Pas den Pinyol, Font de L’argent i Forat de Mallorca

Aquesta historia comença quan el nostre company Bergant va fer un poc de recerca per entretenir-se en uns dies d’obligat repòs per raons terapèutiques. Una vella fotografia i un nom li cridaren l’atenció: El Forat de Mallorca. Va fer els deures be i va aconseguir deduir de forma aproximada la seva situació, que va calcular a partir de varies informacions. Era el moment de passar a l’acció i comprovar si les seves sospites tenien fonament i base real.
Per raons bones d’entendre aquesta descripció comença al Coll dels Coloms situat damunt La Cel.la a la Vall de Ternelles. Ens rebrà una esplèndida imatge de la mar fins arribar a La Punta de la Sal. Es el moment de començar la recerca i el incansable Guapeton decideix anar a cercar un collet a l’esquerra d’un putxet que inicia un seguit de tres turonets, situat en direcció Nord Est. Per arribar al mateix passarem per damunt una petita rosseguera i una mar de càrritx, deixant a la dreta el Pla dels Eriçons. A la nostra esquena la costa meravellosa que presideix el Puig Gros de Ternelles, amb el inversemblant Pas den Botilla, ens mostra una mar agitada. Una roca grossa, amb una marca vermella i una lletra U en groc, en confirmarà que som en el bon camí. Arribats a aquest punt, en Bergant te la satisfacció de verificar que la seva intuïció es confirma. Allà, enfora, arran de mar, es pot distingir la forma de la formació rocosa que acull aquesta petita joia. Una consulta a una copia de l’antiga fotografia ho confirma.
Ara es tracta de aconseguir baixar amb seguretat fins a la costa. Just al davant nostra es veu una Penya amb el color vermell d’una esbaldregada recent. Les restes que formen el xaragalls als seus peus apunten cap a una torrentera clarament marcada. Es tracta del Pas den Pinyol, el nostre proper objectiu. Arribem al inici del comellar desprès de marxar poc minuts per praderies plenes d’herba, amb esment per la inclinació del terreny. La mar apareix al fons i es el moment de començar a baixar sense massa complicacions i amb la companyia de un fil d’aigua que a la tornada ens donarà una sorpresa. Un picarol rovellat i mig enterrat es la única mostra d’activitat humana. La torrentera arriba a un punt en el qual hi ha un bot mal de superar. Es aquí a on l’habilitat den Bergant ens permetrà superar la dificultat. Es tracta d’anar cap a l’esquerra, a la cerca d’uns pins mig arrabassats, que permeten desgrimpar de forma controlada, enllaçant amb un petita cornisa que continua cap a l’esquerra i que permet superar el bot. En Guapeton investiga una canal rocosa i molt inclinada que conflueix amb la que hem seguit, pero es temps de fer via. Encara ens queda una bona tirada per arribar-hi. El proper objectiu es baixar encara un poc mes i seguir una línea de pins que ens porta en paral·lel a la costa cap a la punta de La Codolada. El terreny es brut ple de argelagues, coixinets de monja, deixat de la ma de deu. Encara que sigui increïble, en Guapeton intueix restes de camí en forma de petits conjunts de pedres alineades. A mesura que ens anem atracant al nostre objectiu, s’obre a la dreta un altre comellar que esta coronat en la seva part superior d’una punta. Es sembla molt a una zona que varen explorar en Correcamins i altres fa unes setmanes i que varen anomenar com L'Espasa. Ens sembla increïble poder contemplar aquesta imatge des de la seva part inferior. Arribats a la punta de La Codolada tenim una decepció. El terreny es torna impracticable i no es factible arribar al Forat de Mallorca. Ens falten menys de 100 metres en línea recta i casi podem tocar la punteta inclinada que tanca la petita badia a on es localitza la peculiar forma. Es temps de menjar alguna cosa i fer un pensament. En Bergant i en Guapeton comencen a examinar les possibles vies d’accés i arriben a la conclusió de que es factible arribar-hi amb l’ajut d’elements de seguretat. Ja tenim feina per en Toni Sineve !!! La decepció s’esvaeix quan recordem que al matí, havíem parlat de que avui es tractava de fer un primer intent, una descoberta per intentar examinar el terreny i preparar futures incursions. Haver localitzat el lloc i arribar-hi emprant un pas desconegut per nosaltres (i segurament en desús des de fa molt de temps) es per estar ben satisfets.
