendents, com sempre, i ens volia dur a fer la “integral de la Mola de Tuent”, però amb l’objectiu especial i principal d’arribar a “SES FEL.LES”, cala de difícil accés, que es localitza entre Sa Calobra y Cala Tuent.
La ruta es molt similar a la que férem els “Raconers” el 16/05/09 i aquí teniu els enllaços amb les cròniques d’aquell dia, si bé, sense baixar a dita cala.
.
Jornada amb bon temps i bona temperatura. Deixem cotxes al Coll de Sant Llorenç, iniciem ruta pel camí que passa pel llogaret de les cases de “Sa Calobra”, i seguim fins a “La Calobra”, on ens dirigim al pas fàcil i espectacular (diagonal esquerra pujant), que en poc temps ens deixarà damunt “La Calobra” amb vistes realment precioses.
Després de la “berenacíó”, seguim pujant per un terreny “pedregós, fotut i brut de vegetació arbustiva i llenyosa”, que dificulta notablement el caminar; fins arribar a un lloc marcat como “Ses Estepes”.
Aquí, es produeix la primera i previsible escissió. Uns pocs es dirigiran a la “Torre de sa Mola de Tuent” i la resta (6) seguirem cap a la Cala de Ses Fe.les.
Comencem a baixar, per un terreny amb forta pendent, amb molta vegetació, arbres caiguts i sense camí. La primera part d’aquesta baixada la fem per dins d’un torrentó. Ja molt abaix, a uns 100 metres damunt la mar, el torrent fa un salt impracticable sense cordes. Fem marxa enrere i remuntem, seguint la paret que ens acompanyava de molt amunt, trobem (a la dreta baixant) l’inici d’un comellar que pinta bé, fins a on la vista arriba. Aquest comellar ens condueix sense problemes a la cala. La baixada recorda molt a “Cala Codolar”.
Aquesta cala es un “autèntic racó de Tramuntana”.
Increïblement (¡¡) hi ha restes de construccions, algunes pareixen molt antigues. Fem un capfico a aigües fredes. Està tot filmat, inclòs la roba interior del “coyote”, modelo anti-Bouton.
Remuntem el comellar, única via per arribar i sortir d’aquest lloc tan especial i ara sense arribar a dalt de la cresta (Ses Estepes), mantenint altura, per un terreny “hostil”, anem fins a la zona de S’HORT D’EN ROM, després de retrobar-nos amb un dels membres dissidents. Ara decididament anem a cercar el “PAS DES COCÓ”, pas que aparentment no és evident, però que ja l’hem en altres ocasions.
El trobem i amb la “típica elegància raconera”, el fem ens pocs minuts. Abaix, trobat el camí de ciment, fem el darrer objectiu, fins a Es Racó de Sa Coma, on repetim el capfico, en aigües fredes i calmades; un lloc també especial i encisador.
Ja només queda anar al Coll de Sant Llorenç, on ens esperen els companys que se separaren al matí.
Al final, el balanç: Jornada intensa, sense incidents i amb un nou objectiu aconseguit: SES FEL.LES, un lloc especial, per gent especial. Un lloc quasi-verge, quasi salvatge. .
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario