domingo, 11 de noviembre de 2007

Serra Mitjana, Cova dels Ossos i Torrent del Corral Fals






Les cases de Massanella ens donen la benvinguda en tant que s’observa la muntanya a la que donen nom coberta per una densa capa de núvols. El camí que ens porta fins a C’an Bajoca ens permet veure a un grup de collidors d’oliva que han matinat més que noltros. De tant en quant a un costat i altre de la pista sentim trets d’escopeta. La temporada de la perdiu és oberta i els caçadors no van de bromes.
A cent metres de les cases, agafam un caminoi a l’esquerra que conecta amb un altre ben definit que inicia l’ascensió fins a la Coma Rotja. Al capdemunt un portell amb tancador de fusta ens dóna pas a una zona de bosc on troban fites i marques de pintura vermella i blava que ens duran aprop d’Es Frare. En veure el putxet del Corral Fals (512 m) que dóna nom al torrent que passa als seus peus, en Sebastià ens fa coneixer l’origen del curiós nom. Un parell de esclatasangs han fet més divertida la pujada. Ara arribam a un comellar, a la dreta del qual s’inicia la Serra Mitjana. Un conjunt de vells camins de carboner i les restes dels rotlos de sitja ens acompanyen en el nostre passeig per la carena de la Serra. A la dreta, la Coma de Ses Bigues amb l’inici de Sa Carena que porta al Puig de Sa Fita (895 m). Progressant de forma dificultosa, entre pedres esmolades i amb sensació de fret, arribem a uns penyasegats damunt Ses Cases d’es Bosc. Just ben davant nostro, es veu la Coma Gran, a la dreta, el Comellar d’es Bosc. La boira ens impedeix veure Es Puig de Ses Bassetes (1212 m) i el seu company inseparable, Massanella (1355 m). Voltam a l’esquerra per seguir la carena. Ben aviat som just al damunt del Coll de la Canaleta, que es pot observar als peus del Puig des Castellot des Rafal (903 m). En trobar un punt feble en la cresta, l’abandonam per dirigir-mos cap el bosc d’alzines que cubreix l’esmentat Coll. Ben aviat som a la mateixa canal. Iniciam ara el camí cap a la Font d’es Prat tot seguint el cami que marca aquesta obra hidràulica. La fondalada del Torrent del Corral Fals, Es Puig d’es Suro i, al fons, la població d’Inca, ens acompanyen. Poc a poc anem guanyant metres de desnivell fins arribat a La Foradada, desde on gaudim de vistes sobre les Cases Velles de Tossals. Uns minuts mes tard, i quan ja tenim a tocar de mà la curva que ens donarà accés als Arcs de la Canal, decidim tombar cap a l’esquerra just desprès de superar una aixeta de la que raja un aigua pura. Conectam amb un rotlo de sitja, desprès amb un altre… fins arribar a una casa estucada en poc més de cinc minuts. Segurament debia ser la residència dels pastors i carboners que es guanyaven la vida per aquests indrets. Un parell de fotografies…i per avall a la cerca del Torrent del Corral Fals, que ben aviat trobam, iniciant el descens per el seu jaç.

Entre salt i salt tenim ocasió de gaudir de tot un cataleg de construccions propies de l’industria del carbó; rotlos de sitja, camins, marges de separació, forns de pà, … El sol ha sortit i ens permet apreciar el canvi de colors en els arbres propi de la tardor. En tot cas, anem a la recerca de la Cova des Ossos, guiats per el Senyor de Sa Torre. Prop d’una hora després d’haver iniciat el recorregut, s’observa un ampli comellar a la dreta amb un conjunt de camins ben conservat. L’agafam, superam un collet per la esquerra i iniciam la marxa per un cami excel·lent en suau descens. En pocs minuts, s’observa a la dreta l’entrada a l’esmentada Cova. L’accés és complicat però gens perillós. S’ha de grimpar un poc en sentit dreta-esquerra per arribar a la boca. Un examen del seu interior ens fa evident el perque del nom. Es localitzen restes d’una excavació (segurament furtiva); un parell d’òssos llargs, costelles i una vertebra, tots humans, acompanyen restes de ceràmica que en Sebastià no dubta catalogar com a Talaiotiques!! És mal de creure que ens poguem trobar davant restes de tanta antiguetat. Abandonem la cavitat i, per un xaragall de bones dimensions tornem al Torrent. Del mateix neixen camins que porten a la esquerra cap el Camí de Pinetons i a la dreta a les crestes de Sa Serra Mitjana, que seran objecte de la nostra atenció en un futur. Els desnivells aumenten. Per superar els dos darrers bots, fem bon ùs de les cordes fixes instal·lades ja fa un temps. En pocs minuts som al mur de formigò de la pressa que barra el pas a l’aigua del Torrent. Nomès ens queda atravesar una vall equipada per fer activitats al aire lliure amb sortida a C’an Bajoca i, per el cami del matí, tornar per Son Catllar a les cases de Massanella amb el sol a l’esquena.
Hora Inici = 08:50 Hora Final = 16:20
Referencies
Mascaro-Pasarius, Lamines 8-9-10
Mapa Alpina Tramontana Nord
Camins i Paisatges I, Gaspar Valero,

10 comentarios:

ramiro dijo...

Si no voy errado y herrado los huesos de la foto son un humero y una tibia...

betubadeu dijo...

No toqueis nada que es patrimonio del Estado, con penas de carcel por destruirlo. Le preguntaré a Javier Aramburu si la conoce.

betubadeu dijo...

Posdata 1

El talayot de Sencelles al que estoy yendo todos los domingos es más estéril que el desierto del Kalahari. Aun asi nos reimos mucho excavando. Aramburu comenta que su proxima excavación - dentro de x años - será en una cueva, porque aparecen restos enseguida.

Posdata 2: No me olvido de vosotros; pronto regresaré al redil tramuntanero, cual hijo pródigo.

guapeton dijo...

Tambien se ve el atlas

nomisx dijo...

Para Betubadeu,
Intentamos ser cuidadosos con lo que encontramos en la cueva. No pienses que nos llevamos nada ni que excavamos, sólo examinamos lo que se encontraba en superficie. Tal vez no lo hicieramos bien, pero no se nos ocurrio otra.

nomisx dijo...

Para Guapetón,
¿Qué se ve el Atlas? Yo creo que esto de bajarte al Moro y ponerte de yerba hasta las cachas(no me creo lo de las "molestias intestinales") no te ha sentado bien. ¿Cómo se va a ver el Atlas desde Mallorca, si esta a más de 1000 kilometros, maño? Además, ¿no eres tu el que dudas de que se vea la costa catalana desde el Puig Major? Que Dios te conserve la vista...
Otra cosa seria si te refirieses al hueso atlas o primera vertebra cervical, que engancha la columna vertebral y el craneo ;-)

ramiro dijo...

Efectivamente me refiero a la primera vertebra cervical, que a semejanza del mito griego que sujetaba el mundo sobre sus hombros, sujeta sobre ella todo el craneo...Es esta analogia con el mito la que da nombre a la primera vertebra cervical...A mi las herbas que me gustan son las secas y las dulces !!!

Miquel Angel dijo...

He vist una foto d'un làpida incrustada a una marjada. Sabeu
que pinta allà ? Podríeu dir on es troba ?

Gràcies

ramiro dijo...

Es una inscripcion que habla sobre la fecha de construccion de la canaleta de Massanella y de su promotor...Esta en la propia marjada de sujeccion de la canaleta..Si tienes los libros de Gaspar Valero ( camins i paisatjes ) lo explica minuciosamente...Se encuentra a cien metros del punto donde la canaleta atraviesa el forat en la reca ( viniendo desde las casas del Bosch)..
Completa la respuesta Nomix

Miquel Angel dijo...

Això se diu una resposta ràpida. Gràcies.
Enhorabona pel blog ja que mostrau
paisatges que molta gent difícilment
veurà in situ, amb fotos de molt
bona qualitat.