Racons de Tramuntana: Integral al Massis de Tossals

De cami al Coll de Pinetons

Cami Sa Font des Prat

Entre les cases de Son Ordines i Can Xalet tirem en direcció a la Raconada d’en Nicolau allunyant-nos de la transitada ruta normal al Refugi de Tossals. La viva caminada ens fa agafar temperatura ben aviat fins arribar a una paret de partió en el collet moment en el que decidim sortir per la esquerra superant una zona caracteritzada per les roques llises fins pegar al camí que porta del Coll de Pinetons a Mancor de la Vall. En el camí nou gir a l’esquerra per començar a pujar enmig de senyals creixentment evidents de la nevada que ens ha cridat avui. Tot el Clot d’Almadrà queda a la nostra esquerra, tancat per ponent per els queixals de S’Alcadena i el Puig de Sant Miquel. El bosc te un aspecte inversemblant amb la coberta blanca i el efecte més sorprenent es la simfonia de paquets de neu caient dels arbres, el grinyolar de les branques carregades i no gens infreqüentment el sec espetec de les fustes cansades de resistir. En arribar al portell veïnat del camí del Pas des Garrover la coma ja ofereix uns gruixos de neu que conviden a posar-se les polaines. El descens cap al camí de Sa Coma des Prat en permet destriar els turons de Ses Capelletes sota les que encara s’alcen les quatre parets que resisteixen heroicament de Ses Cases Velles de Tossals. Ara ja tenim una privilegiada vista sobre la part central de Tramuntana, amb el imponent Massanella rodejat de Ses Bassetes i les crestes de la Serra dels Teixos i Es Castellot. Ara gaudirem de un tram excepcionalment bonic. El sender cap a la Font des Prat te avui una bellesa colpidora. El paquet de neu penja dels arbres adoptant formes capritxoses mentre anem avançant amb les aigües del Torrent des Bufador i el tirany imperceptible de la canaleta del mestre Monserrat Fontanet a la nostra dreta. El sol ha sortit i regala una càlida llum als acaparadors d’imatges fotogràfiques que son a punt de patir lesions greus al dit que activa el obturador. Compartim aquestes sensacions amb grupets que ocasionalment anem topant, entre els quals, com no podia ser d’altra manera, retrobem vells i estimats amics dels que ens acomiadem amb el desig de posar en comú ben aviat sortides i camins.

Cases Velles de Tossal i Ses Capelletes

Arribant al Coll dels Coloms agafem un senderoi enmig del bosc per anar a Sa Casa de Neu de Tossals. La senda esta oberta de forma erràtica enmig del bosc, ple de branques trencades i amb gruixos de neu considerables. El sol ha dit adéu que ja m’heu vist a bastament i la temperatura baixa en picat. Una o dues errades de navegació més endavant ens porten fins al Pla des Clot de Neu una mica per damunt els 900 metres. Com un sac buit no s’aguanta ni allargat fem bon us dels mitjans que la natura i les nostres motxilles ens proporcionen per fer un dinar calent, saborós i divertidament excèntric. Veiem petits grups que lluiten per arribar al més alt de Tossals i ens apiadem dels seus esforços i dedicació. Bona feina companys !

Pla des Pou de Sa Neu de Tossals

En tornar a caminar, decisions. Obrir traça es esgotador i marxar en direcció al Pas Llis sembla una mala idea. A més, la perspectiva de gaudir de les vistes del Puig Major i les valls del Gorg Blau i Cuber son perversament atractives. Desfem camí cap al Coll dels Coloms, despres a l’esquerra per arribar a la conducció d’aigua del embassament des Gorg Blau a Cuber. Ara en direcció cap a Ponent per arribar a Sa Font des Noguer. Les cases d’Almallutx queden empetitides a la vora des Gorg Blau. La làmina d’aigua estranyament plàcida fa de mirall del Puig de Ses Vinyes en tant que el Puig Major lluita amb la grisor del cel i el blanc trencat de les neus per mostrar el seu perfil. El sol ja no es més que un bon record i el fred s’agafa a les extremitats com un ca afamagat a un rosegó de pa. Camina caminaràs que a Cuber arribaràs ! La carretera s’obre en una amplada de poc més de un metre i mig entre dues parets de neu de gairebé un metre. A Es Collet un cotxe esta enterrat per un paquet descomunal. El camí cap a la paret del embassament de Cuber es fa estrany. Hi ha un no se que de especial mal d’explicar. El silenci trencat per les seques petjades es el únic company. Hi ha quelcom que no encaixa, que no hauria d’estar aquí. Uep, ja ho sabem ! La superfície del llac esta GLAÇADA en bona part i just deixa lliure les parts més fondes. Una capa grisa fredament uniforme que trenca el mirall en el que veiem Sa Rateta. Un no s’ho acaba de creure i intercanviem opinions amb els companys damunt aquest fet mai vist pels nostres ulls. La sensació de la jornada fora dubte ni una.

Enllaç Canal amb Coll dels Coloms

Ara descendim cap al Clot d’Almadrà, seguint les conduccions que van a veïnat del Torrent de Cuber. A prop de Sa Font des Pi, el torrent rep per l’esquerra les aigües del Torrent del Coll i adopta el nom de Torrent d’Almadrà. Amb precaució i seny descendim per pendents relliscoses, farcides de neu podrida i que provoquen més de una i dues batculades. La balconada de la canaleta de Solleric es un premi en aquesta sublim posta de sol hivernal.

La pista del Refugi ja ens acull fosca negra i els darrers kilòmetres els farem a palpentes, més pendents de no ensopegar amb un forat emboscat o una pedra mal lletada, amb les cames fent figa i demanant clemència. Just els estels primerencs trenquen minimament la obscuritat.

Cuber, Puig de Ses Vinyes i Puig Major

Es Collet de Cuber

Sacsejat com un drap brut en el interior d’una rentadora, anem en una maquina que bota, volta i regira damunt el asfalt infame de la pista a Lloseta. Qui mena ha de posar tots els sentits en tant que la calefacció perd miserablement la lluita per escalfar el ambient gèlid. Trèmol. Odi el fred.

La darrera lectura me permet recuperar un esbós de somriure en recordar la màxima llatina Vivere memento, vive parvo, carpe diem hora adest vespertina. Ara entenc per que els Romans no varen pensar mai que Anibal poguera superar els Alps en ple hivern. No hi varen reparar en que entre les millors tropes del cartaginès hi havia mitja dotzena de foners ben tronats.