Racons de Tramuntana: septiembre 2012

domingo, 30 de septiembre de 2012

Integral al Torrent de Regana

Part inicial Pas den Capet, damunt Racó den Vives amb el Penyal del Migdia al fons

Pas den Capet mirant cap al Cornador Petit

Pas superior del Pas den Capet, posible conexió amb Pas den Pep Serra

Dinar al Cami de S'Estepareta

Sortida Pas den Capet i Telefonada al Pas de Sa Servera amb Raco den Lloca a la esquerra

Rotes den Lloca

Una tronada ens fa canviar les cases del Rei Sanç, El Pacífic (construïdes pel seu pare Jaume II per curar la seva asma a inicis del segle XIV), per la imperial Vall de Sóller. Arribem al inici del Camí de Ses Rotgeres, allà a on travessa el Torrent de Sa Regana(1), davant un portell metàl·lic que dona via a la finca de Sa Salrana, famosa per l’estància de l’actriu Hale Berry durant la gravació de les escenes de la pel·lícula Cloud Atlas, d’imminent estrena. En una caminada per la finca, va rebre les carícies de Tramuntana en forma d’una fractura de peu (2).

Llosa de Can Mametes

Entaulats a la caseta d'en Sebastià

Encapçalats per el nostre amfitrió Sebastià seguim les seves passes pujant a estones per un camí de pedra en bon estat per evitar la pista que va perdent amplada i ciment a mida que guanyem alçada. Una servera en plena saó ha adornat el terra amb els seus fruits. Unes rajoles pintades indiquen l’entrada a Ses Rotgeres, quan abandonem definitivament el camí per seguir el tiranyet a estones empedrat, de vegades enllosat, que enllaça una marjada d’oliveres rere l’altre. De mica en mica, els pins comencen a fer la seva aparició. En un punt el camí sembla dur cap a la dreta, però hem d’observar una estreta canal esglaonada amb lloses gairebé invisibles sota les mates de càrritx que es el punt clau per agafar el inici del Pas. A la seva part superior el camí segueix endinsant-se en un bosc d’alzines. A la esquerra, una cresta que comença amb Es Cornador Petit, ressegueix amb el Puig Major i el Penyal des Migdia per acabar amb Sa Comuna de Fornalutx amb les dentetes de Montcaire al ben mig. Mentre algú, envejós de l’actriu nord-americana accidentada, rep assistència, en Guapetón i Es Jefe acompanyat del nadiu Sebastià intenten comunicar amb unes paretetes que s’albiren sota un collet a l’extrem esquerra i que ens separa de Ses Rotes den Lloca. Un filferro situat a una canal dona certes esperances, que s’esvaeixen aviat amb la verticalitat dels cingles. Una coveta amb una pareteta al seu davant i un petit pou al seu interior marquen el caminoi que s’enfila finalment fins a un coll que ens proporciona una sensacional vista des de Es Teix fins al Cornador Gran amb la vila de Sóller i els seus llogarets com a senyores de la vall. En aquest mirador destriem una baixada cap a un coll de tords i la sortida del pas que el amic Emilio Alonso, en una crònica del passat any (3), va recórrer i descriure com l’autèntic Pas den Capet. En Sebastià ens fa notar que te noticies de l’existència d’una altre pas, conegut com Pas den Pep Serra, que encara no ha ubicat i que esta situat cap a Ponent. Tornem al camí i seguim pujant fins arribar a una paret de partió amb una esbaldregada que ha estat convertida amb l’ajut del ciment en una còmoda escaleta per passar al altre costat. A l’esquerra es veu una bellíssima construcció feta al voltant d’un antic rotllo de sitja, amb cisterna i forn de pa. Una llossa identificativa que ens indica que som a Can Mametes a veïnat de S’Estepar. Ben aviat enllacem amb la pista que ens portaria cap a la dreta al Coll de S’Ullastre i el Camí de S’arrom, per continuar cap a l’esquerra agafant com a referència Es Cornador Petit. Un pavelló perfectament arreglat es la fita per agafar el camí que en suau descens ens manarà fins al Pas de Sa Servera, conegut per nosaltres com Pas de S’Estapareta. Unes roques arrodonides ens fan de balconada sobre Es Torrent de Sa Regana mentre recuperem forces. Al altre costat es veuen dos porxos i la possible paret que hem vist al matí al inici del Pas den Capet. Un caminet en bon estat sembla portar cap Es Pas de S’Escala, guiant cap el naixement del torrent. En Guapetón te ganes de fer una incursió cap a la zona, però en la baixada decidim que la trescada per les Rotes den Lloca quedarà per més endavant, sense que se’ns pugui associar l’accepció més pejorativa del nom (“Home inactiu o cobard”). En tocar el primer porxo, descendim ràpidament enmig de olivars en el que estant fent neteta de coníferes. Una clàssica pèrdua, ens fa fora camí, baixant a la mala. Una relliscada den Sebastià acaba en una estirada “palomitera” de quelcom que vola al seu damunt topant genolls i crani amb la única pèrdua, trivial a la vegada que significativa, de dignitat i pell als malucs. P’habernos matao ! que diria un castís. Finalment assolim la pista del Racó den Vives, enmig d’argelagues, batzers i altres plantes dificultoses. El amic Sebastià ens ensenya el olivar i l’hort familiar, oferint-nos el regal d’un refresc al interior de la caseta discretament restaurada. Asseguts al voltant de la taula seriem l’enveja dels millors actors de Hollywood, atrinxerats rere reixes, filferros punxeguts i càmeres de vigilància en les seves mansions de portada de revista.

