Ses Alquerioles es un esplèndid conjunt de cases d’un aiguavés. Per darrera, donant sa volta a un conjunt de construccions per recollir l’aigua, iniciem l’ascensió cap a Sa Mola. El sender travessa formacions de pins i alzines fins arribar al bonic Pas d’en Ponsa, que ens permet superar els cingles que ens acompanyen. Sortim a una atalaia des de on abastem (d’esquerra a dreta) Sa Dragonera, S’Evangelica, Cala de Ses Ortigues, ... Es Farallons (dos petits illots just enfront del Torrent de Sa Clota), Estallencs, Es Galatzó i Sa Mola de Planicia. Les grogues restes d’un avió apaga incendis apareixen estimbades sobre Es Cingles d’en Barrina. Girem en direcció Sud-est, tot seguint un enfiloi de fites que ens porten ben aviat fins a unes barraques mig enderrocades a veïnat d’una era circular.
Com que Es Senyor de Sa Torre i en Toni han tirat per amunt sense dir ni pruna, decidim, animats per Guapetón, cercar una via alternativa en els cingles que ens separen del cim. Desplaçant-nos un poc cap a la dreta, ben aviat trobarem un possible punt de pujada. Sa padrineta s’enfila ben aviat. Es tracta d’un pas senzill alhora que lluït i un pel aeri, que de moment denominem Pas Innominat. Just sortint-ne, ens dirigim cap a la dreta, a on al cap cucurull es situa un vèrtex geodèsic i, un poc més enfora la Caseta de N’Aragó, que la historia diu que va habitar el científic François Aragó al 1808 i d’on va haver de fugir, cames ajudau-me, de forma peculiar en esclatar la guerra del francès. Un breu descans ens permet recuperar forces i passar gust amb la carena del Galatzó (1025 m) que s’alça com el guardià de les Terres de Calvià, Andratx i Estallencs. La temperatura ha baixat i el vent no ha deixat de bufar amb força. Reprenem la marxa en direcció cap Es Moletó (866 m) amb certa tendència cap a la dreta, per anar a cercar una sortida de la Mola. A prop dels cingles, cerquem, i trobem, un pas que, posant cul a terra i amb un poc de cura, ens col·loca als antics camps de conreu de Sa Mola, prop d’una vella barraca en runes. Sense perdre molta alçada anem cercant una punta coronada per una gran fita. Al nostres peus es veuran Ses Alquerioles i les basses al seu costat. Es el Pas d’es Romaní. Ara hem d’anar cap a la dreta a la cerca d’un pi situat en un comellar. El pas no es fàcil, encara que no representa dificultats amb la ajut d’allò on la esquena perd el seu nom i els companys de colla. Una mata de romaní a la dreta del pas ens marca la baixada que, amb una desgrimpada senzilla en conduirà a un xaragall, desprès al bosc de pins i, en pocs minuts, a la pista de Ses Alquerioles.
Aquí recuperem a n’en Sebastià, alhora que tenim ocasió de parlar una estona amb el propietari de la finca que “casualment” ens trobam. Aquest encontre tindrà alguns efectes no desitjats més tard. Com ja portem un bon grapat d’hores caminant ens dirigim cap a Es Pou de Sa Tanca per la pista per on hem pujat. Rodejats de vaques i bous cada vegada més animats recuperem energies de cara a l’horabaixa. Huitzilopochtli, el deu del sol, en honora amb la seva presència. Animats, iniciem el descens al costat del Torrent de S’Alqueria, que neix just a on hem dinat. Ben aviat en trobem el pas barrat per uns cingle a on s’estimba el torrent. Hem de sortir per la dreta, anant a cercar un nas sota el que s’obra Sa Coma Clova. El Pas Blau (per unes roques situades a la sortida d’un color blau-grisenc) ens obre una fesa per on baixem cap a Sa Coma. A la mala, entre carritx i pedres, trobarem restes d’un camí molt deteriorat. Al fons de Sa Coma, veien Es Puig Gros (415 m). A mida que perdem alçada, el tirany millora i aviat arribem a un lloc a on desemboca a un pinar, per morir en una pista forestal. Hem d’agafar-la a la dreta i, seguint-la, anem descendint enmig d’un bosc ombrívol i acollidor. Quinze minuts de passejada en porten a la pica de pedra a on hem berenat el mati, just al costat del Coll de Sa Coma Clova. D’aquí fins el punt a on tenim els mitjans de transport només en queda retornar, amb el sol a l’esquena, anant recollint els bolets que anem trobant (esclatasangs, cameseques, picornells i negrets).
Desgraciadament, Huitzilopochtli ens mostra la seva cara fosca, la de patró de la guerra, que han hagut de patir els dos companys que ens abandonaren en endinsar-nos a Sa Coma Clova ,amb una nova topada, desagradable, amb el propietari de S’Alqueria. Un parell de acudits d’en Toni, dues cerveses i tres bocins de pastis ens fan oblidar ben aviat l’incident. Vulgui Quetzalcóalt, creador i destructor del mon, fer nos regal de tan bones jornades (un cim i cinc passos) en el futur.
Com que Es Senyor de Sa Torre i en Toni han tirat per amunt sense dir ni pruna, decidim, animats per Guapetón, cercar una via alternativa en els cingles que ens separen del cim. Desplaçant-nos un poc cap a la dreta, ben aviat trobarem un possible punt de pujada. Sa padrineta s’enfila ben aviat. Es tracta d’un pas senzill alhora que lluït i un pel aeri, que de moment denominem Pas Innominat. Just sortint-ne, ens dirigim cap a la dreta, a on al cap cucurull es situa un vèrtex geodèsic i, un poc més enfora la Caseta de N’Aragó, que la historia diu que va habitar el científic François Aragó al 1808 i d’on va haver de fugir, cames ajudau-me, de forma peculiar en esclatar la guerra del francès. Un breu descans ens permet recuperar forces i passar gust amb la carena del Galatzó (1025 m) que s’alça com el guardià de les Terres de Calvià, Andratx i Estallencs. La temperatura ha baixat i el vent no ha deixat de bufar amb força. Reprenem la marxa en direcció cap Es Moletó (866 m) amb certa tendència cap a la dreta, per anar a cercar una sortida de la Mola. A prop dels cingles, cerquem, i trobem, un pas que, posant cul a terra i amb un poc de cura, ens col·loca als antics camps de conreu de Sa Mola, prop d’una vella barraca en runes. Sense perdre molta alçada anem cercant una punta coronada per una gran fita. Al nostres peus es veuran Ses Alquerioles i les basses al seu costat. Es el Pas d’es Romaní. Ara hem d’anar cap a la dreta a la cerca d’un pi situat en un comellar. El pas no es fàcil, encara que no representa dificultats amb la ajut d’allò on la esquena perd el seu nom i els companys de colla. Una mata de romaní a la dreta del pas ens marca la baixada que, amb una desgrimpada senzilla en conduirà a un xaragall, desprès al bosc de pins i, en pocs minuts, a la pista de Ses Alquerioles.
Aquí recuperem a n’en Sebastià, alhora que tenim ocasió de parlar una estona amb el propietari de la finca que “casualment” ens trobam. Aquest encontre tindrà alguns efectes no desitjats més tard. Com ja portem un bon grapat d’hores caminant ens dirigim cap a Es Pou de Sa Tanca per la pista per on hem pujat. Rodejats de vaques i bous cada vegada més animats recuperem energies de cara a l’horabaixa. Huitzilopochtli, el deu del sol, en honora amb la seva presència. Animats, iniciem el descens al costat del Torrent de S’Alqueria, que neix just a on hem dinat. Ben aviat en trobem el pas barrat per uns cingle a on s’estimba el torrent. Hem de sortir per la dreta, anant a cercar un nas sota el que s’obra Sa Coma Clova. El Pas Blau (per unes roques situades a la sortida d’un color blau-grisenc) ens obre una fesa per on baixem cap a Sa Coma. A la mala, entre carritx i pedres, trobarem restes d’un camí molt deteriorat. Al fons de Sa Coma, veien Es Puig Gros (415 m). A mida que perdem alçada, el tirany millora i aviat arribem a un lloc a on desemboca a un pinar, per morir en una pista forestal. Hem d’agafar-la a la dreta i, seguint-la, anem descendint enmig d’un bosc ombrívol i acollidor. Quinze minuts de passejada en porten a la pica de pedra a on hem berenat el mati, just al costat del Coll de Sa Coma Clova. D’aquí fins el punt a on tenim els mitjans de transport només en queda retornar, amb el sol a l’esquena, anant recollint els bolets que anem trobant (esclatasangs, cameseques, picornells i negrets).
Desgraciadament, Huitzilopochtli ens mostra la seva cara fosca, la de patró de la guerra, que han hagut de patir els dos companys que ens abandonaren en endinsar-nos a Sa Coma Clova ,amb una nova topada, desagradable, amb el propietari de S’Alqueria. Un parell de acudits d’en Toni, dues cerveses i tres bocins de pastis ens fan oblidar ben aviat l’incident. Vulgui Quetzalcóalt, creador i destructor del mon, fer nos regal de tan bones jornades (un cim i cinc passos) en el futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario