Visió Port de Sóller i part central Tramuntana
Serra d'Alfabia des de immediacions de S'Esquerda
Puig de S'Aritjar. A 30 metres de la caseta es va estavellar el DC 3
Marques vermelles en la baixada del Pas
Font des Verger i el seu safereig. Un oasi emmig de un dia de calor.
Entrada a Alfàbia
Trobada a La Font de La Reina per sortir a la propera corba per un portell de
barrerons metàl·lics. Progressió seguint una successió de fites, les
indicacions dels tracks del GPS i, la més fiable, la memòria de la primera
pujada cap el Pas den Topal el
passat agost. Terreny costerut que
guanya alçada de forma increïble, mentre sentim el tremolor de la marxa el tren
de Sóller i la vila es desperta en aquest dematí fresquet. El pas es situa en
una placa de pedra molt esmicolada i en la cal posar-hi esment. La part final
ens permet gaudir d’una berenada amb la ferradura del port emmarcant el
paisatge. Tot seguint les indicacions ens dirigim cap a occident seguint el
cingle per la seva part superior. Ben aviat arribem a una fita que marca el
anomenat Pas de N’Aina, del que hem
tingut informació per els companys de doblevuit. En Guapetón i Es Jefe baixen
fins al seu inici per constatar l’existència d’un parell de marges que donen
natura a aquesta via de comunicació. Ara sortim en direcció cap el camí del Pla de S’Aljub que assolim a veïnat de la
Tanca de Corrons. Ara seguim per una
estona l’asfalt fins sortir-nos per marcar una “directissima” cap a les
instal·lacions de Alfàbia. Fem una
visita al Puig de S’Aritjar (982 m ) a on es situen les
antenes més antigues i en les que existeixen les restes d’un accident aeri que
es va produir l’any 1959 en el que es va estavellar un DC 3 austríac, segons
noticia que el nostre dibuixant de capçalera ha tingut ocasió de conèixer. Un forestal que esta destinat a la caseta que
hi ha, ens dona indicacions de la situació de lo que queda, res més que un
boci de ala i restes del motor, al costat de Sóller.
Ara comencem a baixar per el
Pas des Mart en direcció aparent cap als Penyal d’Honor. Ben aviat decidim
seguir un seguit de fites i fletxetes vermelles cap a la dreta. En un vertiginós descens pel mig de boscos d’alzines, ranxos de
carboners i camins oblidats i tapats per la malesa fins interceptar la part
final del Camí des Través. Aquí es decideix fer un intent de assolir la Serreta d’Alfabia. Arribats prop de S’Esquerda (639 m )
agafem el rost per amunt per anar a pegar a un coll que ens situa en un ample
replà farcit de antics camins que enllacen sitges, ranxos i basses. Progressem
fins al cap cucurull del Puig de Sa Mel
(621 m ).
La intenció inicial era fer tota la Serreta però la forta calor i les dubtes
aconsellen baixar cap a la vall que forma el Torrent des Verger. Allà visitem la Font des Verger que alimenta un conjunt d’antics horts i olivars
que anem visitant en la baixada per el camí que segueix fins desembocar prop
del Penyal de Sa Cuixera a les
immediacions de Alfàbia.
Volta interessant, de nivell i
que ens ha permès combinar un conjunt de elements coneguts amb altres encara
per explorar i que tenen l’avantatge de permetre una arrancada suau de la
temporada. Total i absolutament recomanable.
Els dos mestres del GPS
penjaran ben aviat el “track” o com diríem els antics, les tresques.
Hora inici = 08:45 Hora Final = 16:10
3 comentarios:
Impressionant crònica!
Molt bona crònica per un bon començament de temporada. No sabia jo que hi hagués hagut aquest accident a Alfàbia ni que encara quedassen algunes restes.
D'acord a n'Emili Alonso, el darrer pas és el Pas des Nebot
Publicar un comentario