Retrobant aquells dies en el que les excursions acabaven amb una passejada per la vila abans d’agafar el tren o el correu i abusant del nostre guia, fem una volta per l’alqueria del Comte i el seu moli, els rentadors amagats a la riba del Torrent Gros, Can Prunera i el carrer de Sa Lluna, amb la casa que li dona nom (4), presidida des de fa més de cinc segles per la enigmàtica escultura sobre el seu portell. Senzillament encisador !

Les giragonses de la carretera del Coll de Sóller ens engronsen mentre l’aire fresc i encarà banyat entre a bafarades. Olor a terra humida, a pluja, a molsa, a tardor. Les quatre estacions de Vivaldi tenyeixen de color aquest horabaixa estirat, premi a la paciència, a la companyonia i als gusts senzills, discrets i esforçats.

I es que com dia la dita (una mica modificada): Cinc coses hi ha de la millor qualitat; Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva, pa de forment i amistança fina.

(1) REGANA f. La part inferior de l'espinada; cast. rabadilla.

«En estar cansat de batre, tenc sa regana qui em sua i a s'ombra de sa barraca, ves ací si el diable se l'endua!»

(2) Noticia DBalears i accident Hale Berry

http://dbalears.cat/actualitat/ara/halle-berry-amb-mal-peu.html

(3) Crònica Emilio Alonso a Mis días de montaña

http://ealonso1.blogspot.com.es/2011/03/pasos-den-capet-i-sa-servera.html

(4) Descripció de la Casa de la Lluna, els seus origens i evolució

http://fabian.balearweb.net/post/27569

MASSIS DES TEIX - RUTA SUD ORIENTAL

Ruta: “Massís des Teix – zona sud-oriental”. Puig del Rei Sanxo, Puig de Sant Pere, Coll de Pastorix, Coma de ses Sitges, Coa de Sa Rata, Puig de Sa Font, Pas de sa Fessa, fins a Biniforani

A pesar de la minsa pluja, compareixem un bon grapats de raconers, dispostos a fer una ruta “suau”, sense relleu càrstic. El massís del Teix i els seus cims secundaris pareix una bona opció

Aviat es produeix la divisió del grup, ja que mentre berenem a les proximitats de les cases del ‘rei sanç’ se senten trons a la llunyania -¿per Eivissa?- el que provoca moments de pànic, confusió i espantada.

Els 4 valents (¿?) seguim, la ruta inicial; però ben aviat “perdem el nord”; quatre som i quatre opinions tenim. Ni la brúixola acceptem. Al final, Coyote domina i li fem cas.

