Aquesta cota ja la teníem fitxada ja fa mesos, i des d´ençà la batíarem com a penya dels raconers perquè sabíem que sería "nostra" algún día. I lo dit, tan aprop i no feim el punt més alt per un xap bestial. Si algú s´anima a dur una escala d´aqueixes que es coloquen per l´Everest...
En baixar del penyal pegam a un coll tancat per una paret de marge molt ben conservada i també hi ha un tancat pel bestiar, suposam. Terreny molt brut, ple d´aritges. Recordau-me que dugui els calçons llargs quan hi torni.
En el cim accesible
La cota més alta. Tan aprop i tan enfora!
Collet
A l´interior del xap entrant des del coll.
1 comentario:
Sa primera feina està feta, ara no mes falta que en Coyote y en PMMP, acabin se primera tasca.
Una mes a sa llibreta d´espera
Publicar un comentario