sábado, 3 de noviembre de 2007

SERRA DE SON TORRELLA

Amb poca assistència, només érem tres, avui hem fet una gran excursió ... ni més ni menys que hem fet la Serra de Son Torrella, tota per la seva màxima cresta possible.

Començàrem a pujar la Coma de n’Arbona a les 9,00 hores, sense el permís de l’amo Joan de Monnàber. A les 9,15 hores aturadeta a la font des Coloms, on la pica rodoneta que sempre conté aigua cristal·lina està mig buida (pareix que la canalització interior i natural que condueix l’aigua entre les roques s’ha desplaçat de forma accidental i ara l’aigua –que raja bastant- surt per un altre punt, fora de la pica rodona).

Passats els pous de neu ubicats al peu de sa Regana, on les esplèndides heures, que s’enfilen més de 25 metres per damunt la paret rocosa, mirant al nord-oest com és habitual dels llocs on s’arreplegava la neu per aprofitar el vent dominant de l’hivern, adornen el roquisar i el record oblidat dels nevaters, a les 10,00 hores ja estàvem a la part alta de la coma, i voltant cap al sud-est, pujàrem a “sa Regana” (1123 m.), on la magnífica vista de Cúber i sobretot de la Serra de Son Torrella, feien presagiar una jornada molt agradable pel que fa a vistes.

Després la visita a una caseta-refugi ficada dins el rocam, on crida l’atenció l’enginyós sistema per recollir aigua i el seu bon estat interior de netedat i la seva xemeneia (per passar-hi una nit calenta envoltats de neu, ja que està a uns 1000 metres), a continuació anàrem per la cresta de la Serra de Son Torrella, que té una altura màxima de 1079 metres, fins a l’altura del Penyal Xapat (± 13,00 hores). Empràrem quasi tres hores ja que anàrem “poc a poc", tira tira, fent grimpades i desgrimpades, algunes amb corda, gaudint de la verticalitat del paisatge majestuós d’aquesta zona.
En arribar al Penyal Xapat, el varem pujar per totes bandes, i fins i tot varem descendir per l’encletxa central, fent malabarismes, dins un marge de prudència (¿?).

Finalment, davallàrem per la part dreta del Penyal Xapat, per una zona molt pendent, amb una vegetació bastant interessant (com tota la que es veu a les cares nord / oest de Tramuntana), i ja molt avall, enllaçàrem amb la pista que ve des de Biniaraix, passant per Sa Cabana, passa per Monnàber, fins a la carretera (km 38) i cotxe (a les 15,30 hores).

Un gust d’excursió.

3 comentarios:

Bergant dijo...

A una foto me pareix reconèixer a en Miquel, que tal els seus genolls?

Correcamins dijo...

Efectivament és en Miquel. Crec que no visita el Blog habitualment, per això te contesto jo mateix. Segons diu, té el genolls fotuts i dissabte ho va passar malament al final. Però el seu esperit és 100% Tramuntana, encara que vengui poques vegades.

Bergant dijo...

Gracies per l´aclaració Xisco, i salutacions per en Miquel.