Agafem el Camí de Can Sales, sortint per una barrereta a l’esquerra, just darrera Can Xot. Seguim un tirany a partir de la intuïció i el guiatge den Bergant, avui esdevingut Xòrrac-man. Arribats a una paret de partió, girem cap a la dreta per seguir el camí, ara més evident, seguint el costat del Torrent de Can Sales. Lo que no semblava més que un tirany sense importància esdevé aviat camí carreter de excel·lent factura i malmesa conservació. Alguns pins caiguts dificulten la caminada, mentre progressem escoltats a la dreta pel Puig de Sa Madona i a la esquerra pel Puig de La Truja. Desprès de un tram a on el camí ha desaparegut, arrabassat per la caiguda dels arbres, arribem a un bocí pla que ens mena fins a una paret amb un portell que superem. El camí es perd aviat per lo que no ens queda altra que, de forma imaginativa, cercar Es Coll de Can Sales, amb tendència a anar lleugerament a l’esquerra. Som ara al Puig de Ses Dones, nom sobre el qual Bergant ens fa cinc cèntims de la llegenda sobre el seu origen, publicada a www.toponimiamallorca.net. Arribats al Coll, una porció de terreny net i amb un grup d’arbres fruiters i fonteta per el bestiar ens certifica que hem arribat a Ses Rotes de Can Sales. Sortint per l’esquerra seguim una pista que ens mena fins a Sa Plana des Pou i desprès a Les Planes, a on hi ha una caseta de caçadors curosament restaurada. El camí continua i comença un fort descens cap a una vall a la que s’estan fent feines de neteja de bosc i garriga, amb un grup de polls que palesen l’existència d’una font a veïnat del Torrent del Olivar, que xapa per la meitat la contrada en la seva cerca del Torrent Fondo en direcció a Llinars. Un senderoi a ma dreta ens porta en forta empitada fins al Coll dels Tords, per seguir cap a l’esquerra seguint la partió fins arribar al Coll del Porrassar. A partir d’aquest moment toca terreny raconer, pedregós i encarritxat. Fent una travessia horitzontal en sentit ascendent anem a cercar una canal herbosa deixant a la dreta les parets de Els Enfronts i a la esquerra Les Mosqueres. Obviem la exploració d’un parell de forats que s’obren a banda i banda desprès de les indicacions del guia, que ja les ha visitades. La canal progressa enmig d’un carritxar de enormes dimensions entre les moletes del Puig de Ses Pinyes i El Més Alt de Llinars. Les fulles fuetegen cames i cares mentre el terreny s’endolceix i ja albirem les crestes del macis de Gironella. Una traïdora canya de càrritx espenya la jornada a Betubadeu accidentalment. Acompanyat den Sebastià es retiraran per la Vall de la Font dels Joncs a la cerca de sortida ràpida per Ternelles. Acomiadats els companys, resseguim la part superior dels cingles en demanda del Coll de Tirapau i el seu veïnat intemporal, Es Paraigua. Aquesta curiosa forma es fa servir d’improvisat escenari a més gloria de Paw i Es Senyor de Sa Torre a petició expressa i explicita de JMallorqui, per aprofitar la millora en les condiciones atmosfèriques. El sol il·lumina el paisatge, des de el Vall de Ternelles passant per la Serra des Cavall Bernat, les badies bessones de Pollença i Alcudia, separades per la punta de Cap Pinar, el gairebé perfecte dom del Puig de Maria, per tancar amb la imatge gairebé pirenaica de la Serra glaçada i tacada amb matisos de gris i blanc trencat. Esperonats per les crits den Guapeton i la incombustible imatge des Senyor de Sa Torre, arribem i agafam aigua de Sa Font de Ses Creus, sense temps ni per dir Amen!, de tan aviat com ens encaminem per la part superior des Cocó des Voltor en directíssima cap al Puig Gros de Ternelles. La atlètica i rítmica pujada es fa entre el que queda d’una boixeda, formada per descolorits exemplars de boix (buxus balearica) en aquest inhòspit pedregar, desprès de l’acció combinada de carboners i clima extrem.
Quelcom ens il·lustra sobre l’arrel llatina de la paraula Ternelles (diminutiu de ternas, compostes de tres) per referir-se als tres promontoris a superar abans d’arribar al piló geodèsic que marca els seus 837 metres . Se non è vero, è ben trovato !
Gaudim del descans, el menjar i la vista desprès de triar l’orientació cap a Llevant, atalaiant sobre Es Castell del Rei i les tres valls cosines de Ternelles, Sant Vicenç i Bóquer, separades per les partions de Sa Serra de Cornavaques i Sa Serra des Cavall Bernat. Altre vegada tres a Ternelles! El vent que bufa de la mar per estavellar-se a la timba de 200 metres que ens separa del Torrent Fondo i el Pas du Porc es aprofitat per un grup de voltors per convertir-se en protagonistes de la nostra admiració i embadaliment. Quin espectacle veure aquestes aus navegar amb elegància, manca d’esforç, cavalcant l’aire i governant el seu rumb amb moviments gairebé imperceptibles del seu plomatge. Quina enveja, quin privilegi !
Ara toca retribuir en Bergant amb el seu premi. S’ha guanyat que li mostrem Sa Cova dels Nivells i no volem deutes i deures pendents! Desgrimpem en direcció diagonal esquerra per anar a cercar un conjunt de canals que, en progressiu descens, ens deixen al fons de un comellar farcit de càrritx i enredoltat de penyes per el que transitem per uns 10 minuts fins arribar a una zona més planera que es lo poc que queda d’una esvaïda sitja. A la dreta, marcada per un parell de fites i amagada darrera unes mates, s’obre aquesta cavitat amb tres branques que a diferents cotes penetren en la roca mare amb mostres aparents de l’acció de aigua escorrent-se. Un lloc peculiar i enigmàtic. A continuació perllonguem la caminada en direcció cap a Ponent amb la fita del Pa de Figa com a referència. Assolim la part superior d’uns cingles desprès de superar un esquetjar que faria les delícies dels estudiosos del càrstic. Als nostres peus s’obre la més gran dolina que coneixem a Mallorca. Tancada a migjorn per Es Racó dels Boixos i la part baixa del Puig de Gironella i a Tramuntana per les puntes de Les Dents del Diable sobre la vall d’Ariant, aquest gairebé perfecte cercle de 200 metres de diàmetre i una superfície de més de 33.000 metres quadrats (es a dir, quatre quarterades, dos quartons i un hort i poc més) es una vertadera meravella geològica i paisatgística. Baixem dirigint-nos primer cap al seu extrem esquerre, per travessar-la de punta a punta en direcció cap a la Balconada que s’endevina. Arribats a les dues puntes més occidentals, es produeix la dispersió. Mentre uns intenten pujar al damunt de les diabòliques dents, altres cerquen passos per accedir, aquells prenen imatges i tots quedam embadalits amb la visió de Ariant, els seus camps, jardins, horts, conreus, cases i camins emmarcats per la Mediterrània sota una llum que fa brillar com espurnes els ulls de JMallorqui. Oportú, Correcamins esmenta la paraula Shangri-la; evocació de qualsevol paradís terrenal, una terra utòpica de serena felicitat permanent, aïllada del mon exterior i mite de qualsevol aventurer i explorador.
La casual troballa d’un curiosíssim amagatall (contraban, fonteta, ...?) fet de pedres col·locades i perfectament mimetitzat entre les dues darreres puntes ens convida a baixar per aquesta canal en direcció cap a lo que sembla una sitja. Fàcil descens, per continuar amb una travessia cap a l’esquerra a la cerca de l’ombra gegantina del Pa de Figa. Ben aviat enganxem amb el pas que baixa del seu coll per anar descendint entre llums i ombres aferrats a les seves parets que regalimen aigua i formes fantàstiques. Lluitant entre batzers, romeguers i arbres caiguts assolim Sa Font de la Mare de Déu. JMallorqui sentencia “Inici de grans excursions, final de meravelloses aventures”. Certus est ! Nostra Senyora ens fa donació de la seva aigua que ens refresca i conforta abans d’afrontar la pista fins a Son Grua, que agafem al costat d’un espectacular exemplar de mata (pistacia lentiscus) veïnat immemorial de Sa Torre d’Ariant.
La carretereta que ens ha vist passar tantes vegades i que circula entre Es Coll d’Ariant i Es Torrent de la Canals dels Romanins, acull les converses i contarelles. Un poc de tot i una mica de res mentre la llum de l’horabaixa (alguns diuen hora bruixa) s’esmunyi per darrera la barrera del Puig Tomir, Galileu i Massanella. Fins i tot un brusquer, excitat per la passió xovinista, compara la Nordwand del Eiger amb Sa Canal de Muntanya. Efectes secundaris de la medicació segurament. Bones noticies dels ferits i dels absents, mentre contem i recomptem les batalletes que aquesta jornada ens ha regalat.
L’aigua calenta comença a fer efecte. Les bimbolles esclaten quan topen amb les branquetes i les fulles que suren, mentre la sal i el sabó olorós començen a fer evidents les rapinyades, esgarrinxades, cops (blaus, verds, ..., de tots colors) i dolors que cobreixen el cos vell i atrotinat com un mapa. Cada marca un racó, cada senyal una emoció. Shangri-la? No, just Mallorca. Es el que hi ha.
Hora d’inici= 09:10 Hora Final=18:10
Referències
Diccionari Alcover-Moll
2 comentarios:
Gràcies una vegada més pel relat, que permet reviure bons moments.
Mils de detalls, bons.
Una simfonia de detalls, es un gust llegí es teus relats.
Jo ja les enyorava
Publicar un comentario