Es temps de tornar. Ens queden 300 metres de desnivell i anem desfent el camí del mati. La temperatura ha augmentat i les nostres reserves líquides han minvat de forma alarmant. Arribats a la vertical del pas, anem pujant lo que sembla una torrentera però que ocasionalment mostra exemples de esglaons i petits marges que confirmen el seu us com a camí. La dificultat del matí es superada amb major facilitat a la tarda, per la experiència i per que trobem una alternativa mes senzilla. Ja ficats en la part superior de la torrentera, tornem a sentir l’aigua botant damunt les roques. Un parell de glops ens conforten i refresquen, a la vegada que ens demanem de on redimonis pot sortir. La resposta la troba en Bergant. Un crit de “L’he trobat, l’he trobat” ens esperona a pujar mes aviat. Es tracta d’una modesta fonteta que esta situada a la part inferior d’un triangle de roques que formen una petita capelleta sobre unes plaques que tapen una petita mina que s’endinsa dins la muntanya. L’aigua brolla lentament, sense frisar d’iniciar el seu camí cap a la costa. Dues taques de almangra (mescla natural d’alúmina, terra i òxid vermell de ferro, empleat per pastors i pagesos per marcar ovelles) destaquen mig esvaïdes sobre la pedra. Ens fuig de cop el cansament. Al matí hem passat a dues passes de la fonteta sense adonar-nos, obcecats amb baixar fins a la costa. Es tracta probablement de la Font de L’argent. Al costat hi ha restes de camí clars que marxen cap a l’esquerra. Ara es en Guapeton que fa un altre descoberta. Reseguint el caminoi, al costat d’unes gran mates i a recer d’una penya blanca i plana, es veuen restes d’una petita edificació a nomes un centenar de metres. Cap allà anem, cames ajudeu-me. Arribats a les ruïnes la nostra sospita de que podrien estar davant les restes de la Cel.la Vella no es confirma. Desprès sabrem que lo que queda de la mateixa, esta localitzada a prop del Castell del Rei, al final de La Carena.Es tracta d’una edificació molt petita, de forma rectangular, de no mes enllà de 2 metres de ample per 4 de llarg. Al seu costat no es localitzen mes restes i lo mes probable es que es tracti d’un refugi de pastors. En Guapeton no es dona per vençut (caparrut que es ell) i tresca per amunt, anant en direcció cap a l’extrem dret de La Carena. Enmig de oceans de càrritx localitzem un rotllo de sitja amb restes del darrer carbó fabricat. Ens dirigim pujant fins a un collet cap el que sembla dur-nos un caminoi obert entre les mates. Arribats al mateix descobrim un tram de camí de pedra en relatiu bon estat. Just abans d’amollar-nos Pla dels Eriçons per avall, descobrim un bocí de paret que ens porta explorar la part superior de La Carena. Segurament ens trobem a l’indret conegut com Es Pla d’Amunt, en el que podem destriar un gran pla recinte rodejat de parets senzilles i molt esbucades, amb una depressió al ben mig que podria ser lo que queda d’una bassa per abeurar els ramat que segurament es tancaven al seu interior.
El temps s’esvaeix i de forma tan discreta com hem arribat al Coll dels Coloms, tornem cap al lloc a on hem començat aquesta petita aventura. Mentre ens refresquem, tenim ocasió de examinar els mapes que portem, dibuixant el recorregut i elaborant alternatives per les properes visites. Dins el cap d’aquest cronista la visió de la costa, la solitària bellesa dels oblidats racons que hem tingut ocasió de caminar, el so de l’aigua brollant de la petita fonteta, ... i tant d’altres detalls que s’acaramullen al cap, son motiu per oblidar les cames cansades i la boca reseca que ha quedat. Poc preu per tan elevat rendiment com hem tret !!!

Algunes imatges a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20090423PasdenPinyol/?albumview=grid

Hora Inici : 10:15 Hora Final: 18:00
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 3
Mapa Alpina Tramuntana Nord