El dia millora per moments ... es va obrin el cel i la llum neta que entra dins l’alzinar un poc humit en fa sentir molt bé. La temperatura molt agradable. El ritme és intens.

Arribats al la “coma de ses Sitges”, anirem pujant cap la part baixa peu de la serra (cresta de “Coa de sa Rata”), cercant la “cova de sa Rata”; i la trobem. És petita, però el lloc i les vistes a la finca de “Pastorix” valen la pena.
Per tal de canviar de vessant (cap a Bunyola), cercem el coll que puja a la coa de Sa Rata. En un moment veiem un pas, collet ample. Pareix fàcil.

Nou pas: “Pareix fàcil”. En-marronats als 10 minuts, ni amunt ni avall. Estem penjats a la paret, amb 20 metres de possible caiguda. Coyote va davant, sense corda, indicant les preses. El “Senyor de sa Torre” se acomiada als Sants. ¿com es possible que ens compliquem la vida tant ràpidament?. Mantenint la serenitat però, i amb un cordino de 5 metres, anem sortint del perill poc a poc.

Pugem a la cresta de “coa de sa Rata” i seguim sense incidents, amb la ruta inicial, cap al “Puig de sa Font” i finalment “pas de sa Fessa” i “Biniforani”.
7 hores de caminar intens, aventura i companyerisme.

sábado, 29 de septiembre de 2012

PAS DE´N CAPET

desde el pas de´n capet

camino de bajada

Hem fet el berenar bajo truenos amenazantes al lado de la casa real. Esto ha propiciado la división . Los menos valientes hemos vuelto al coll de Soller .

Despues se han abierto grandes claros y hemos ido al pas de´n Capet subiendo por el olivaret de´n Sebastian en el raco de´n Vives. Vuelta por el pas de s´ estapareta (ignoro como se escribe correctamente) . Como de costumbre hemos apuntado un puñado de deberes pendientes por esta zona.

martes, 25 de septiembre de 2012

Cota 374 o "Penyal dels Raconers"

Aquesta cota ja la teníem fitxada ja fa mesos, i des d´ençà la batíarem com a penya dels raconers perquè sabíem que sería "nostra" algún día. I lo dit, tan aprop i no feim el punt més alt per un xap bestial. Si algú s´anima a dur una escala d´aqueixes que es coloquen per l´Everest...
En baixar del penyal pegam a un coll tancat per una paret de marge molt ben conservada i també hi ha un tancat pel bestiar, suposam. Terreny molt brut, ple d´aritges. Recordau-me que dugui els calçons llargs quan hi torni.

En el cim accesible

La cota més alta. Tan aprop i tan enfora!

Collet

A l´interior del xap entrant des del coll.

PENYAL DES RACONERS

Hoy fuimos a la cota 374 en la cara norte de la sierra de Montcaire que en los mapas esta innominada.Tambien se podria llamar penyal Rexapat.

Bajando del pas des marge 1 se ve este peñal llamativo que desde el camino de sa costera no se evidencia por que se camufla con el resto de los acantilados de la cara norte de la sierra de Montcaire.

Empezamos en el camino de sa costera y comenzamos a subir el camino al pas des marge 1 para a mitad subida salir a la derecha y dirigirnos a una canal de carritx, la mas a la derecha, que parece que sube hacia el penyal.

En la parte alta tuvimos una sorpresa. En realidad no estamos en la cima , faltan unos 5 metros y es imposible pasar ya que hay un xap ,falla o (mega)diaclasa tremenda. Nos hemos quedado a un paso de lo mas alto, si es que somos asi de humildes y modestos. Y asi es esta montaña, modesta , escondida...de ahi el nombre que le hemos dado ... ( ¡¡ os estoy viendo que os estais riendo...!!).

El penyal es la "muela " justo antes del marcado "collado" de la izquierda . Via de subida en oscuro y de bajada en rojo( la de rojo bastante mas fácil, aunque de lejos no se ve)